La solució per al dèficit econòmic de l'Hospital Sant Joan el 2018 ha quedat aprovada. Almenys per part de l'Ajuntament de Reus. Fa tot just una setmana, durant el ple del mes d'abril, la junta general va quedar ajornada per una picabaralla política. Aquest dimarts, finalment, s'han tornat a reunir els regidors del consistori per donar llum verda a la subvenció de la Generalitat que ha d'eixugar els 111.658 euros de dèficit.
La proposta que s'ha aprovat des de l'òrgan de gestió de l'Hospital Sant Joan consisteix a ratificar l'acord ja signat amb el CatSalut, és a dir, amb la Conselleria de Salut. Això implica que tant els actius com els passius es traspassaran a l'entitat de dret públic que es constitueixi des del govern català per gestionar, en endavant, l'Hospital Universitari reusenc.
El pla B de la Conselleria de Salut
El document aprovat pels regidors i regidores de l'Ajuntament de Reus també preveu una alternativa. «En cas que l'acord anterior no fos possible abans del 31 de desembre de 2019», comença el segon punt del document, el Servei Català de la Salut aportarà la subvenció necessària. Es planteja, almenys sobre el paper, la possibilitat que la solució acordada i compromesa per aquest 2019, pugui no arribar.
És a dir, que si la solució per a l'Hospital que hi ha ara mateix sobre la taula no es fa realitat, serà la Generalitat qui assumeixi el dèficit del 2018. Encara hi ha una segona alternativa si cap de les dues primeres solucions fos possible, i és l'aportació de la quantitat negativa en forma de patrimoni. Tot i això, des que a principis del mes de desembre es va presentar la solució per al Sant Joan, tant el govern local com el català han mantingut una certesa absoluta que serà la Generalitat qui assumeixi el centre sanitari abans de finals d'any.
La situació de l'Hospital Sant Joan
El dèficit continuat de l'Hospital Sant Joan ha provocat que, durant aquest mandat, s'hagi convertit en una qüestió de debat constant a l'Ajuntament de Reus. Partits com el PP i la CUP han reclamat, des del primer moment, que fos la Generalitat qui l'assumís. Recordaven que era qui en tenia la competència, i qui ja s'encarregava de la majoria de centres sanitaris de Catalunya. Des del govern local es defensava amb dents i ungles que el centre havia de seguir sent municipal.
També per part del PSC es reclamava com un actiu important per a la ciutat. En el seu cas, reivindicaven que era el canvi de model de finançament de la Generalitat el que condemnava l'Hospital. Finalment es va acordar que seria el govern català qui l'assumiria. Primer en forma de consorci compartit amb l'Ajuntament de Reus, una solució que va esgotar el termini que s'havia anunciat sense fer-se realitat, i que es va acabar canviant per l'actual, una empresa pública de la Generalitat sense participació del consistori local.
Tot plegat també ha suposat un conflicte amb Móra d'Ebre en concret i la Ribera d'Ebre en general. L'hospital comarcal es gestiona des de Reus a través de l'empresa municipal Gecohsa, fet que ha permès que, en dues ocasions, les reserves econòmiques del centre ebrenc es destinessin a tapar el forat financer de l'hospital reusenc. Les protestes del territori i de la plantilla encara duren, reclamant que la Generalitat s'hi impliqui d'una vegada.