Un cartell enunciant el procés participatiu del Pla Estratègic penjat en un fanal de Reus

En marxa el procés participatiu del pla estratègic de Reus

Estarà obert fins al 30 de juny amb diferents canals de participació

La fase participativa del Pla Estratègic Reus Horitzó 32 ja està en marxa. La setmana passada es va obrir a tota la ciutadania, que podrà fer-hi aportacions fins al 30 de juny. L'objectiu d'aquest procés és «facilitar la participació del conjunt de la ciutadania i recollir el màxim de mirades possible».

Després de les aportacions dels fòrums ciutadà i territorial, i també de la participació dels tècnics municipals, el pla estratègic va tancar la diagnosi fa uns mesos. Es tracta de diferents fases que han d'acabar culminant amb un full de ruta per a la ciutat de cara als pròxims deu anys. Aquest procés participatiu s'ha estructurat en sis eixos temàtics per prioritzar els projectes essencials del Reus Horitzó 32.

Per participar-hi hi ha diversos canals, com l'enquesta participativa. Es tracta d'un qüestionari digital que es pot respondre a la plataforma Reus Participa. Els centres cívics de la ciutat compten amb un ordinador a disposició dels usuaris per poder respondre l'enquesta.

En la mateixa línia s'han instal·lat punts de suport a llocs com el Casal de Joves, les biblioteques o la regidoria de Participació. També s'ubiquen diferents «punts d'interacció mòbil» a diferents ubicacions de la ciutat per poder participar de manera presencial. A través del web es pot trobar on i quan s'instal·laran aquests punts

Durant el mes de juny també s'organitzaran quatre «sessions deliberatives i participatives». Finalment, s'ha dissenyat també una acció participativa destinada als alumnes de sisè de primària de les escoles de Reus. Es tracta d'un quadern de família que podran respondre els estudiants, però que també contempla la participació dels seus familiars.

Les cures és el primer eix temàtic, centrat en «el conjunt de tasques que serveixen per sostenir i mantenir el benestar físic i emocional de les persones». El segon és el d'hàbits saludables i benestar emocional. Gira al voltant d'«aquelles activitats i rutines que duem a terme i que tenen una incidència en el nostre benestar físic, mental i social».

Cultura i art ha de servir per definir propostes culturals i artístiques tant pel que fa a la creació com a l'accés de la ciutadania a aquest àmbit. L'eix de la ciutat en quinze minuts ha de tenir incidència en la planificació urbanística i d'espais i serveis públics. A grans trets es tracta que, qualsevol veí de la ciutat, tingui tot el que cal per fer vida en un radi d'uns quinze minuts.

El capítol de xarxa ciutadana inclou «aquells espais i pràctiques que enforteixen les relacions comunitàries». Per últim, el d'acció d'emprenedoria i iniciatives econòmiques se centra en l'àmbit empresarial. A grans trets es vol establir de quina manera es vol facilitar la creació i atracció d'empreses «innovadores i de qualitat».