L'Ajuntament de Reus ha presentat projectes als fons Next Generation per valor de 94,4 milions d'euros. El govern local ha anunciat avui el paquet complet de candidatures que s'han treballat per als fons europeus. Més enllà d'enumerar-los, serà durant els pròxims dies quan cada regidoria detalli les iniciatives del seu àmbit.
L'objectiu general d'aquests projectes és fer de Reus «una ciutat més ecològica, més digital, més tecnològica i resilient». Així ho ha resumit Carles Pellicer, alcalde de Reus, durant la presentació d'aquest dimecres. Les candidatures s'han dividit en tres blocs segons el sistema a través del qual s'han fet arribar al programa Next Generation de la Unió Europea.
Per una banda hi ha els que s'han tramitat a través d'Acció, l'agència per la competitivitat empresarial de la Generalitat de Catalunya. En segon lloc hi ha els projectes que s'han presentat a través del que s'anomenen manifestacions d'interès. El darrer capítol el formen els que treballen més concretament per la recuperació després de la crisi de la pandèmia.
Reus demana 94,4 milions d'euros als fons europeus de recuperació
Els fons Next Generation es veuen, des de Reus, com una via més de finançament, però que no és imprescindible. Pellicer ha assegurat que «els fons europeus són una empenta per aquests projectes». Fins i tot en el cas de no rebre el que s'ha demanat, «els projectes pels quals s'ha demanat un 100% (del pressupost) seran realitat igual».
I la resta de projectes aniran en la mateixa línia segons assegura l'alcalde de Reus. «Amb independència de si s'atorguen els ajuts o no, es portaran a terme igual amb pressupostos municipals», ha sentenciat. Ha insistit que «molts d'aquests projectes ja estaven previstos, però els fons Next Generation seran una ajuda».
Les candidatures s'han dividit en tres àmbits, i el primer suposa un total de 59 milions d'euros en subvencions demanades. Cinc candidatures d'aquest apartat fan referència a actuacions per l'«impuls de l'autonomia digital i la capacitació TiC». Un sisè projecte «està relacionat amb la creació del hub tecnològic» a través de Redessa segons ha anunciat Pellicer.
Una d'aquestes candidatures es titula Reus green smart city 2021-2026 i implica «accions de reducció del consum energètic i del CO2 i una aposta per les energies renovables». Un altre projecte presentat són els bons tecnològics per «impulsar la transformació digital del sector productiu de Reus». També hi ha projectes per impulsar l'autonomia digital de la ciutadania i per implantar la tecnologia 5G i wifi d'alta capacitat.
El barri Fortuny i el polígon AgroReus, entre les candidatures presentades
En el cas de les manifestacions d'interès, suposen un total de 18 milions d'euros en candidatures presentades. Una part se centra en la mobilitat sostenible, com la iniciativa per substituir vehicles municipals per elèctrics o instal·lar nous punts de càrrega. També s'hi preveu l'àmbit de la rehabilitació d'edificis públics i municipals per millorar-ne l'estalvi energètic.
En aquest apartat s'hi preveu «la rehabilitació a nivell de barri» pel que fa a «millores generals de sostenibilitat, accessibilitat, mobilitat, energia i urbanització». En concret, i tal com havia reclamat el PSC fa uns dies, per al barri Fortuny de Reus. El govern local, en aquest sentit, ha subratllat que tots els projectes presentats s'han treballat des de fa mesos.
Un altre projecte d'aquest segon paquet és la transició energètica cap a l'hidrogen. Inclou la comunitat energètica prevista al polígon AgroReus. En aquesta línia, ha afegit Pellicer, hi ha noves convocatòries obertes que s'estan estudiant. Es tracta d'iniciatives per la hibridació dels vehicles de neteja o la millora de la recollida selectiva.
La Casa Navàs, el raval de Santa Anna i el Gastromercat es presenten a Europa
Finalment, amb 17,4 milions d'euros demanats, el tercer àmbit en el qual s'han presentat projectes als fons europeus és el de la recuperació i la resiliència. La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha apuntat que «no hem tingut gaire temps perquè les convocatòries fins i tot es van publicar durant l'estiu». Afegeix, però, que igual que en la resta de casos ja s'havia fet una feina prèvia que ha facilitat presentar les candidatures.
D'aquest paquet de projectes n'hi ha una part, amb 7,4 milions d'euros demanats, que busca la sostenibilitat turística. Inclou actuacions a la Casa Navàs, el Gaudí Centre, a l'Institut Pere Mata i per la promoció de la figura d'Antoni Gaudí. En el cas de Cal Navàs, que és un equipament totalment privat, Llauradó ha defensat que «una de les qüestions que es valora és la col·laboració publicoprivada».
Dins de la recuperació de la crisi pandèmica també hi figuren iniciatives per implantar la zona de baixes emissions i la transformació del transport urbà. Suposen un total de 8,9 milions d'euros en subvencions i inclouen la instal·lació de lectors de matrícules i pantalles informatives. També l'execució de nous carrils bici o una part de la segona fase de la vianalització del raval de Santa Anna.
La rotonda de Mas Carpa, el programa de bicicletes públiques compartides i els polèmics carregadors per autobusos elèctrics també entren en aquest apartat. Com en forma part el projecte del Gastromercat per ubicar un espai de restauració al Mercat Central. Dels 1,2 milions d'euros de pressupost del projecte se n'han demanat 1,1 a Europa, una estratègia que la CUP considera perillosa.