L’inici del curs escolar, aquest passat dijous, ha tornat a posar sobre la taula una qüestió que ja havia sorgit en els darrers cursos, però que, amb tot, és molt recent: la tecnologia mòbil i el seu ús a les aules. En la seva reunió prèvia a l’arrencada del curs, mantinguda el passat dimarts, el Consell Escolar de Catalunya (CEC) va concloure que és necessari modificar el currículum, tant a Primària com a Secundària, sobretot per incidir en el pensament crític i la formació en valors, aspectes que considera rellevants perquè els més joves puguin discernir les notícies falses i tota la informació que es difon per les xarxes socials.
En un nou informe, encarregat pel conseller d’Educació Josep Bargalló per detectar bones pràctiques en l'ús dels mòbils als centres educatius, el CEC considera que cal reforçar la formació dels docents en competència digital, entre altres conclusions.
Des del Consell Escolar de Catalunya veuen una «irresponsabilitat» la prohibició del mòbil
El secretari del CEC, Jordi Rodon, ha explicat que les tecnologies tenen «molt més de positiu que de negatiu» i, tot i reconèixer «riscos», recalca que la vida és «arriscada». Compara l'aparició dels mòbils i la generalització del seu ús als centres amb l'arribada, anys enrere, dels televisors i els dubtes que generava la seva presència a les aules i que, en canvi, se n'ha fet un bon ús amb el visionat, per exemple, de documentals.
Per Rodon, és «simple» pensar que «prohibint les coses, les resolem» i creu que seria una «irresponsabilitat». Aposta, en canvi, per poder-ne fer un ús educatiu i destaca que actualment, els alumnes ja tenen docents «que no són babaus» davant i que regulen l'ús no pedagògic d'aquests aparells, però destaca que gràcies als mòbils sorgeixen moltes oportunitats i que s'ha d'encarar els adolescents cap un ús «saludable».
La Salle restringeix l'ús dels telèfons mòbils al recinte escolar
Hi ha, però, una nota discordant en clau tarragonina. Amb l'inici del nou curs 2019-2020, La Salle Tarragona anunciava que s'ha acordat que els alumnes de secundària deixin els seus telèfons mòbils tancats en un armari mentre siguin al col·legi. «Tot i això, sempre que ho considerin oportú, el professorat tindrà la potestat de poder obrir aquest armari perquè els alumnes puguin fer un ús educatiu d'aquests dispositius», advertien des de l'escola.
La mecànica és d'allò més senzilla: cada aula disposa d'un calaix amb clau per guardar els aparells tecnològics. Els alumnes estan obligats a deixar els mòbils a primera hora del matí i de la tarda: tampoc els poden utilitzar a l'hora del pati; només s'entreguen entre la una i les tres del migdia, a l'hora de dinar.
Quin és el perquè d'aquesta decisió, atípica als centres escolars de les comarques de Tarragona? Alicia Fernández, directora de La Salle a la ciutat, explica a TarragonaDigital.com que en els cursos anteriors «érem partidaris d'educar en un ús responsable dels mòbils, però vèiem que se'ns n'anava de les mans». «Ens veiem obligats a aplicar aquesta mesura perquè no ens n'hem sortit amb cap altra», reconeix Fernández.
L'expansió de l'ús del mòbil havia envaït La Salle. «L'utilitzaven a l'hora del pati, als canvis de classe, i en els moments en què podien; i això els feia perdre's i distreure's molt», explica la directora de La Salle Tarragona. Instagram o Fortnite són dues de les aplicacions que 'perdien' més els joves. La situació s'agreujava a l'hora del pati. «Es formaven grups de joves que no parlaven entre ells i que estaven tota l'estona amb el mòbil», narra la directora del centre.
Per tot plegat, han optat per aquesta nova mesura, que «compta amb un suport total de les famílies». «No ens tanquem en banda i sabem que el mòbil és una eina fantàstica per accedir a informació, i de fet el professor els pot permetre si és per alguna activitat puntual, però nosaltres treballem amb ordinadors portàtils i els alumnes ja en disposen a l'aula», explica Fernández, que davant les recomanacions del CEC i la política permissiva que s'aplica a la majoria de centres, creu que «és trist, però penso que no podran educar en un ús responsable», davant la pròpia experiència a La Salle.
Una aposta per l'aprenentatge a través del mòbil
De parers diversos, però, n’hi ha per parar un tren. Si La Salle és més restrictiva, l’escola l’Antina de Torredembarra fa una aposta decidida per l’aprenentatge a través dels telèfons mòbils. La impulsora de tot plegat és Lluïsa Forjan, mestra d’anglès i, a més, formadora de docents en ensenyament via mòbil. «Prohibir el mòbil a l’escola no és el camí adequat a seguir», argumenta Forjan a TarragonaDigital.com.
Ara bé, deixa clar que tampoc s’ha de donar via lliure a aquests dispositius. «No té cap sentit fer servir el mòbil a classe, com un ‘bolet’, sense una planificació pedagògica que ho justifiqui», explica. Forjan creu que la tecnologia mòbil és «una realitat present en gairebé tots els àmbits de la nostra societat, i el que cal fer és acostumar els alumnes des de petits, no podem tancar els ulls».
Té clar, però, que la comunitat educativa en ple ha d’anar a l’uníson. «Hem d’educar i ensenyar els alumnes en l’ús del mòbil, però hi hem d’implicar també les famílies i hi ha d’haver un ple compromís del centre», diu Forjan, que creu que una bona educació en tecnologia mòbil a l’aula, sense que a casa se segueixi la mateixa línia seria «perjudicial» per a la canalla.
«Els alumnes són nadius digitals, la tecnologia serà la seva eina laboral bàsica i nosaltres els hem de donar competències, però també sentit crític en el seu ús», explica la mestra de l’Antina, que creu que «el mòbil no ha de ser només una eina per cercar informació, la clau es troba en ensenyar als alumnes a crear continguts amb aquest dispositiu».
I un dels principals obstacles a aquest ensenyament es troba, precisament, en qui ha d’ensenyar. El professorat encara no està prou format en tecnologia mòbil. Forjan, que es dedica a formar docents en aquesta matèria, pensa que «tot i que els darrers anys hi ha hagut un progrés notable, encara ens trobem amb mestres molt reticents al mòbil». «Costa entrar al claustre i que tothom comparteixi la visió educativa dels dispositius», reconeix.
Tot i que per a la canalla és un element d’aprenentatge motivador, Forjan detecta «molta rigidesa dels docents cap als mòbils i la tecnologia, que són entorns molt canviants i volàtils». «Hem d’aprendre a ser flexibles i a adaptar-nos a aquest món tan viu perquè obre moltes possibilitats per a l’alumnat, però també per al professorat», rebla.
«Manca teoria sobre el tema, però cal adaptar l'ús a l'ensenyament i a cada franja d'edat»
Què s’opina sobre aquesta qüestió, des d’una òptica experta? Mar Gutiérrez-Colón és professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i especialista en ‘mobile-learning’, és a dir, aprenentatge a través del mòbil. Gutiérrez-Colón reconeix d’entrada que la realitat d’aquesta tecnologia ha arribat tan ràpidament que «manca teoria, falta estudiar com usar-lo en el món de l’ensenyament».
Amb tot, Gutiérrez-Colón es mostra partidària de l’ús del telèfon a l’aula «sempre que sigui només una eina de suport, que no ha de substituir el professorat, l’esforç de l’estudi o altres recursos dels alumnes». Amb tot, pensa que «cal estudiar a fons com utilitzar aquesta tecnologia, però fer-ho a diferents nivells: Primària, ESO, Batxillerat...» per limitar al màxim les distraccions que puguin generar.
Per a Gutiérrez-Colón, «no podem tractar la qüestió de la presència del mòbil a l’aula d’una manera aïllada: passa a qualsevol àmbit de la societat, també al món dels adults». «No podem posar portes al camp: el mòbil ja hi és, ja ha entrat a la nostra societat i per tant també a l’ensenyament, ara hem de trobar un punt còmode per a tots els actors implicats perquè aconseguim que sigui una eina que ens aporti la màxima ajuda possible i la mínima distracció», rebla Gutiérrez-Colón.
Un debat candent
La presència del mòbil a l'aula, doncs, seguirà generant debat. Entre la màxima permissivitat i la mesura presa per La Salle, hi ha els parers de cadascun dels centres educatius. La visió del departament d'Educació i la dels experts en la matèria coincideix en què cal explorar la tecnologia mòbil com un recurs més per a l'ensenyament, però l'experiència de La Salle sembla indicar que evitar les distraccions es fa molt complicat.
Tal com ja va passar amb l'aparició dels ordinadors, en els propers anys caldrà trobar l'encaix de la irrupció d'aquesta 'nova' tecnologia a l'àmbit educatiu. Amb el temps i l'experiència, les posicions s'aniran homogeneïtzant, a l'espera de l'aparició d'una altra tecnologia, més moderna i trencadora, que situï de nou sobre la taula un debat semblant a l'actual.