Els Bombers actuant en un incendi a Corbera d'Ebre

Un piròman provoca quatre incendis a les Terres de l'Ebre

Els fets van succeir a Móra d'Ebre i a Corbera d'Ebre | L'arrestat va ser vist per diversos testimonis i passarà a disposició del jutjat de guàrdia de Gandesa

Els incendis han protagonitzat grans tragèdies al territori català. Una de les zones més afectades en els últims temps ha estat la Ribera d'Ebre, on es va calcinar una gran part de vegetació en un foc iniciat a la Torre de l'Espanyol.

Les flames han cremat part del territori els últims dies. Però entre la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, una persona s'ha dedicat a provocar-los i incendiar les comarques ebrenques.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 36 anys com a presumpte autor de quatre delictes d'incendis. Els fets es van produir entre el 13 de juliol i el 10 d'agost, quan van cremar una sèrie de focs forestals al terme municipal de Móra d'Ebre i en uns terrenys boscosos a Corbera d'Ebre.

La investigació conjunta entre Mossos i Agents Rurals ha comptat amb la col·laboració de testimonis, que haurien vist l'home a l'entorn d'on es van originar els focs. Tots ells eren punts de fàcil accés motoritzat i propers a camins forestals. Està previst que l'arrestat passi a disposició del jutjat de guàrdia de Gandesa en les properes hores.

Una investigació assenyala el detingut

El 13 de juliol, l'arrestat va accedir amb la seva motocicleta a Móra d'Ebre a través d'un camí forestal de fàcil accés. En aquest punt, es va originar un incendi que va cremar una àrea de 600 metres quadrats. Uns fets que es van confirmar en la investigació policial.

La mateixa moto va ser vista dos dies després, el 15 de juliol, a la mateixa zona, on els Bombers van poder extingir un altre foc que va acabar cremant cinc hectàrees de vegetació. Els darrers dos incendis es van produir el 28 de juliol amb 200 metres quadrats d'àrea cremada a Móra d'Ebre i tres hectàrees més al terme de Corbera d'Ebre el 10 d'agost.

De la investigació s'ha desprès que les condicions meteorològiques d'aquells dies, amb temperatures més baixes i pocs vents, van evitar la ràpida propagació del foc. En cas contrari, hauria provocat més dificultat per combatre les flames i una major afectació de les superfícies afectades. Els avisos immediats per part d'alguns veïns van facilitar els treballs d'extinció.