Marin Eugen

Preval el dret a mort digna o la justícia a les víctimes? El cas del pistoler de TGN

Experts en bioètica i dret sanitari tenen clar que preval el dret a una mort digna en el cas del pistoler de Tarragona

Experts en bioètica i dret sanitari sostenen que el dret a morir dignament ha de prevaldre per damunt el dret que tenen les víctimes a rescabalar el dany moral. Tot i que coincideixen que es tracta d'un cas «complex» socialment, consideren que d'Eugen Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, compleix les condicions per demanar l'eutanàsia tal com ha aprovat el Consell de Garanties.

Creuen que no es pot paralitzar el procediment perquè s'estarien vulnerant els seus drets. Així, els experts destaquen que malgrat la seva mort, que suposaria l'arxivament penal del cas, els afectats podrien continuar el procés judicial per via civil. També apunten que la justícia restaurativa podria ser una alternativa, tot i admetre que encara és aviat.

Aquest dimecres, un jutge de Tarragona ha suspès l'aplicació de l'eutanàsia d'Eugen Sabau. L'home va disparar contra tres excompanys d'una empresa de seguretat i dos agents dels mossos el 14 de desembre passat. En la seva fugida, els agents el van capturar provocant-li ferides greus. Des de llavors, es troba hospitalitzat al centre penitenciari de Terrassa. A principis de juny, va iniciar el procediment per demanar l'eutanàsia que estava prevista pel pròxim 28 de juliol, després de la resolució del Consell de Garanties.

Ara bé, el magistrat del jutjat número 5 de Tarragona, que substitueix la titular de vacances, ha considerat, davant la imminència de la mesura, que l'Audiència Provincial es pronunciï abans sobre els recursos presentats per dues víctimes i per dos agents ferits en els fets. Per això, ha quedat aturat el procés. La defensa ja ha anunciat que presentarà un recurs en contra de la decisió judicial.

Dret a una mort digna

La professora d'Ètica de la Facultat d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), María Jiménez, apunta que des del punt de vista de la bioètica ha de prevaldre el dret a l'autonomia de la persona, independentment del fet que l'home hagi comès un delicte.

«Per mi hi ha un tema que és fonamental, que és la gestió de les emocions. Per un costat hi ha el dret d'aquesta persona, però per l'altra, el dret a rescabalar el dany moral que tenen les altres persones, emocionalment, això pesa molt, i la societat espera una resposta protectora cap a les víctimes», afirma la professora de la URV. «És un problema de difícil solució, ja que es prengui la decisió que es prengui, probablement no conformarà a les dues parts perquè són dos pols completament extrems», afegeix.

Comparteix criteri, Alejandro Gámez, advocat penalista de la secció de Dret Sanitari de l'll·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) que subratlla que el cas no és complex des del punt de vista jurídic, però, sí que assenyala que és «delicat» socialment.

«El dret fonamental de la persona que demana l'eutanàsia prima per sobre dels interessos de les víctimes, crec que el dret a la tutela judicial efectiva no és arribar a judici, la tutela judicial és que es plantegi iniciar un procediment perquè es creu que s'ha comès un delicte», detalla el lletrat.

Gámez explica que el fet que mori l'investigat és una qüestió prevista en la llei per extingir la responsabilitat criminal i ho exemplifica amb la preinscripció dels delictes: «Si denuncies un delicte quan han passat 30 anys, el jutjat et dirà que el cas ha prescrit i, per tant, hi haurà un sobreseïment. Això no vulnera la tutela judicial efectiva de les víctimes perquè s'ha posat en marxa el procediment i s'ha obtingut una resolució judicial motivada», sosté.

Per la qual cosa, afirma, que es pot traslladar en el cas del pistoler de Tarragona. «Si l'home acaba morint per causes naturals o bé per la seva decisió, presa mitjançant una llei orgànica ja establerta, s'extingirà la responsabilitat criminal i la tutela judicial quedarà complida», argumenta l'advocat.

Via civil, l'opció de les víctimes

Tant Jiménez com Gámez assenyalen que les víctimes tenen la via civil per reclamar una indemnització o responsabilitat. «És just? El tema de la justícia és molt complicat. Probablement, l'Estat ha de buscar formules per rescabalar el dany moral, potser per via civil, de manera excepcional, es podria indemnitzar aquestes persones. El dany provocat és molt important i, segurament, irreparable en el cas d'algunes d'aquestes persones. És just per les víctimes?, segurament no. Ells voldran que hi hagi un judici, i és comprensible quan hi entra l'emoció», assegura Jiménez.

La professora també explica que les emocions generen ràbia, dolor i desemparament. «Pot semblar que tingui més drets el que ha provocat el dany que els que l'han patit», diu. A la vegada, Gámez indica que si el procediment continua tant per la via penal com civil les víctimes tindran limitat igualment el rescabalament, ja que l'investigat, sosté, és una persona sense recursos econòmics.

«Ni viu ni mort podrà fer front a la seva responsabilitat i menys encara amb el seu estat físic, amb el qual no podrà generar noves rendes per pagar les indemnitzacions», concreta.

En canvi, els experts divergeixen sobre si caldria una regulació més exhausta de l'eutanàsia per poder tractar casos com el del pistoler de Tarragona. Segons el lletrat, la llei de l'eutanàsia regula el procediment i inclou totes les garanties. Considera que no és necessari que la llei reguli casos excepcionals.

«El fet que la persona estigui a presó o sent investigada per un delicte, són dos factors que no es contemplen en l'exercici de cap altre dret, llavors no té sentit que aquí s'hagués de regular expressament», afirma.

Amb tot, la professora de la URV opina que s'hauria de pensar de quina manera es pot regular aquest tipus de situacions, ja que diu, «genera molt malestar». «Si anem als extrems, podria ser vist com l'alliberament per molts presos que tinguin condemnes que siguin molt llargues, ens podríem trobar que molta gent privada de llibertat, amb malalties terminals, no només des del punt de vista físic sinó psicològic -les malalties mentals provoquen molt de dolor- veiessin l'eutanàsia com una opció», reflexiona.

De fet, assenyala que aquest cas podria assentar un precedent en funció de la seva evolució.

La justícia restaurativa, la solució, però més endavant

Ambdós especialistes apunten que la justícia restaurativa seria una alternativa per resoldre aquest cas. Tot i això, consideren que encara és massa d'hora perquè tots els implicats puguin formar part d'un procés de mediació. «L'ésser humà necessita temps per assentar situacions tan dramàtiques com aquesta. Hi ha una pèrdua i un dol i aquest s'ha de fer. Cadascú té el seu tempo, ara mateix hi ha molta emoció a flor de pell», recalca Jiménez.

Segons Gámez, hi ha molts estudis que indiquen que les víctimes no acaben satisfetes un cop s'ha declarat culpable a la persona acusada. Per aquest motiu, opina que les trobades restauratives poden ser una via per tal que totes les parts afectades es puguin expressar i escoltar el dany causat.

«Hi ha molta gent que encara pensa en termes retributius de la presó, és un càstig pel delicte que has comès, quan fa temps que va deixar de ser això, per tant, en l'àmbit judicial hem de guiar-nos per altres criteris. Per això, no se'l pot mantenir viu només com a càstig. A banda, no estem incidint en la presumpció d'innocència, que passa si aquesta persona és absolta finalment? Haurem prolongat el seu patiment injustament», tancat l'advocat.