Negociar el preu d’una dotzena d’ous en el moment que augmenta considerablement l’elaboració del torró d’ou, és a dir, amb un increment de demanda, a tocar de les festes de Nadal i amb una oferta estable. Aquest ha estat el primer dels sis escenaris que s’han plantejat durant el taller ‘La Llotja de Reus. Què és i com funciona?’, organitzat per unes alumnes de l’IES Baix Camp amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus. L’activitat recrea el funcionament de les taules de preus de productes agroalimentaris que antigament fixaven les cotitzacions de referència per a les transaccions d’aquests productes.
[predef]reus-144[/predef]
Actualment, aquestes cotitzacions se segueixen fent però de manera telemàtica. El taller també com a objectiu divulgar i reivindicar la història de la Llotja de Reus com un organisme de referència del sector agroalimentari. De fet, forma part del cicle #DillunsLlotja, que pretén dinamitzar aquest emblemàtic espai.
Concretament, les encarregades d'elaborar el projecte han estat sis estudiants del Cicle de Grau Superior d’Assistència a la Direcció Tècnica de l’IES Baix Camp, que han tingut com a públic participant els estudiants del Cicle de Grau Superior de Màrqueting i Publicitat. En primer lloc, les alumnes han realitzat una petita exposició per explicar el naixement i funcionament de la Llotja de Reus.
Tot seguit, ha tingut lloc el taller amb un joc de rols on els participants eren comerciants i productors i havien de negociar els preus dels productes. A més, tenien el suport de les integrants del projecte que feien de moderadores i guiaven els joves. En aquest sentit, s’han plantejat altres escenaris com ara la negociació del preu de les avellanes després d’un descens de l’oferta a causa d’un incendi d’un magatzem o la fixació del preu de la carn de porc arran d’una oportunitat d’exportació en un escenari de grup porcina a l’est d’Europa.
La coordinadora del projecte i alumna del Cicle de Grau Superior d’Assistència a la Direcció Tècnica de l’IES Baix Camp, Siham Boutjenouit, ha assenyalat que els participants triguen a posar-se en el rol però que quan ho fan s’entreguen al màxim. De fet, indica que tots són receptius i s’ho passen molt bé.
En aquest sentit, una de les participants ha reconegut que ella i els companys havien escoltat alguna cosa de la Llotja de Reus però que desconeixen el seu funcionament. El joc és interessant, divertit i al final hem arribat a un acord», ha manifestat una de les joves.
La professora de cicles formatius de la família administrativa de l’IES Baix Camp, Blanca Cabré, també és membre del ple de la Cambra. Cabré ha explicat que en un dels plenaris de l’ens cameral va sorgir la problemàtica de la desconeixença de la Llotja entre la ciutadania i que l’espai no té el mateix flux de gent que tenia abans. Va ser en aquest moment quan es va plantejar que un grup d’estudiants de l’IES Baix Camp podria elaborar un projecte per donar a conèixer l’organisme entre la gent jove.
Cabré ha explicat que el membre de la Llotja de Reus, Isidre Guinjoan, va visitar en diverses ocasions la classe per donar a conèixer les funcions de l’organisme i a partir d’aquí les estudiants van començar a elaborar el projecte fins al dia d’avui. «És cert que en la primera simulació hi ha algunes taules que els hi costa d’arrencar però a partir de la segona s’ho passen molt bé. Els alumnes han de posar arguments, debatre, tenir empatia per arribar a un preu mitjà», comenta la professora de l’IES Baix Camp.
En aquest sentit, el professorat assenyala que aprendre les dinàmiques de mercat serveixen per afrontar qualsevol repte professional de cara un futur. Per aquest motiu, remarquen la utilitat d’aquest taller.
Objectiu: fer-ho extensiu en altres instituts
La professora de l’IES Baix Camp, Blanca Cabré, ha reconegut que «estaria molt bé» fer extensiva aquesta activitat a altres instituts de Reus amb l’objectiu que treballin en el món de l’empresa. Com a Cambra de Comerç, ha assenyalat que s’hi està treballant. Precisament, el president de l’ens cameral, Jordi Just, ha desitjat que aquesta activitat la facin altres centres educatius del territori per ensenyar el funcionament de la Llotja de Reus.
Just també ha recordat que la Llotja va donar a la ciutat de Reus el privilegi de poder fer el mercat a la ciutat i que és un «referent a l’estat espanyol i en la cotització dels preus d’alguns productes». Per una altra banda, el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats, ha indicat que la Llotja de Reus «ens ajuda a entendre el món de l’empresa, el mercat, el comerç i també la ciutadania i el món de Reus».