La nit de Sant Joan no és nit d'alegria per a tothom. Molts gossos tenen por i fins i tot fòbia al so dels petards que se solen llençar durant la revetlla. És l'infern a la terra per a ells, i fins i tot cada any es registren diverses morts per culpa de l'estrés que els causen els petards. Què diuen els veterinaris sobre com intentar rebaixar aquest estrés? Descobrim alguns consells i trucs perquè el nostre animal pugui passar d'una forma més agradable aquesta nit tan singular, així com moltes altres revetlles o dies de tempesta.
Fòbia o por als coets
Primer de tot és important diferenciar si el nostre gos té fòbia o només por als coets. Amb aquesta selecció podrem aplicar un tractament o altre. Hem de dur el nostre gos al veterinari si aquest és el seu cas per tal d'iniciar així un tractament de teràpia amb un etòleg —un especialista en medicina del comportament— de cara l'any vinent, ja que les fòbies dificulten la vida diària del nostre gos i també la interacció i la capacitat de poder fer vida normal amb ells. Tanmateix, com a mesura pal·liativa primer de tot podem crear l'anomenada «zona segura» per al nostre animal.
Aquesta «zona segura» és el pas bàsic per intentar que el gos se senti més protegit i així ajudar-lo perquè es tranquilitzi. Serveix tant per a gossos amb por com per a gossos amb fòbia. Ens hem d'assegurar que escollim el seu racó favorit o aquell al qual normalment ja s'amaga quan té por —sota del llit, al lavabo, en un racó d'alguna habitació, etc.— i allí crear un refugi amb, per exemple, el seu propi llit amb una manta aixecada al damunt per amortir el so. També hem de deixar els recipients d'aigua i menjar en aquest nou refugi, d'aquesta manera quan estigui més relaxat podrà agafar forces sense allunyar-se de la zona segura, i també joguines seves perquè es faci seu aquest racó.
Camuflar la font d'estrés
Com que l'objectiu és també evitar que el gos escolti de ple el soroll dels petards, també s'han de baixar persianes i tancar finestres i posar música suau que camufli la font d'estrés. És cert que les altes temperatures poden afectar l'animal, i sobretot si la por l'obliga a respirar molt ràpidament, així que també hem de pensar a deixar un ventilador obert per evitar un cop de calor. La creació d'aquesta zona segura és recomanable fer-la un mes abans, per així anar habituant l'animal a aquell racó. Hi ha d'anar per iniciativa pròpia, mai el podem forçar a fer-ho, i sobretot no escollim com a zona segura un punt de la casa que hagi estat utilitzat per castigar-lo o que estigui a l'exterior, on el so lògicament és molt més fort.
Prohibit compadir l'animal
Un altre aspecte important, i molt difícil d'aplicar per part dels propietaris, és no estar a sobre de l'animal acariciant-lo i compadint-lo, ja que d'aquesta manera el que ell entén és que realment la por que té està justificada, així que s'ha d'actuar amb normalitat. Tot i així, sí que podem deixar que l'animal se'ns apropi, és a dir, no hem d'evitar el contacte per complet però tampoc reforçar la seva por amb carícies, i sí que l'hem de premiar quan estigui relaxat. Pel dia de la revetlla és recomanable que el gos faci una bona passejada i exercici, ja que d'aquesta forma a la nit es trobarà més cansat i haurà alliberat energia acumulada, el que facilitarà que es relaxi més ràpidament. Sobretot no s'ha de dur el gos deslligat tot i que hi estigui habituat, ja que en aquests casos la reacció de l'animal és imprevisible i podria marxar corrents si escolta algun petard. Si el gos, però, no vol sortir aquell dia al carrer, no l'hem de forçar i podem deixar papers de diari o una zona per a què el gos pugui fer les seves necessitats i no renyar-lo si les fa.
Quins medicaments podem donar al nostre gos?
Aquesta és la gran pregunta. Si amb la «zona segura» el nostre gos no en té prou, què hem de fer per ajudar-lo encara més? Primer de tot sempre s'ha de consultar amb el nostre veterinari i mai, sota cap concepte, medicar el gos per iniciativa pròpia. Existeixen molts tractaments de diferents nivells d'intensitat que amb l'ajuda d'un expert veterinari i especialista en medicina del comportament com és el cas de Marta Castillejo de Bitxus,
Primer de tot, però, cal parlar d'un medicament que en els darrers anys s'ha denominat popularment i de forma errònia com «la pastilla pels petards». Es tracta d'un d'un fàrmac que es presenta amb diversos noms apel·lant a la 'calma'. Aquest medicament no és apropiat per als gossos i és molt perjudicial per a ells. Si l'administrem al nostre gos veurem com poc a poc sembla que es relaxi però el que realment fa aquest medicament és immobilitzar i paralitzar l'animal, de manera que continua sentint por però amb la diferència que no es pot moure, i això incrementa encara més la fòbia de l'animal cap als petards i li augmenta el seu trauma.
Consulteu al vostre veterinari
Entre els tractaments que podem seguir, sempre sota la supervisió del veterinari, hi figuren els fets amb nutracèutics. En aquest cas administrem al gos pastilles similars a les valerianes, és a dir, conjunts d'herbes relaxants. Aquest tractament és natural i s'ha d'iniciar uns dies abans. També es pot realitzar un tractament amb feromones, en forma de collar o difusor, les quals desprenen feromones que els recorda a la mare quan els alimentava i els ajuda a calmar-se. Si amb aquests dos tractaments el gos continua tenint por, també es pot afegir un altre tractament amb fàrmacs opiacis, els quals tenen un efecte amnèsic pel que l'animal no recordarà la por que ha passat.
És important però iniciar el tractament amb antel·lació perquè en aquest cas s'ha de conèixer quina és la dosi adequada per a cada animal. Tots aquests tractaments són pal·liatius i en cap cas solucionen la por que passa el gos. Un cop passades les revetlles, si el gos té fòbia, s'ha de demanar hora al veterinari per iniciar un tractament curatiu amb un especialista en medicina del comportament, més adequat que un ensinistrador.