Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Jordi Just, Joan Canadell i Jaume Fàbregas a la porta de la Cambra de Comerç de Reus

La Cambra de Comerç de Reus s'implica en el futur del Consell de Cambres de Catalunya

La futura Llei de Cambres ha de donar més pes i representativitat territorial a l'ens cameral

Jordi Just, Joan Canadell i Jaume Fàbregas a la porta de la Cambra de Comerç de Reus
El Consell de Cambres de Catalunya ha tractat, a Reus, el seu futur | TarragonaDigital

Les Cambres de Comerç de Catalunya treballen per donar força al Consell de Cambres, un òrgan que volen que prengui protagonisme els pròxims anys. Per fer-ho s'està debatent, internament, quines funcions i quina estructura se li vol donar a través de la Llei de Cambres que s'està treballant.

Aquest debat ha arribat avui a Reus a través de Joan Canadell, president del Consell de Cambres i de l'ens de Barcelona, i Jaume Fàbregas, vicepresident del Consell i president de la institució de Girona. En el marc de la ronda de trobades que van començar a principis de mes, aquest dilluns s'han reunit amb Jordi Just, president de la Cambra de Reus i el seu equip.

En aquest seguit de trobades encara hi falten Lleida, Tàrrega i Girona, i un llarg debat posterior, matisa Canadell. Així i tot, fins ara, «sembla que hi ha un sentiment general que el Consell de Cambres ha de guanyar veu, protagonisme i representació de tot el territori, però hem de curar que la representativitat i identitat territorial es vegin danyades, al contrari, que es vegin reforçades».

El projecte que hi ha ara en marxa ha de viure un impuls especial a partir del mes de juny vinent. Serà llavors quan, fruit del pacte assolit per Canadell per arribar a la presidència de la Cambra de Barcelona, deixi el càrrec a favor de la seva vicepresidenta. D'aquesta manera, i per primera vegada fins ara, el president del Consell de Cambres no compaginarà aquesta posició amb la presidència de cap càmera i, segons assegura, podrà dedicar-se especialment a impulsar l'organisme.

Treballar a una sense perdre identitat pròpia

Canadell exposa que «fins ara, la Cambra de Barcelona ha tingut un protagonisme molt important; pensem que Catalunya té prou entitat per tenir una veu que representi les tretze cambres, no només la de Barcelona per molt forta que sigui». Per fer-ho, «volem donar força representativa al Consell de Cambres i que, a la vegada, hi hagi una coordinació entre les tretze cambres per veure quins serveis podem millorar».

En clau local, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, assegura que «això no ens ha d'afectar perdent identitat pròpia; la de Reus continuarà sent la Cambra de Reus i del seu territori, i al Consell de Cambres tindrem més força per poder aixecar la veu».

Una altra de les línies de treball és la potenciació de les cambres amb menys pes. «Pot ajudar, sobretot a les cambres més petites, a crear més serveis, centralitzar aquells que tingui sentit i descentralitzar els que també tingui sentit fer-ho», afegeix Canadell.

Aquest debat intern, que es duu a terme actualment en el si de les cambres i del Consell, ha d'acabar culminant en una nova Llei de Cambres. «Ja l'havíem començat a treballar, però amb l'anunci que s'avançarien les eleccions ho vam deixar aturat; ara estem intentant tancar un Decret Llei previ on no es parlarà del Consell de Cambres, però a la nova Llei de Cambres sí que n'ha de parlar».

Treballar des de Catalunya amb la vista posada a Europa

Un dels objectius que històricament han perseguit les cambres és el de guanyar el pes que tenen aquestes institucions a altres països. «Les cambres d'Europa no van com aquí, nosaltres estem tutelats però no tenim prou volada», reclama Jordi Just. Posa d'exemple la gestió dels aeroports. «Les cambres més aviat no hi som, però a França, cambres com la de Girona o la de Reus gestionarien els seus aeroports, i el Corredor del Mediterrani és un altre exemple».

Jaume Fàbregas situa fins i tot l'horitzó més enllà d'Europa; «al món hi ha 13.000 cambres de comerç, per tant, tenim 13.000 col·laboradors potencials per ajudar a les nostres empreses perquè facin arribar els seus productes i serveis arreu». En un moment com l'actual, apunta Canadell, «si tinguéssim un Consell de Cambres potent i amb capacitat per trobar fons europeus, seria interessant, però amb l'estructura que tenim ara no està previst per fer això».