Tram del raval de Santa Anna de Reus tocant a la plaça del Prim, amb un mòdul de bancs en primer pla

Reus prohibirà futurs edificis amb pàrquing al tomb de ravals

A la resta de la ciutat es rebaixarà la relació entre pisos construïts i places de pàrquing necessàries, especialment per a l'habitatge social

Les noves construccions que es facin al nucli antic de Reus no podran tenir pàrquing. És un dels canvis impulsats, aquest divendres, al plenari de l'Ajuntament. El govern ha aprovat en fase inicial la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Reus en relació amb la previsió d’aparcaments i trasters.

A grans trets s'ha canviat el criteri, que fins ara establia el nombre d'aparcaments en relació amb els metres quadrats construïts. A partir d'ara aquesta relació es farà tenint en compte el nombre d'habitatges. Una altra de les diferències substancials es planteja entre habitatge de lliure mercat i habitatge protegit, que comptarà amb menys aparcaments.

Tot i que el nucli antic és una de les zones afectades de manera més concreta, la normativa afecta a tota la ciutat. Els criteris generals deixaran de marcar com a obligatori que els blocs de pisos tinguin pàrquing subterrani. També s'inclouen regulacions per incentivar la construcció d'aparcaments per a bicicletes, permetent-los en planta baixa i trasters de soterranis.

L'oposició ha criticat el projecte del govern, que consideren que no és coherent amb els anuncis fets darrerament. També s'ha atacat aquesta diferència entre tipologies d'habitatges i la situació de l'aparcament en general a la ciutat. Per part del govern el punt l'ha defensat Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat.

Més aparcament a l'habitatge lliure que al protegit

Posteriorment al plenari ha aclarit alguns dels punts a aquest mitjà, començant per la motivació d'aquesta modificació de la normativa. Explica que s'ha impulsat perquè s'han detectat «dificultats de determinats projectes a la ciutat». Una realitat que s'ha sumat a la revisió que s'està fent del Pla de Mobilitat Urbana.

L'empresa que se n'encarrega hauria aconsellat al govern que aprofités per revisar les ràtios d'aparcaments. El planejament vigent fins ara data de 1999, i el govern considera que calia adequar-lo a la realitat i les projeccions actuals. Berasategui assegura que hi ha estudis que demostren que ja no es compren dos cotxes per família.

Per això, exposa, s'ha volgut «ajustar la ràtio tenint en compte les dinàmiques urbanes de mobilitat». Un altre dels canvis notables és que s'ha incorporat una distinció entre promocions d'habitatge de mercat i d'habitatge protegit. El primer són els pisos de promotors que es venen o es lloguen de manera lliure.

La segona tipologia pot ser pública o privada, però està subjecte a regulacions pel que fa al preu entre altres característiques. Així doncs, l'habitatge lliure podrà comptar amb una plaça d'aparcament per turismes per cada habitatge i tres per a bicicletes. També s'incorpora un topall d'una plaça per a turismes per cada 100 metres quadrats de sostre d'usos compatibles amb habitatge.

Pel que fa a l'habitatge protegit, la proporció queda molt més reduïda. Podrà comptar amb un aparcament per a turismes per cada quatre habitatges i tres per a bicicletes. Manté també el topall d'una plaça per a turismes cada 100 metres quadrats d'usos compatibles amb l'habitatge.

Berasategui defensa aquesta diferència entre les dues tipologies per reduir la càrrega econòmica de l'habitatge protegit. «Les promocions d'habitatge social són les que ens interessa que pateixin menys de problemes de viabilitat econòmica». Les ràtios vigents fins ara encarien les promocions i, segons el parer del govern, «dificultava que es tiressin endavant».

Amb el canvi es volen «alliberar» d'aquest gravamen. La regidora d'Urbanisme afegeix que «això afavoriria més la construcció d'habitatge de protecció respecte de l'habitatge lliure». També apunta que el fet de tenir habitatge no va vinculat a tenir una plaça d'aparcament, malgrat que algunes promocions ho puguin oferir com un «complement». En aquest cas considera que hi ha «altres vies perquè això sigui possible».

Imatge virtual del projecte urbanístic de l'angita Hispània de Reus, amb un nou edifici al fons, una plaça en primer pla, la riera d'Aragó a mà dreta i el raval de Sant Pere, a l'esquerra
A l'antiga Hispània s'hi han projectat edificis d'habitatges i un pàrquing municipal de 340 places | Ajuntament de Reus

Cs i la CUP carreguen contra la «incoherència» del govern

L'oposició municipal no ho veu així, sinó que ho considera un perjudici per als inquilins d'habitatge protegit. «Si no tens diners, no tens aparcament, l'equació és molt senzilla», ha etzibat la portaveu de Cs, Débora García. S'ha posicionat en contra de «considerar el cotxe un luxe quan és, sovint, una necessitat».

De fet ho veu com un inconvenient afegit al fet que «Reus ja té problemes d'aparcament gratuït, i això afecta els més vulnerables». També hi ha votat en contra la CUP que, per boca de la regidora Mònica Pàmies, ha argumentat que la mesura s'hauria d'haver impulsat en un altre moment. Segons ha defensat, és una modificació que es podria arribar a entendre al final del procés de pacificació de la mobilitat.

De fet ha subratllat que veuen amb bons ulls que es limiti la circulació de vehicles, però que no troben coherent la manera com es vol fer. En el cas concret del tomb de ravals, aposten per regular els usos per als quals es donen llicències. Ha posat d'exemple l'obertura d'hotels o els possibles projectes de supermercats.

Sense mencionar-ho es refereix al rumor, àmpliament estès, que una gran superfície com Mercadona estaria interessada a implantar-se al Centre Comercial El Pallol. Preguntada per la qüestió, l'empresa nega que tingui cap obertura prevista al calendari d'aquest any.

No descarten que pogués produir-se en un futur indeterminat si l'equip que s'hi dedica ho arribés a considerar una bona ubicació. Mantenen, però, que actualment, no és sobre la taula. Pel que fa al centre comercial, també declinen valorar la situació.

El projecte de la Hispània i la Zona de Baixes Emissions

Segons planteja Mònica Pàmies, hotels i supermercats són dos negocis que «impliquen un trànsit constant de vehicles». «Això no es limita, sinó que es limita que els residents tinguin plaça», ha etzibat. Sospita que la voluntat del govern és que els residents es vegin forçats a aparcar als pàrquings municipals, on no tenen cap bonificació per fer-ho.

Apunta que no s'ha fet un estudi del perfil de població del nucli antic, i que incloure la normativa a la Zona de Baixes Emissions té poc sentit. Principalment perquè, segons ha mencionat en diversos plens, la comissió territorial ja hauria advertit a l'Ajuntament que l'antiga Hispània també queda dins de la ZBE. Malgrat votar a favor de la modificació, el regidor no adscrit Raúl Meléndez també ha defensat aquesta línia.

Es mostra favorable a eliminar places d'aparcament per reduir la circulació, però considera que aquesta manera de fer-ho es contradiu amb el projecte anunciat. L'increment de places de la Hispània n'és una prova, segons el seu parer, perquè es multiplicarà considerablement la capacitat del pàrquing. També hi ha votat a favor el PSC, que defensa la nova normativa.

El portaveu, Andreu Martín, la veu com «una eina per regular els usos d'una part de la ciutat que volem viva, viscuda i amb residents». Des del seu punt de vista, concentrar les places d'aparcament a punts concrets, com els pàrquings municipals, redueix el trànsit a la zona afectada. Berasategui ha tancat el debat assegurant que «quan tenim reptes complexos, difícils i llargs, qui no fa res, no s'equivoca».