L'Ajuntament de Reus recorrerà la sentència del TSJ que anul·lava la seva inclusió a l'Associació de Municipis per la Independència. El govern municipal considera que «el TSJC no ha escoltat els raonaments de l’Ajuntament, i que els arguments en els quals es basa per la seva resolució són incongruents i incoherents». El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre, ahir dilluns, una sentència confirmant la pertinença de Reus a l'entitat independentista.
[predef]reus-144[/predef]
El govern local feia valer, en el recurs que ahir es va desestimar, una sentència del Tribunal Suprem. Argumenten que «es manifestava en una línia similar i on posava en relleu que, si una entitat està legalment constituïda, contribuir-hi econòmicament forma part de les atribucions dels seus integrants». En el comunicat emès pel consistori reusenc s'afirma que «és vigent en aquest cas i que avala que una administració local pugui estar adherida a una entitat com l’AMI que està legalment constituïda i que té precisament com a socis els ajuntaments».
D'aquesta manera es vol contradir l'argument esgrimit pel TSJC que considera que s'han sobrepassat les competències municipals. El comunicat reusenc explica que «la sentència posa en dubte la legitimitat de l'Ajuntament d’estar adherida a l’entitat per no tenir un objectiu que encaixi estrictament amb les competències municipals». Tot i això, apunten, «la raó de ser de l’AMI és precisament l’adhesió dels municipis associats».
El primer cop que es tomben els acords per formar part de l'AMI
El TSJC ja havia anul·lat el pagament de la quota a l'AMI de diverses institucions municipals i supramunicipals, però és el primer cop que tomba els acords per formar part de l'entitat. La sentència justifica que l'afiliació municipal a l'AMI sobrepassa l'àmbit de les seves competències locals. A més, l'alt tribunal català recorda que «la impugnació es dirigeix contra un acord municipal que suposa una despesa pública que afecta a tots els ciutadans del municipi».
El cas parteix d'un recurs contenciós presentat per quatre regidors de Ciutadans i Societat Civil Catalana el setembre de 2015 després de l'acord de ple que el 13 de juliol d'aquell any va avalar l'entrada de Reus a l'AMI. Després de conèixer-se la primera resolució, el govern municipal va decidir que no pagaria més quotes a l'AMI fins que no hi hagués sentència ferma. De fet, encara hi ha opció de presentar recurs a la decisió del TSJC davant el Tribunal Suprem.
La decisió del TSJC, a fons
Prenent com a base els arguments de la sentència de 2018 que la mateixa secció i sala contenciosa administrativa va emetre en relació amb la nul·litat del pagament de les quotes per part de l'Ajuntament del Far d'Empordà, el TSJC ha acabat tombant també l'adhesió del consistori reusenc a l'ACM amb l'argument de les competències municipals. «Els objectius i finalitats de l'Associació de Municipis per a la Independència queden referits tots ells a la configuració política de Catalunya en el seu conjunt, als interessos o al futur dels catalans com a tals, no als interessos específics del municipi o dels seus habitants com a tal col·lectivitat local», relata la sentència, que reprodueix bona part de l'emesa fa sis anys en l'intent d'unificar doctrina al respecte.
Després que el jutjat Contenciós Administratiu Número 1 de Tarragona, a banda de la qüestió de les quotes, declarés nul també l'acord d'adhesió, el tribunal raona que aquests interessos són «referits a un subjecte polític i jurídic que no és la col·lectivitat local», com a límit del camp d'actuació del consistori i que la despesa municipal va vinculada a aquesta finalitat, precisament. Per a l'AMI, que ha anunciat la presentació d'un recurs de cassació al Tribunal Suprem pel cas de l'Ajuntament de Reus, es tracta d'un intent «inaudit» de fonamentar jurídicament la nul·litat de l'adhesió que, fins aquest moment, no havia estat recorreguda en altres casos perquè ja havia transcorregut el termini per fer-ho. Així doncs, els contenciosos contra les quotes s'havien plantejat de forma indirecta com a accions dirigides contra la integració dels consistoris. Ara, per primer cop, el TJSC es pronuncia al respecte partint dels arguments continguts en les sentències pels pagaments.
Les mateixes fonts jurídiques de l'entitat recorden també que les competències municipals abasten també la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques. En aquest sentit, raonen que el pronunciament del tribunal no clarifica en cap cas els «dubtes» sobre quins són els límits reals de l'acció municipal, referint-se de forma genèrica a la Carta Europea d'Autonomia Local. «Quan es vota un alcalde és pel seu projecte polític més enllà d'asfaltar carrers», indiquen. En aquest sentit, recorden que d'aplicar-se fil per randa aquesta interpretació les administracions públiques municipals tindrien ben poca cosa a dir en qüestions de l'envergadura del canvi climàtic, per exemple.
També ha causat sorpresa la forma com el TSJC ha contraposat la legalitat de l'afiliació i les aportacions econòmiques dels ajuntaments bascos a l'associació de càrrecs electes Udalbiltza amb el cas de l'AMI. Segons recorda, reproduint la mateixa sentència prèvia, l'entitat basca «també persegueix objectius coincidents amb els de la Diputació foral que va concedir una subvenció, com ara la promoció lingüística, cultural o social». Aspectes, segons recorden des de l'AMI, que també estan presents als propis estatuts.
Malgrat això, la sentència, referint-se al Suprem, destaca que un ajuntament no pot posar «les seves potestats al servei d'idees o projectes polítics legítims pel sol fet que, al marge de tota objectiva i legal decantació de les seves competències i capacitat, els membres que ostentin la majoria decideixen aplicar-les a aquesta finalitat», si bé accepta que, com en el cas d'Udalbiltza, que pugui aportar recursos i fer-se eco d'una reivindicació majoritària de la societat però sense poder assumir el desenvolupament de les activitats que presta.