Una pancarta contra les torres elèctriques en una tanca just davant d'una d'aquestes instal·lacions a la urbanització el Pinar

Els veïns del Pinar tornen a pressionar l'Ajuntament de Reus pel soterrament de les torres d'alta tensió

Carreguen contra l'Ajuntament de Reus i la Generalitat per deixadesa i critiquen l'actitud de l'alcalde, Carles Pellicer

Els veïns de la urbanització El Pinar de Reus tornen a fer visible la seva reivindicació històrica: el soterrament de les torres d'alta tensió. Passen pel mig de la zona urbanitzada, al llarg de l'avinguda que porta precisament aquest nom, avinguda de les Torres.

Les darreres setmanes s'han vist pancartes amb el lema «Prou torres!! Prou de promeses!!» a diferents parets de la urbanització, formada per prop de 300 xalets i dividida entre els termes municipals de Reus i Castellvell del Camp. El president de l'associació de veïns, Anton Sotorra, apunta que «potser ens trobaran a nosaltres tallant la carretera; no descartem cap opció, estem cansats».

Una moratòria in extremis permetria salvar el projecte

L'any passat, alertats per l'Ajuntament de Castellvell, van adonar-se que el pla de la Generalitat per actuar en totes les situacions similars d'arreu de Catalunya caducava aquell mateix 2020. Amb l'alcalde del consistori, Josep Manel Sabaté, i també amb la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, haurien negociat amb el departament d'Indústria del Govern català una moratòria poder executar el projecte passat aquest termini.

Fonts municipals confirmen aquests contactes i aclareixen que les reunions tant amb l'associació de veïns com amb els responsables de la direcció general d'Energia i de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) haurien permès evitar que el projecte torni al punt d'inici. En aquest sentit, es podria reprendre quan es formi un nou govern a la Generalitat.

Els veïns asseguren que l'Ajuntament de Castellvell fa anys que té partides pressupostàries aprovisionades per pagar la part proporcional que els correspon del soterrament, un exercici financer que el de Reus no ha fet malgrat els reiterats compromisos per part dels dos darrers alcaldes.

El president veïnal recorda que, després del compromís del darrer govern de Lluís Miquel Pérez, l'aleshores nou alcalde, Carles Pellicer, els va reafirmar la implicació amb el projecte per acabar-se'n fent enrere al cap d'un temps per falta de pressupost. La darrera planificació és de l'any 2011, i és sobre la qual Pellicer va anunciar, acabat d'arribar a l'alcaldia, que havia aconseguit un acord amb Endesa per executar-la.

El pressupost del projecte era de 4,7 milions d'euros; la Generalitat, a través de l'Institut Català de l'Energia, n'assumia 2,9 i l'Ajuntament de Reus 1,1 als quals pretenia sumar 400.000 euros per urbanitzar la zona. L'Ajuntament de Castellvell havia de pagar més de 115.000 euros i Endesa uns 130.000.

S'hauria d'haver executat durant el 2012, però les obres no van començar. Una petita variació del pressupost previst per part d'Endesa i la falta de pressupost municipal a Reus va deixar el projecte penjat. Els veïns del Pinar consideren que, els darrers deu anys, l'Ajuntament de Reus ha planificat i executat projectes urbanístics amb el mateix pressupost o fins i tot superior, però han ignorat completament el soterrament de les torres elèctriques.

Carreguen contra els darrers governs locals, i en concret contra l'alcalde, Carles Pellicer, perquè després de justificar retards per la manca de pressupost municipal, «fa un any i escaig ens diu que ens n'oblidem perquè ara qui no té diners és la Generalitat», etziba Sotorra.

Juntament amb la falta de pressupost, un altre argument que s'ha esgrimit al llarg dels anys per justificar la no execució del projecte, era la manca d'entesa amb Endesa. Una explicació que el president veïnal nega perquè «si la Generalitat diu 'endavant, això es fa' i té els diners, ells han de callar i pagar; i cada vegada que es fa una nova variació del pla, la cobren».

Imatge d'una torre elèctrica
Els veïns fa més de deu anys que reclamen la desaparició de mitja dotzena de torres elèctriques | Àngel Ullate

Més de deu anys de reivindicació activa

Els veïns mantenen la reivindicació per les molèsties que els provoquen les torres d'alta tensió. «El problema més greu que hi ha és el sanitari, com a mínim provoca mals de cap, insomni i migranyes», apunta el president veïnal. «I després el visual; és penós, això, al segle XXI. I els legals, que les torres no hi han de ser», insisteix recordant la llei que es va aprovar l'any 1965.

L'any 2016 es va plantejar el trasllat de la línia d'alta tensió a una altra zona, una alternativa que alliberaria la urbanització de les torres, però que «només és traslladar el problema a un altre lloc». El Pinar es va començar a urbanitzar, recorda Sotorra, l'any 1968, tres anys després que s'aprovés la llei que estableix que, per urbanitzar una zona on hi hagi torres elèctriques, cal soterrar les línies.

Segons explica, el Pinar només s'hauria pogut començar a construir perquè hi havia el compromís de soterrar-les. Va ser per això, recorda, que els terrenys es van anar venent, perquè qui els comprava comptava que les torres desapareixerien. Amb el pas del temps, i sense que les torres es moguessin de lloc, als anys 80 la urbanització deixa de ser privada i passar a formar part íntegra de la ciutat de Reus administrativament parlant.

Des d'aleshores s'han asfaltat carrers i s'han fet voreres, sovint amb una participació econòmica dels veïns. El Pinar va integrar-se al pla de la Generalitat per soterrar torres elèctriques de zones urbanitzades, una situació que no era excepcional. Un pla que es va redactar perquè, tenir torres d'alta tensió en una zona urbanitzada, «ni és recomanable, ni sanitàriament és bo, i a més hi ha una llei que ho prohibeix», sentencia el president veïnal.

Un compromís de Lluís Miquel Pérez renovat per Carles Pellicer

La darrera etapa de Lluís Miquel Pérez a l'alcaldia de Reus i amb José Magrazó a l'àrea de Via Pública, els veïns del Pinar «arrenquem el compromís perquè, com que estàvem integrats al pla de la Generalitat i hi havia els diners, tirés endavant». Al cap de poc temps, arran de les eleccions municipals del 2011, el pacte entre CiU i el PP porta Carles Pellicer a l'alcaldia de Reus.

«El primer que fa és enviar-nos una carta a tots els veïns del Pinar dient com quedarà de bonic el soterrament, que es convertirà en un passeig de referència a Reus», etziba. De fet, apunta que quan es va urbanitzar l'avinguda de les Torres, els panots centrals no es van asfaltar precisament preveient un soterrament que, segons el compromís d'aleshores, havia d'arribar els primers anys d'aquell mandat.

Passats els mesos, Anton Sotorra afirma que Pellicer els va admetre que no podrien executar el soterrament com estava previst «perquè s'havien trobat el calaix buit» i els diners aprovisionats per al projecte s'havien destinat a altres despeses. Tot i això, es mantenia el compromís de soterrar les torres durant aquell mandat.

«Des d'aleshores que ens diuen 'l'any que ve', 'ja ho veurem' i cada vegada es complica més», critica el president veïnal. És per això, i per haver aconseguit revifar el projecte arran de les darreres reunions, que tornen a emprendre una campanya de pressió ciutadana per aconseguir que, finalment, se soterrin les línies i desapareguin les torres elèctriques del Pinar.