La CUP de Reus insisteix a refer el pressupost municipal adaptant-lo a les circumstàncies actuals. En una conferència emesa per Internet han presentat el seu projecte per formular la nova política municipal. Compta amb propostes concretes, però els cupaires no volen negociar-les amb el govern una per una, sinó mantenir un ampli debat de base en diversos àmbits perquè s'acabin aplicant, modificant o rebutjant a través de les aportacions no només dels grups municipals, sinó de tots els actors implicats en cada àmbit.
Per això, tal com ja van proposar al govern municipal, consideren que cal constituir tres taules de treball que abordin, respectivament, l'àmbit econòmic, el social i el cultural. A la conferència d'aquest dimecres, el grup municipal i l'assemblea local han exposat les línies de treball que plantejaran en cadascun d'aquests òrgans quan el govern els constitueixi.
«Vam demanar corresponsabilitat per part de totes i era crucial que estiguéssim a l’altura de les circumstàncies», ha obert l'acte Marta Llorens, portaveu de la formació. «Hem estat dient que no volem fer uns pressupostos de la CUP, sinó que volem aquests tres espais de treball», ha recordat el regidor Edgar Fernández. Ha sentenciat, de fet, que amb la seva proposta «ni tan sols estem portant a l’extrem la socialdemocràcia i les competències que pot exercir un Ajuntament com el de Reus».
La transformació integral del model econòmic i social
L'exposició s'ha dividit en quatre parts, la introductòria, a càrrec de Marta Llorens, i la que s'ha centrat en cadascun dels tres àmbits de treball proposats per la CUP. Llorens ha plantejat que, «des de la nostra perspectiva transformadora integral creiem que hi ha d’haver moltes mesures que donin resposta a mitjà i llarg termini», i no només a la situació de crisi actual.
Ha posat l'accent en el fet que, des de la seva perspectiva, «el que ha fet aquesta epidèmia és posar en evidència la incapacitat de la socialdemocràcia de donar resposta a crisis com aquesta». Recorda, de fet, que el concepte de 'posar la vida al centre de totes les polítiques' ja l'utilitzava la formació abans que s'estengués arran de la crisi actual.
«No som la solució, però sí que podem donar eines i ser part de la solució», manté la portaveu. Per fer-ho, plantegen un canvi profund de concepció social i econòmica que es fonamenti en polítiques com l'ecologisme, el feminisme —ha recordat la situació de violència de gènere i com se n'han agreujat casos amb el confinament—, l'independentisme i l'internacionalisme. «Ara és l’hora de fugir d’aquestes grans empreses de l’IBEX 35 que ha fet negoci amb les necessitats de les persones», ha etzibat.
La cultura vista com un bé comú
A Marta Llorens li ha pres el relleu Aleida López en nom de l'assemblea local de la CUP. Ha exposat el programa cultural de la seva proposta global, fent incís en la crisi que ha viscut aquest sector arran del confinament. De fet, ha arrencat, «la cultura viu, permanentment, a la corda fluixa de la precarietat».
Això passa, exposa l'assemblea cupaire, perquè «el model actual no concep la cultura com un bé comú, sinó com un espai de consum». Consideren que cal entendre-la com un servei públic, com un bé comú que «fomenta relacions socials i el benestar emocional; hem de superar el model basat en el consum que aboca els professionals i les professionals a la precarietat».
Per fer-ho proposen actuar en diversos àmbits, com el suport a la creació cultural adaptant el format de grans espectacles a actuacions amb menys públic, «un format de proximitat que també permet la utilització d’espais més diversos». Entre això i l'aposta per retransmetre propostes culturals a través de la televisió i Internet, valoren, es podria arribar a més públic, però també a més zones.
En el cas concret de les festes, com la de Sant Pere en el cas de Reus, aposten per «fer espectacles més petits i sobretot descentralitzats, és una oportunitat per aplicar el que la CUP sempre ha reivindicat, que la festa ha d’arribar a tots els barris i incorporar persones noves que tinguin ganes de participar en la cultura popular».
Altres propostes d'aquest àmbit són la creació d'una figura de coordinació teatral per treballar amb els equipaments, la formació i els artistes implicant, també, el sistema educatiu. Als museus proposen visites més reduïdes que consideren que podrien ser més profitoses, vinculades, això sí, a «solucionar el dèficit de personal, perquè no es poden obrir els museus si només hi ha una persona que ha de fer la visita i controlar l’entrada».
Per últim, aposten per la creació d'una cooperativa de treballadors de la cultura, fins i tot en àmbits concrets. Servint-se de l'exemple de la ciutat de Roma, la CUP de Reus planteja aquest nou model en les visites turístiques i els guies que les fan. Una manera, apunten, de reformular el model turístic i que també vincularien al sistema educatiu.
Proposen un projecte de transició
Edgar Fernández ha estat el tercer a parlar. Ha volgut deixar clar que la proposta de la CUP no és una aposta de màxims, sinó que, tal com també ha repetit als darrers plenaris municipals la formació, és un oferiment a treballar conjuntament amb la resta de partits polítics.
El regidor cupaire considera que plantegen «un projecte que sigui de transició, que sigui acceptable per totes les forces polítiques que es diuen de centre». Pel que fa a la gestió pública dels serveis, ha posat d'exemple la intervenció per part de la Generalitat de les residències privades «quan les persones grans morien a desenes» a causa del coronavirus.
Aquest és el model que, tal com han reivindicat aquest vespre, la CUP ha perseguit sempre, el de la gestió pública dels serveis. Així doncs, ha destacat, no reclamen la municipalització de tots els serveis que l'Ajuntament tingui privatitzats. «El que estem posant sobre la taula és aturar les privatitzacions, estudiar, quan acabin els contractes, si es pot municipalitzar, que no ens passi com amb la brossa, que ho hem hagut de fer a la tercera pròrroga».
Fernández ha insistit en la crítica que ja va fer al ple municipal sobre la zona blava. La CUP considera que, aquelles persones sense ingressos o en situació de vulnerabilitat no l'haurien de pagar o, almenys, haurien de tenir un descompte del 50%. Ho ha comparat amb el que poden considerar una privatització de la via pública com és la instal·lació de terrasses de bars i restaurants.
«Nosaltres entenem que les terrasses han d’ocupar més espai a les places perquè estem en un procés de reactivació econòmica, i si nosaltres ho entenem, un govern hauria d’entendre que qui no té ingressos no pot pagar la zona blava», ha etzibat.
Ha reclamat «a un govern de dretes com el de Reus», que doni suport a «aquells espais que donen sortida a situacions d’emergència». «200 persones a Reus s’han organitzat i han donat sortida a totes les necessitats que l’Ajuntament no ha sigut capaç; si no podem donar-hi sortida, almenys donem suport i facilitats a aquells espais que ho fan», ha reclamat en referència a la Xarxa de Suport Mutu.
L'habitatge, una situació cabdal
«L'habitatge és la base de totes les necessitats que existeixen», ha sentenciat Edgar Fernández. Insisteix que Reus hauria de tenir un parc d'habitatge públic d'entre 4.000 i 7.500 pisos i, en canvi, només en compta amb 160. «És evident que ni tan sols un govern de la CUP pot fer-ho en un mandat, però hi ha mesures que s’haurien pogut fer», considera.
Ha tornat a posar sobre la taula que no es va actuar prou amb els pisos propietat de bancs que fes dos anys que estiguessin en desús. Una bossa d'entre 1.300 i 2.000 habitatges sobre els quals, segons ha exposat la formació, per no voler-hi actuar i regular quan es podia, la nova normativa europea ha propiciat que els bancs venguessin a fons d'inversió, encara més inaccessibles.
En aquest àmbit proposen «que l’Ajuntament de Reus, i recordem que la regidora d'Habitatge és diputada al Parlament —Teresa Pallarès ho és per JxC— negociï línies de subvenció per donar-les a petits propietaris per poder fer reformes i posar-los en lloguer».
Aquests lloguers haurien de ser gestionats per la brosa d'habitatge municipal, segons el parer de la CUP. Per una banda per garantir una bona gestió, i per l'altra, perquè els propietaris tindrien el lloguer garantit en cas que la família llogatera no pogués pagar-lo. Insisteixen, per últim, en la creació del Consell Municipal de l'Habitatge, aprovat a finals del mandat passat però que no s'ha engegat.
Economia cooperativa i municipalització de serveis
El model econòmic que proposa la CUP l'ha presentat la tercera regidora de la formació, Mònica Pàmies. Assegura que «la ciutadania s’ha adonat que l’essència competitiva i depredadora del sistema capitalista no ens funciona en aquest cas i cal un model alternatiu de desenvolupament».
Igual que pel que fa a la cultura, aposten per treballar des de diversos àmbits. Per una banda, des de la perspectiva de l'economia social i solidària. La proposta de la CUP contempla una vintena de mesures que es volen treballar en una taula on participin no només els partits polítics, sinó tots els actors de tots els sectors econòmics locals.
Aposten per mancomunar estructures com obradors, així com per crear una empresa de logística i distribució amb magatzems municipals. Insisteixen en la municipalització de tots els serveis essencials, com la brossa o la llum, però també creuen que cal optimitzar les Brigades Municipals perquè s'encarreguin del manteniment de tot el que sigui públic.
Encara en aquest àmbit, plantegen estudiar la municipalització de les residències de gent gran i els centres de dia, així com posar a disposició de la salut pública la sanitat privada. En clau agrària proposen crear un parc agrari per fer front a la disminució de treballadors del sector i plantejar impulsar una marca agrària pròpia de Reus.
Les ajudes a autònoms i aturats s'haurien de reforçar, segons el punt de vista de la CUP, com també ho hauria de fer l'acompanyament a les persones que s'han quedat sense feina. Per fer-ho, aposten, cal que l'Ajuntament prioritzi contractar empreses amb vocació social en aquest sentit.
Per al comerç local la formació proposa gravar, a través d'ordenances municipals, les grans superfícies per pal·liar el «greuge comparatiu» que suposen per a les botigues locals. En relació amb els mercats municipals, volen reconvertir-los —«tots dos», ha destacat Pàmies— reservant-hi espais per a cooperatives i empreses d'alimentació ecològica, a més de vincular-los a Participació i Cultura per reformular els usos dels equipaments. En el cas dels mercats de marxants, reclamen que s'ubiquin a espais més amplis perquè es puguin tornar a activar garantint distàncies de seguretat.
Els dos darrers àmbits econòmics que s'han tractat aquest vespre són el turístic i el tecnològic. En el primer cas, el projecte de la CUP compta amb una proposta clara: «establir immediatament una moratòria sobre noves construccions destinades a l'allotjament turístic». En el segon cas, reclamen impulsar el desplegament d'infraestructures d'accés a Internet a través d'una xarxa pública compartida. Una xarxa que, proposen, podria aprofitar equipaments municipals com els Centres Cívics o les biblioteques per establir punts de connexió gratuïts.