Una gran maqueta de Reus a terra, amb persones parlant entre elles al fons, a Cal Massó

Estudiants i professors europeus plantejaran propostes urbanístiques per a Reus

La URV i les universitats de Zuric, Gènova i Leuven participen en un taller sobre arquitectura i planificació urbanística

La planificació urbanística de Reus rebrà propostes d'estudiants i professors de quatre universitats europees. Aquest dilluns ha començat el Reus Architecture & Urban Design International Workshop. Aquest taller internacional sobre arquitectura i urbanisme de Reus compta amb la participació de la URV i les universitats de Zuric (Suïssa), Gènova (Itàlia) i Leuven (Bèlgica).

Cal Massó n'és l'escenari principal, i és on avui s'ha presentat. A través de grups de treball integrats per estudiants i professors de les quatre universitats s'abordaran qüestions reals de la planificació urbanística reusenca. Fins al 10 de setembre es desenvoluparan aquestes sessions al voltant de tres eixos temàtics.

L'emergència residencial —la manca d'habitatge accessible—, els canvis en la mobilitat i el patrimoni industrial són les tres línies de treball dels tallers. La vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, afirma que «ens servirà perquè, en el marc del Pla Estratègic del Reus Horitzó 32, ens aportin idees, iniciatives i projectes que podrem debatre en el marc del fòrum ciutadà». De fet, des del govern local asseguren que «esperem que no sigui només una edició, sinó que ho puguem anar repetint els pròxims anys».

La Universitat Rovira i Virgili també ho veu com una aposta de futur. La vicerectora de Relacions Institucionals Cultura i Compromís Social de la URV, Misericòrdia Camps, destaca que «és una iniciativa molt interessant per tot el que permet integrar i discutir, diferents propostes des de les universitats però amb connexió total amb el territori». «Es plantegen reptes molt concrets per la nostra ciutat, pensem que la iniciativa és molt interessant i pot donar alternatives de futur», insisteix.

Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat, ho veu com una oportunitat per «afrontar els reptes globals que tenim com a ciutats». «Esperem passar dels reptes i les reflexions globals a les aplicacions globals», ha resumit. El govern veu, en iniciatives com aquesta, una metodologia per explotar.

Estudiaran l'urbanisme de Reus a partir de tres eixos

«Cada curs acadèmic ens podríem arribar a plantejar un taller», posa d'exemple Berasategui. Unes futures jornades que comptaran, si es fan, amb la participació de la URV «i no només amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, sinó amb altres departaments, facultats i escoles també». Aquest taller internacional d'arquitectura i urbanisme de Reus el dirigeix Arturo Frediani.

Reivindica uns tallers amb la mateixa filosofia que es van fer a Itàlia entre 1982 i 2005 i dels quals la iniciativa reusenca vol agafar el relleu. «Ens han servit de model, són grups de treball multidisciplinaris dins de l'arquitectura», explica. Posen en un mateix espai arquitectes, urbanistes i paisatgistes, tant alumnes com professors.

Noemí Llauradó adreçant-se a un grup de persones asseguts en cadires a Cal Massó
El taller internacional ha començat aquest dilluns i s'allargarà deu dies | Jordi Olària Gras

L'objectiu és que aquest treball conjunt serveixi per «analitzar i fer propostes sobre temes concrets». Entre els anys 80 i principis dels 2000, els tallers van abordar la planificació de ciutats italianes com Siena i ara es vol fer el mateix a Reus. «A nosaltres ens dona un benefici acadèmic i també dona un benefici a les ciutats que són estudiades i sobre les quals fem propostes al final del workshop», exposa Frediani.

Tot plegat a través de plantejar problemes concrets als grups d'estudiants perquè hi treballin. Les sessions introductòries serveixen perquè els grups de treball tinguin la base necessària per plantejar les seves solucions. Els tres eixos en els quals es divideixen aquests tallers es divideixen, alhora, en tres temes cadascun.

Tal com es veu també des del govern local, es tracta de tres línies de treball que s'han de desenvolupar des d'ara i durant els pròxims anys a Reus. Un dels eixos és l'emergència residencial, és a dir, la manca d'habitatge accessible des del punt de vista de diferents col·lectius. Frediani recorda que «tenim problemes per tenir habitatge, el 30% dels joves de menys de 30 anys viuen a casa dels seus pares, és un fenomen únic a Europa».

«Aquest problema es pot resoldre amb polítiques i amb maneres de fer arquitectura que donin accés econòmic a l'habitatge o que el treguin de l'especulació», planteja. En segon lloc s'abordarà l'àmbit del patrimoni postindustrial. «En tenim molt, a Reus, i pot ser una oportunitat per al primer eix i per donar vitalitat», exposa.

El darrer eix és el dels canvis de mobilitat que ja s'estan produint els darrers anys. «És un dels problemes més grans dels habitants del Camp», assegura el director dels tallers. «Tenim mig milió d'habitants en un diàmetre d'uns 25 quilòmetres i tot ho fem en cotxe», resumeix. «El transport públic, la pacificació i la manera com la ciutat es presenta agradable per ser caminada o per ser transitada amb mitjans elèctrics són temes que també estudiarem», aclareix.