Façana d'un bloc de pisos al carrer de Joan Coromines de Reus

Reus «no tractarà» amb la Sareb per tenir pisos socials

El govern ha tancat la porta de manera contundent a entendre's amb l'anomenat banc dolent | Tampoc ha prosperat la proposta de crear una tarifa resident per a la zona blava

Reus no signarà convenis amb bancs com la Sareb per ampliar el parc d'habitatge protegit de la ciutat. Així de clar ho ha deixat la regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès, durant el plenari d'aquest divendres. Segons ha plantejat, les pràctiques i la manera de fer de l'entitat no són compatibles amb les de l'Ajuntament.

El debat ha vingut arran d'una proposta del PSC que reclamava precisament entendre's amb la Sareb i la Generalitat per incorporar pisos protegits a la borsa local. Una mesura que sí que han emprès altres municipis, tal com ha subratllat la regidora socialista Anabel Martínez. Pallarès ha assegurat que el govern de Reus 'ha fet «un esforç ingent» en matèria de borsa d'habitatge.

Afirma que «la llei no empara la funció social perquè el Constitucional ha tombat les últimes quatre propostes del Parlament de Catalunya». Ha afegit que «és impossible» posar-se d'acord amb la Sareb perquè «obvien el marc normatiu català». Sobre aquest anomenat banc dolent ha assegurat que «fan propostes lucratives als Ajuntaments que no correspon a les demandes que tenim com a ciutat».

Martínez ha respost que «hi ha molts Ajuntaments està arribant a aquests acords». Ha posat d'exemple Calafell, que ha integrat 58 pisos a la borsa municipal. Sabadell ha incorporat vuitanta pisos de la Sareb i en gestiona un miler a tot el municipi.

La regidora socialista ha posat altres exemples, i ha etzibat que «dieu que hi esteu treballant, però no hi ha resultats». Ha recriminat que Reus gestioni set pisos de l'Agència d'Habitatge mentre «altres Ajuntaments en tenen 40». De fet a plantejat al govern local que no cal ni tan sols adquirir els pisos des de l'administració municipal.

Segons ha exposat, hi ha municipis on la feina de l'Ajuntament ha sigut fer de mediador. Martínez aclareix que hi ha poblacions on és l'administració qui estableix a quines famílies s'han de llogar els pisos, sempre per sota del 30% dels seus ingressos. Pallarès ha reafirmat el seu compromís de «no pactar mai amb la Sareb».

Ha recordat que ja s'ha hagut d'eixugar, amb diners públics, el deute del banc i ha reclamat que el PSOE reguli els actius d'aquesta entitat. Ha sentenciat que «no entrarem en el joc de la Sareb de fer pagar als Ajuntaments per pisos en males condicions». A la mateixa sessió plenària d'aquest divendres tampoc ha prosperat una moció per crear una tarifa per a residents a les zones blaves de Reus.

El govern tanca la porta a crear una tarifa d'aparcament per a residents

La proposta era del regidor no adscrit Raúl Meléndez i proposava que els residents puguin estacionar sense límit de temps durant tot l'any. La idea és que la primera hora sigui gratuïta i la resta tingui un preu simbòlic de cinc cèntims l'hora. Només hi ha donat suport la CUP, que per boca del regidor Edgar Fernández ha qualificat la proposta de «molt bona i necessària».

Ha recordat que la CUP ja havia plantejat mesures similars sense èxit. «No és just que els veïns i veïnes paguem el mateix per anar a comprar que quan anem cap a casa», ha declarat. Ha plantejat que la «deriva» del govern de Reus va en la direcció de fer desaparèixer l'aparcament gratuït.

Ha posat d'exemple la reforma del passeig de Mata, on es preveu eliminar tot l'aparcament de zona blanca actual i construir un pàrquing soterrat municipal. Per part del govern, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha afirmat que «a Reus no hi ha gaires places de zona blava». Ha apuntat que la mitjana d'ocupació els dies feiners és del 79%, i que la rotació de vehicles és bona.

El vot en contra del govern l'ha justificat perquè «el seu diagnòstic no s'ajusta a la realitat». Pel que fa a la tarifa resident, la regidora ha mencionat els abonaments per als aparcaments municipals. Meléndez ha tancat el debat apuntant que «som l'única ciutat de Catalunya més gran de 25.000 habitants sense una tarifa resident».