Una pancarta contra les torres elèctriques en una tanca just davant d'una d'aquestes instal·lacions a la urbanització el Pinar

La pilota del soterrament de les torres del Pinar, a la teulada de la Generalitat

Noemí Llauradó ha alertat que «podria ser que la direcció general d'energia no se'n vulgui fer càrrec»

Tal com ha passat a la primera part del ple municipal de Reus d'aquest dijous, les mesures i propostes d'àmbit urbanístic han generat topades entre govern i oposició. També ho han fet, en menor mesura, els canvis aprovats en el contracte de la brossa i en els preus del Trapezi d'enguany.

La primera moció que s'ha debatut, presentada pel PSC, s'ha aprovat per unanimitat. Reclamava prendre mesures per combatre la precarietat juvenil, la que pateix una part de la població que es troba immersa en la segona crisi consecutiva sense haver arribat a poder consolidar un model de vida en molts casos.

La moció, amb una esmena del govern, estableix que s'estudiarà la manera com actuar per facilitar l'accés a l'habitatge dels joves, a l'ocupació, a la formació, a la cultura i a l'oci. Una sèrie de mesures que el PSC proposava de manera concreta, però que el govern ha argumentat que cal estudiar abans de comprometre's a aplicar-les.

El govern nega les mancances que denuncia el PSC al barri Muralla

Els socialistes han presentat una segona proposta, que el govern ha tombat. Se centrava en el barri Muralla després d'haver visitat la zona i d'haver-se reunit amb veïns, comerciants i amb l'associació de veïns de Mas Magrané. Reclamen instal·lar més contenidors, garantir que totes les illes compten amb totes les opcions de recollida selectiva i plantejar-se una rotació de la ubicació dels contenidors.

Precisament el contracte de la brossa també s'ha posat a debat en un altre punt de l'ordre del dia. A la pràctica, en el cas de la moció socialista, apostava per millorar la il·luminació, la intensitat del servei de neteja, la poda dels arbres i la pavimentació dels carrers son altres mesures proposades. Ho son també fer una campanya per millorar la convivència al barri, instal·lar un espai de jocs infantils, un d'esbarjo per a gossos i un espai polivalent per a activitats socials.

El regidor adscrit Raul Meléndez i Cs han votat a favor de la moció, afirmant que son mesures necessàries que s'apliquin. També ho ha fet la CUP, tot i considerar que la moció s'ha presentat en clau «clientelista» per satisfer els veïns de la zona i emmarcada en una estratègia electoralista.

«Veiem que potser hi ha una lluita per l'alcaldia, l'alcalde també fa visites als barris», ha etzibat Marta Llorens, portaveu de la formació. També ha exposat que presentar mocions específiques per a cada barri podia acabar generant situacions perjudicials, indirectament, a les zones de la ciutat per a les quals no se'n presentin.

«Em produeix desconcert que presentin aquesta moció», ha respost Hipòlit Montseny, regidor de Via Pública. Ha negat la deixadesa d'aquest barri que denunciava, entre línies, el PSC. El regidor ha justificat que es tracta d'«una zona afectada per dues obres, la del Mercadona i la de Mas Magrané, que donaran un gran sentit un gran volum a aquesta zona de la ciutat».

«Al barri no hi ha cap incidència i els fanals funcionen correctament», ha etzibat , tot i que ha admès que hi ha zones que podrien estar millor il·luminades. Tampoc ha acceptat la reclamació d'una zona d'esbarjo per a gossos perquè «a tothom ens agrada tenir-ho a prop, però tothom ho vol tenir lluny de casa».

S'ha referit a la zona instal·lada al polígon Dyna com un espai «suficient» per aquest barri i per al de Jardins de Reus. Ha volgut donar «una llum d'esperança» al PSC anunciant que «s'està treballant un pla de modificació del sentit de circulació d'alguns dels carrers per millorar la contenarització del barri, i amb la nova contracta es canviarien tots els contenidors».

Ha aplaudit també la proposta de la CUP d'implantar un servei de recollida de la brossa porta a porta, que la formació ja va reclamar quan es debatia el nou contracte de la brossa. Tot i això, Montseny ha considerat que «estaria molt bé, però se n'hauria de parlar en un altre moment». També ha criticat que el PSC vulgui «fer campanya enfrontant barris i govern anant darrere de les visites que fa el govern dient que no compleix».

Imatge d'una torre d'alta tensió
Les torres elèctriques de la urbanització el Pinar s'haurien d'haver soterrat fa deu anys segons el primer projecte | Àngel Ullate

El soterrament de les torres del Pinar, pendent d'un nou govern a la Generalitat

El darrer debat del plenari l'han generat dues mocions —tot i que s'han aprovat per unanimitat—, una de Cs i una de la CUP, per soterrar les torres elèctriques de la urbanització el Pinar. En tots dos casos el govern ha presentat una esmena que s'ha acceptat, fent així que s'aprovessin per unanimitat.

Débora García ha posat de manifest l'impacte de les línies elèctriques en la salut i els anys que fa que els veïns de la zona en reclamen el soterrament. Ha recordat que, entre els 150 estudis que va fer la Generalitat a tot Catalunya, s'incloïa el Pinar, però no es va posar en marxa el projecte en el termini previst. 

Pel que fa a la CUP, el regidor d'Edgar Fernández també ha fet incís en els canvis de govern que hi ha hagut des de l'any 2006, quan es va començar a treballar el soterrament. Ha volgut ampliar l'àmbit de la moció per no centrar-se només en el Pinar, sinó en qualsevol zona de Reus on hi hagi situacions similars amb perjudicis similars per a la població.

L'esmena de govern reclamava, en tots dos casos, que també es tingués en compte l'empresa elèctrica, Endesa, a l'hora de negociar i planificar el soterrament de les torres. Andreu Martín ha defensat que «l'últim govern socialista ho va deixar preparat perquè pogués tirar-se endavant i no es va desenvolupar», i ha reclamat un compromís ferm i clar del govern pel soterrament i una planificació concreta.

«El darrer any s'ha reprès aquesta qüestió», ha afirmat Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus. Ha admès que el conveni havia caducat i que el projecte s'ha reprès per l'impuls dels veïns i de l'Ajuntament de Castellvell del Camp. «La clau de tot plegat és que la Generalitat i l'empresa proveïdora es comprometin a la seva part com ho faran també els Ajuntaments».

És per això que, ha exposat, que fins que no hi hagi nou govern a la Generalitat no es pot fer cap passa més. Ha alertat, de fet, que el departament d'Indústria «podria ser que la direcció general d'energia no se'n vulgui fer càrrec». Una situació que implicaria reunir-se amb el departament de la Generalitat que tingui competències en la matèria; «hauríem de recuperar-ho i fer un conveni nou».

El plantejament no ha convençut Andreu Martín, que ha considerat «inexplicable» que es deixi ara en mans de la Generalitat el que, segons ha etzibat, l'Ajuntament no ha volgut fer els últims anys. Considera que és una excusa que podria respondre a una petició directa del govern local perquè sigui el Govern català qui s'atribueixi la responsabilitat de no executar el projecte.

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha optat per intervenir després de la votació —quan s'havia acabat el debat i sense opció de rèplica—. Ha recordat a Andreu Martín que el conveni pel soterrament es va signar l'any 2006. «Van tardar cinc anys abans que el meu govern entrés; en cinc anys el seu partit no va fer absolutament res».

«La voluntat del govern és treure les torres», ha afirmat. Ha acabat sentenciant que la situació financera de l'Ajuntament «que vostès havien deixat» l'any 2011, quan va agafar el relleu de Lluís Miquel Pérez a l'alcaldia, feia impossible assumir el cost del projecte.