L'Ajuntament de Reus ja té una comercialitzadora elèctrica pròpia. La nova divisió municipal Reus Energia ha rebut l'autorització per poder distribuir llum a l'Ajuntament i els equipaments municipals. Es tracta de la fita principal assolida enguany per una de les iniciatives estrella del consistori reusenc.
Encara no es podrà posar en pràctica de manera immediata. Per fer-ho, durant la primera meitat del 2023 es licitarà el contracte per aconseguir el sistema informàtic i el servei de suport. Amb aquests dos elements, Reus Energia podrà operar al mercat elèctric.
El govern ho ha anunciat aquest dilluns, i ha aprofitat la compareixença de premsa per fer balanç del que s'ha fet els darrers mesos en aquesta línia. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, han destacat la posada en marxa de sis instal·lacions fotovoltaiques. També han posat en relleu la redacció de dotze projectes per a noves instal·lacions, la meitat dels quals s'han d'executar els pròxims mesos.
El projecte de Reus Energia es va anunciar com una eina que permetria que l'Ajuntament regulés el preu i subministrés energia a famílies vulnerables. Aquest pas, però, encara és lluny, i la primera fase de la divisió municipal se centra en el mateix Ajuntament. Es vol «aconseguir energia sostenible i més barata i assolir major independència del mercat elèctric» pel que fa als consums dels espais municipals.
Les instal·lacions que s'han completat els últims mesos són les dels centres educatius Doctor Alberich i Casas, La Vitxeta, Pi del Burgar, Rubió i Ors, Isabel Besora. La sisena és la de l'Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell. Aquesta darrera té una particularitat important que la diferencia de la resta.
Es preveu continuar incrementant la producció d'energia solar
Les cinc primeres tenen per objectiu abastir el centre educatiu que les acull o, almenys, reduir la despesa elèctrica. La de Mas Carandell, però, ha de convertir-se en la primera pedra de la comunitat energètica de la zona. Inicialment servirà per donar cobertura a equipaments municipals propers, com l'escola Ciutat de Reus o el polilleuger del barri Gaudí.
A la llarga, quan es pugui arribar a obrir Reus Energia a la ciutadania, també hauria de poder subministrar l'excedent de producció elèctrica als veïns de la zona. S'ha previst que s'executin sis instal·lacions més els pròxims mesos en una línia similar. La segona comunitat energètica que l'Ajuntament té prevista és la del polígon AgroReus, amb plaques solars a l'edifici de Reus Mobilitat, de Redessa II i al dipòsit municipal de vehicles.
També estan catalogades com a projectes imminents les instal·lacions solars del Mercat Central i l'escola Rubió i Ors, on després de la recent primera instal·lació, s'ampliarà la seva capacitat. Es tracta d'instal·lacions que han de donar servei a aquests edificis, però que podran fer arribar l'excedent de producció a altres equipaments municipals. En concret, i segons marca la llei, als que es trobin a un radi d'un quilòmetre de distància.
La darrera instal·lació prevista s'ha de col·locar a l'edifici Tecnoparc de Redessa. Al calendari de Reus Energia hi ha, encara, sis paquets de plaques solars més. En alguns casos permetran ampliar la capacitat d'instal·lacions fotovoltaiques que ja existeixen. Se'n posaran al Pavelló Olímpic, a la central de recollida pneumàtica i a quatre centres educatius.
Són l'escola La Vitxeta, la Mowgly, la Isabel Besora i l'Institut Escola Pi del Burgar. Quan tot plegat s'hagi instal·lat i posat en marxa, des de Reus Energia es generaran, cada any, 3.794 megawatts l'hora. Segons les dades de l'Ajuntament de Reus, equival al que gasten 1.186 llars que tinguin un consum mitjà de 3,2 megawatts l'hora anuals.