Al raval de Robuster número 36 de Reus hi ha una entitat d'aquelles que a molts reusencs els sona però els costaria encertar tot el que s'hi fa. Una entitat que enguany, gairebé per sorpresa de la seva pròpia junta, que no ho tenia present, celebra 40 anys, i que vol aprofitar l'aniversari per obrir-se a la ciutat de nou. Possiblement seria complicat trobar algun veí o veïna de la ciutat que sabés recitar totes les activitats que s'hi fan i tot el que guarda l'entitat; val a dir que tampoc ho posen fàcil, i és que el ventall és tan ampli que va de la pintura al futbol botons.
Parlem del Centre d'Amics de Reus, una entitat nascuda l'any 1979 després de cinc anys de preparar-se, per enfortir el teixit social de la ciutat. Actualment ocupen l'antic Casal La Boella, edifici on va néixer Marià Fortuny, un actiu de la ciutat, però també de l'entitat, que volen potenciar. Per parlar del passat, present i futur de l'entitat, TarragonaDigital es troba amb tres membres de l'actual junta, com no podia ser d'altra manera, a la seva seu.
De 1979 a 2019
Ens reben Joan Maria Mallafré, president, Amadeu Martí, secretari, i Joan Ciurana, vicepresident de comunicació. Els preguntem què és l'entitat, i el president ho té clar: «Reus és el nostre sentit, la nostra quinta essència, sense Reus, no podria existir». Recorda els inicis de l'entitat, i explica que als seus impulsors, els van caldre prop de cinc anys perquè els autoritzessin els estatuts de l'entitat.
«Els veien com un Ajuntament paral·lel», explica; «l'Ajuntament no feia la feina que havia de fer, Reus érem una de les dues ciutats d'Espanya de més de 30.000 habitants que no teníem Pla Parcial d'Ordenació, que encara anàvem amb normes subsidiàries, Ceuta i Reus». D'aleshores ençà tot ha canviat molt, la ciutat ho ha fet, però també l'entitat.
El pes de Marià Fortuny
L'objectiu és convertir-se en centre de referència, que qui vulgui conèixer la vida i l'obra de Fortuny, tingui clar que al Centre d'Amics de Reus és el lloc on ha d'anar. «Que la gent que vulgui conèixer la figura de Marià Fortuny, aquí es pugui documentar», explica Joan Maria Mallafré. D'idees sobre com fer-ho realitat en tenen moltes, però prefereixen no precipitar-se i avançar amb pas segur.
La segona joia de l'entitat és la sala dels galls. Més de 700 galls de totes les mides, maneres i materials omplen la sala. Des del més petit al més gran, els de fusta, el d'or, el d'ivori, el que està fet amb escuradents o els de vidre de Murano. Tot ells formen part d'aquesta exposició permanent que ha anat creixent a base de donacions particulars, fins i tot, de plats decoratius.
Aires de futur al Centre d'Amics de Reus
La junta s'ha renovat fa cosa d'un any, i el seu objectiu és obrir-se a la ciutadania. «Ens hem de creure primer nosaltres mateixos que el que fem és bo per la ciutat i que la gent ho podrà gaudir», reflexiona el seu president. De fet ell tenia intenció de plegar, després de disset anys al càrrec considerava que era moment per fer-ho, però els nous membres de junta el van engrescar per quedar-se.
«Hem de fer planter, tenim esperit jove, però hem de buscar que qui vingui no tingui la nostra edat, que a mitjà termini pugui haver-hi gent que estigui a punt de jubilar-se i hi estigui disposada», afegeix Joan Maria Mallafré. Amadeu Martí també hi està d'acord, «ara tenim una molt bona oportunitat; els membres de junta som persones diverses, i el que volem fer és obrir-nos, i que la ciutat en general sàpiga que aquí té una casa, que és la de Marià Fortuny, que tenim una sèrie de donacions que ens han fet i que s'han d'ensenyar».
Joan Ciurana admet que «sempre s'ha vist el Centre d'Amics de Reus com una entitat poc propera, i el que fem ara és obrir portes, que entri aire fresc, que la gent vingui i gaudeixi; no pretenem fer grans coses, volem ser una entitat més». Un dels objectius per fer-ho és assegurar-se el relleu generacional; «si anem fent coses i anem incorporant gent, hi haurà més idees i més mans per treballar, i anirem renovant l'entitat perquè ocupi el lloc que considerem que es mereix», sentencia.
Marià Fortuny com a via de creixement
La conversa amb els tres membres de la junta la tenim al despatx i a la sala; abans però, hem fet un tomb per la casa. Els agrada ensenyar les instal·lacions, la sala de futbol botons, la de pintura, la de música... Quan arribem a la de Marià Fortuny s'hi esplaien, és una de les dues joies de la corona i, en el cas del pintor, la que volen explotar més del que ho han estat fent fins ara.
Pot ser que sigui només per la casa que ocupen o bé perquè la seva passió no els permetria llençar res valuós, però compten amb un gran volum de material sobre el pintor. «Fortuny va néixer aquí», sentencia Mallafré per explicar aquesta voluntat de centrar-se en la figura del fill il·lustre reusenc. L'objectiu és «a més de tenir un recull de què tenim nosaltres, que serveixi perquè algú digui 'escolta, heu parlat d'aquest quadre i a casa se'm perdrà, custodieu-m'ho'».
L'activitat de i a l'entitat
El Centre d'Amics de Reus per si mateix ja ofereix un ampli ventall d'activitats. De manera regular s'hi fan classes de pintura, conferències i exposicions, però també s'acull tota l'activitat de les seccions o les entitats sòcies del Centre. La sala d'exposicions, expliquen, «és oberta als artistes locals» a preus assequibles, i situada en una bona localització de la ciutat.
A les instal·lacions de La Boella també s'hi reuneixen i assagen l'Associació de Dones Ganxetes, el Cor Mestral, l'Associació Reusenca de Futbol Botons, el Grup de Lectura i Declamació, el Grup de Teatre L'Albada, el Grup d'Aficionats als Vehicles d'Època i el col·lectiu fotogràfic Fotocat. A aquesta activitat, més regulada, cal sumar-hi les excursions i vacances que els grups de socis organitzen arran de la seva relació dins del Centre.
Per últim, també donen vida a les instal·lacions aquells socis que hi van pel simple fet social de trobar-se amb amics i coneguts, i jugar a billar, al bridge o als escacs, o simplement llegir el diari. I encara una altra de les joies de les quals presumeixen sovint alguns dels seus socis: Lo Nunci. Es tracta d'una publicació trimestral tan antiga com l'entitat, i que serveix per estar al dia tant del Centre d'Amics de Reus com del que passa a la ciutat.
Els dos «transatlàntics» de l'entitat
Més enllà de l'activitat quotidiana, Joan Maria Mallafré defineix com «els nostres grans transatlàntics» els certàmens d'El Més Amic de Reus i el premi de poesia Francesc Martí Queixalós. En el cas del primer, explica el president, «fa 35 anys que el fem, i triem una persona o entitat que hagi servit per enaltir la ciutat a fora o que, dins mateix, hagi fet una tasca de calat».
El premi de poesia Francesc Martí Queixalós sorgeix del grup de declamació que va fundar Avelina Briansó. «Aquest últim any s'han presentat 146 treballs; l'ha guanyat gent de Mallorca, de València, de la Catalunya Nord, i de Reus o Barcelona», recorda Mallafré. Joan Ciurana encara hi afegeix que la participació de «146 poesies vingudes d'arreu de Catalunya vol dir que no ens posem la medalla nosaltres, vol dir que ens la posen des de fora».
És el mateix que pensa Amadeu Martí, que explica que «el que va guanyar el premi l'any passat ja ens pregunta quan el farem enguany». Recorda, també, que s'havia organitzat 'La Ganxetada', «una trobada dels reusencs de fora vila». Aquestes dues activitats donen certa presència mediàtica a l'entitat, però la seva junta segueix treballant propostes i projectes que els serveixin per «obrir-se a la ciutat» i garantir un relleu generacional que, tal com admeten, és bàsic per al futur del Centre d'Amics de Reus.