«Un disbarat i un cop baix a la ciutadania de Reus» és com defineix Andreu Martín, portaveu del PSC local, la proposta d'ordenances fiscals del govern. Suposa incrementar, a grans trets, un 9,75% les taxes i impostos, un augment que la regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, justificava durant la seva presentació per l'augment de l'IPC des de la darrera actualització dels tributs. Aquesta explicació, però, no convenç al grup municipal socialista; «una cosa és que els preus s'incrementin, i l'altra que la ciutadania de Reus sigui més rica».
[predef]reus-144[/predef]
«No veiem que tinguin vinculació amb l'IPC. Per exemple, la taxa dels guals, què té a veure amb l'IPC? És una taxa, hauria d'estar vinculada a la despesa que suposi per a l'Ajuntament», reclama el portaveu socialista. Andreu Martín destaca que «l'any 2011 Pellicer va fer una proposta d'ordenances amb un increment de taxes formidable, un 21% de l'IBI, un 31% de la brossa i un 9,5% de la resta d'impostos i taxes».
Denuncia un «afany recaptatori»
Considera que, amb aquesta dinàmica, «comprovem que el senyor Pellicer, quan té majoria absoluta, el primer que vol tenir és la caixa plena per gastar; aquests anys en els quals no l'ha tingut, li hem exigit que justifiqui el perquè de la seva voluntat reiterada d'incrementar les taxes i els tributs i no ho ha fet». El socialista ha carregat, també, contra el soci majoritari del PDECat al govern: ERC.
Ha reblat que les ordenances es presentaran «amb el notable consens d'ERC, amb el pes que té en aquest govern, que a aquesta política de pressió fiscal insuportable, per no dir repressió fiscal, no hi posa cap objecció». Tot plegat persegueix, des de l'òptica del PSC de Reus, una «voluntat recaptatòria». «La raó real, des del nostre punt de vista, d'aquest afany recaptatori, està en la ineficàcia de la gestió econòmica realitzada, i aquesta mala gestió és la que hauran de pagar els ciutadans de la seva butxaca amb una pujada brutal dels impostos», sentencia Andreu Martín.
36 milions d'euros en subvencions perdudes
Aquesta «ineficàcia de la gestió econòmica», afegeix el portaveu, es demostra a través de les subvencions que acusa el govern de Pellicer d'haver deixat perdre. Es refereix a aportacions econòmiques de la Generalitat que no s'han reclamat o utilitzat des de l'Ajuntament de Reus, com la que afectava les escoles bressol municipals per al curs 2012-2013, que el govern local xifrava en 600.000 euros.
S'ha referit, també, al Pla de Barris d'Immaculada i Sol i Vista, amb un pressupost inicial de dotze milions d'euros a compartir entre consistori i Govern català, però amb una execució que s'ha limitat a dos milions després de rebaixar-se'n considerablement les expectatives inicials. Els fons FEDER per a l'edifici de bioempreses, amb 300.000 euros de la Diputació de Tarragona i 600.000 d'Europa també entren en aquest llistat que fa Andreu Martín de les subvencions perdudes pel govern de Pellicer.
També la dissolució de l'Hospital Sant Joan, on recorda els quinze milions d'euros que s'hi han aportat per sanejar els comptes els darrers anys. «Aquest govern ha estat incapaç de reclamar la millora del finançament d'aquest hospital». S'ha referit, també, al tancament de Shirota; «el tancament desordenat d'aquesta empresa a l'inici del mandat del senyor Pellicer va suposar, finalment, la pèrdua de la possibilitat de recuperar els tres milions d'euros de préstec»; el tancament de l'empresa a través d'un procediment concursal, apunta, va provocar que quedés «en uns 30.000 euros» sense comptar el material de l'empresa.
Martín insisteix que, si en matèria de reciclatge, Reus estigués als llindars que li correspondrien, s'estalviarien uns 600.000 euros anuals en concepte de tractament de residus. L'àmbit cultural tampoc s'escapa d'aquest llistat que, per al PSC, denota mala gestió econòmica. El desaparegut Consorci del Teatre Fortuny suposava, segons Martín, una inversió d'un milió d'euros anual per part de la Generalitat. La suma de tot plegat, ha exposat el portaveu socialista, arriba als 36 milions d'euros que, dividit pels vuit anys d'alcaldia de Pellicer, «surt a més de quatre, gairebé cinc milions d'euros l'any; dona per no haver de fer tota aquesta pujada i encara sobren diners».
El desconeixement del PAM
Un dels grans capítols dels pressupostos que el govern local aprovarà, inicialment, aquest divendres, és el Pla d'Acció Municipal. Martín apunta que «el PAM són 6,5 milions d'euros, dos milions es demanaran al fons econòmic local, per tant, al govern d'Espanya; quatre i mig es demanaran a través de crèdit». «Anirem a aquest ple amb una bossa de 6,5 milions d'euros en una partida PAM com si fossin els pressupostos participatius versió mega plus».
«L'excusa que hi ha eleccions i que la Llei Electoral no permet presentar propostes de futur, per mi, no val; a la comissió informativa de serveis generals i econòmics, als regidors de tots els grups ens poden explicar el PAM de 'pe' a 'pa'», reclamen des del PSC. «Que tu no puguis fer una exposició pública no té res a veure amb haver de donar la informació als regidors a les comissions, que no són públiques».
Un contracte de recollida de brossa «poc ambiciós»
Exemples com el del PAM, afirmen, permeten sentenciar que «és un pressupost fantasma, hi ha partides molt importants en les quals no sabem què es pretén fer». Al plenari previst per aquest divendres, a més, també s'hi presentarà la nova licitació del contracte de neteja viària i recollida de brossa. A més, en tractar-se d'un ple ordinari, també s'hi presentaran mocions, propostes de resolució i precs i preguntes.
Per tot plegat, es preveu una sessió llarga i densa, i tot i que Andreu Martín admet que ha millorat la manera i el format d'enviament d'informació a l'oposició, considera que hi ha massa qüestions troncals per a Reus que han pogut treballar amb menys temps del que haurien volgut. «El govern ha posat la cinquena o la sisena», ironitza. Precisament el nou contracte de la brossa serà un altre punt de l'ordre del dia que molt possiblement tensarà el plenari.
«És un plec poc ambiciós, com si fos un pla pilot a deu anys», etziba el portaveu socialista reusenc. Posa d'exemple que només es prevegin deu contenidors intel·ligents —permetrien registrar quin volum de residus recicla cada reusenc—, o que es parli d'estudiar la recollida porta a porta sense delimitar abans l'abast d'aquest estudi, així com la «poca ambició pel que fa a la maquinària elèctrica».