Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Carrer Llovera de Reus, amb gent passejant amb mascareta

La unificació de les entitats comercials de Reus, un projecte imminent

El projecte serviria per preparar-se per la nova normativa dels APEU i per canviar la manera com es dissenyen les campanyes promocionals

Carrer Llovera de Reus, amb gent passejant amb mascareta
La creació d'un ens que aglutini totes les entitats comercials de Reus pren força | Laia Solanellas

La unió de les entitats comercials de Reus sota un sol ens torna a prendre força. Des del Tomb de Reus es veu com un pas encertat. L'anterior president d'Unió de Botiguers, Àlfred Pitarch, ja ho havia plantejat des que va assumir el càrrec, i la seva successora, Meritxell Barberà, també ho veu com una línia de treball a seguir.

Aquest dimecres, en el marc del balanç del primer any de mandat fet per ERC Reus, el regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, ha exposat que és una possibilitat que volen plantejar seriosament al sector. «Estem treballant en el sentit que les entitats comercials col·laborin de manera conjunta, també per incloure aquella part del comerç que no té representació o que tenia entitat sense forma jurídica».

«Un paraigua de totes les associacions comercials»

«Hi ha la voluntat d'asseure's, hem de veure si podem fer els projectes conjunts, o si algú té un projecte i el podem compartir, i després intentar obrir-ho a la resta de la ciutat que no forma part d'associacions», afegeix el regidor. Apunta, de fet, que «com a regidoria és una voluntat que s'anirà notant i que espero que els pròxims dies es noti en alguna cosa important».

En concret, aclareix, «la nostra voluntat és que hi hagi un paraigua de totes les associacions comercials; ho hem dit a tothom i tothom ho entén». El projecte segueix algun exemple existent en altres municipis; «m'agradaria que hi hagués un model com el de la Fundació Barcelona Comerç, que aplega més de 30 eixos comercials, es tracta de crear un paraigua per treballar per la certificació de ciutat, per treballar campanyes», relata Prats.

Més enllà de poder compartir projectes i campanyes, o dissenyar-les de manera conjunta, la proposta vol servir, també, per compartir recursos. Des d'eines digitals que una entitat ja tingui en marxa, fins a sistemes o serveis logístics que puguin ampliar-se perquè se'n beneficiïn més negocis.

La 'nova normalitat' a les botigues de Reus i Tarragona
La 'nova normalitat' pot portar canvis importants al comerç local en tots els àmbits | Laia Solanellas

Les entitats, a favor del treball conjunt

Les principals entitats de la ciutat en aquest àmbit es mostren a favor d'aquesta línia de treball conjunt. Un exemple és El Tomb de Reus des d'on la seva presidenta, Gemma Molner ho valora com un projecte «fantàstic». «Ja fa temps que diem que és la línia que s'ha de seguir», recorda.

En la mateixa línia es mostra Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Botiguers de Reus. «Tot el que sigui sumar esforços i treballar conjuntament tot el comerç i aglutinar recursos i esforços ens sembla fantàstic, és el model que ja havia funcionat», recorda.

«Sobretot quan estem parlant de la digitalització dels comerços, quan poses una botiga a Internet és igual que estigui ubicada en un lloc molt cèntric o en un carrer més secundari», afegeix Barberà. Molner apunta que la idea és bona, i que és el que cal, sobretot, de cara a l'aplicació dels APEU, les Àrees de Promoció Econòmica Urbana.

L'avantprojecte de llei català, que s'emmiralla en la normativa britànica, estableix com es gestionen els serveis addicionals a la promoció i revitalització comercial d'una zona concreta. Cada APEU que es constitueixi es finança a través de les quotes obligatòries dels comerços de la zona, un finançament que ha de servir per establir un pla estratègic per aquella àrea en l'àmbit de la promoció i revitalització comercial.

Totes dues presidentes coincideixen que «el què està molt bé, ara falta detallar el com», en relació amb aquest paraigua que ara, novament, es busca crear per aglutinar totes les entitats. Fins i tot, segons el planteja el regidor Carles Prats, també aquells comerços que no formen part de cap entitat o aquells col·lectius que no s'han constituït jurídicament com una associació.

El canvi d'horari, segona qüestió de fons a la Taula de Comerç

Encara sense data per concretar-ho, i que Prats hagi apuntat que pot haver-hi avenços els pròxims dies, és de preveure que un canvi de model associatiu com aquest es platejarà a la Taula de Comerç. L'òrgan, que aglutina entitats comercials, Ajuntament i els centres comercials La Fira i El Pallol, també abordarà el debat sobre la reforma horària.

Un dels canvis que ha establert el confinament i la posterior desescalada és el dels horaris comercials. Quan han pogut tornar a obrir no han sigut poques les botigues que han optat per fer-ho amb horaris menys extensos dels que tenien abans de la pandèmia.

Aquesta situació ha provocat que diversos associats hagin proposat a les entitats que es debati la qüestió abans de recuperar totalment els horaris anteriors. Una proposta que es tractarà a la pròxima Taula de Comerç, tot i que totes dues presidentes i diversos comerciants locals apunten que podria haver-se de deixar per la tardor, passat l'estiu, una època en la qual, reflexionen, se sol sortir més tard tant a passejar com a comprar.