Façana principial del Consell Comarcal del Baix Penedès

Estafen 840.000 euros a cinc Ajuntaments i Consells Comarcals de Tarragona i l'Ebre

L'estafa va obtenir uns vuit milions d'euros a escala catalana i va afectar 25 administracions d'arreu del país

Una banda d'estafadors va aconseguir 839.436 euros de cinc administracions diferents del sud de Catalunya l'any 2019. Es tracta d'una trama d'estafa a escala catalana, amb 25 institucions afectades i un total de 8 milions d'euros estafats. Entre Tarragona i les Terres de l'Ebre hi ha tres Consells Comarcals i dos Ajuntaments afectats.

Segons ha informat aquest diumenge la Vanguardia, l'Audiència Nacional té oberta una macrocausa que investiga una organització internacional dedicada a l'estafa. A casa nostra els més afectats van ser els Consells Comarcals del Baix Ebre i del Montsià a través del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre. Els estafadors n'haurien obtingut 481.403 euros que havien de servir per pagar serveis de gestió de residus.

També en va ser víctima el Consell Comarcal del Baix Penedès segons l'informe dels Mossos d'Esquadra al qual hauria tingut accés la Vanguardia. En aquest cas, l'estafa hauria sigut de 244.939 euros pretesament per la gestió de l'aigua. Tots dos casos van sortir a la llum l'any 2020, i de fet també s'apuntava altres afectats.

Serien els Ajuntaments d'Amposta, d'Horta de Sant Joan i de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Tots tres haurien patit estafes amb el mateix modus operandi que, en alguns casos, s'haurien detectat a temps. Per darrere queden dos Ajuntaments, el de Vila-seca i el de Reus.

El municipi del Baix Camp, a través d'Aigües de Reus, va pagar 56.577 euros creient que ho feia a Agrovial, i el del Tarragonès, 56.517 euros suposadament a SECE. El cas de Reus l'ha confirmat, aquest dilluns, l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer. Ha subratllat que «això és a gran escala», i que«no els puc dir res més perquè està judicialitzat».

Assegura, també, que «quan ens vam adonar que hi havia aquesta estafa, que va ser de seguida, vam fer la denúncia». En paral·lel també s'haurien reforçat els filtres de seguretat i control a tota l'estructura de l'Ajuntament de Reus. L'alcalde també ha confirmat que Aigües de Reus és l'única branca del consistori afectada per l'estafa.

Els estafadors es feien passar per proveïdors

En tots els casos el modus operandi era el mateix, fer-se passar per un proveïdor. Segons detalla el diari a través dels informes policials, l'estafa hauria afectat 25 administracions d'arreu del país. L'estratègia que feia servir l'organització era buscar els proveïdors als portals de transparència.

Llavors imitaven el logotip i creaven un compte de correu molt similar a l'original. Informaven d'un suposat canvi de compte corrent per fer efectius els pagaments i, quan rebien els diners, els transferien a altres comptes per dificultar que se'ls pogés seguir el rastre. L'informe policial s'ha remès al jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, on hi ha una macrocausa oberta.

L'objecte de la investigació és una organització internacional dedicada a estafar entitats públiques amb aquest modus operandi. Les alarmes van saltar ara fa dos anys, el juliol del 2020, després que un dels proveïdors ho posés en coneixement de la policia. El Centre Mèdic Delfos hauria denunciat que algú havia suplantat la seva identitat i havia fet cobraments en el seu nom.

La Mútua Universal Magenat va fer el mateix, alertant que havia rebut un correu del Centre Mèdic informant del canvi de compte. Haurien fet pagaments per valor de 625.536 euros en dos mesos. La Unitat d'Investigació dels Mossos d'Esquadra hauria detectat que s'havien transferit aquests imports a comptes bancaris de Budapest.

En col·laboració amb els bancs es van poder bloquejar els comptes, però la meitat dels diners ja havien desaparegut. De les 25 administracions catalanes afectades, l'organització va obtenir una de les partides més grosses del Servei Català de Trànsit. Els estafadors en van treure 561.232 euros.

El segueix l'Ajuntament de Viladecans amb 544.320 euros i l'Hospital de Sant Pau amb 498.620 euros. De la Planta Intercomarcal de Reciclatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona n'haurien obtingut 409.564 euros.