Intervenció de vins.

Sis imputats en el cas de les falses DO de vi; revelen els primers detalls de la trama

El jutge cita a declarar sis persones i investiga cinc companyies del mateix entramat empresarial

El jutjat d'Instrucció número 3 de Reus ha imputat sis persones com a implicades en el cas de presumpte frau de Reserva de la Tierra. El magistrat, Diego Álvarez de Juan, ha emès un auto on, a més de determinar les persones i empreses implicades, detalla la investigació feta fins ara. 

Els imputats són, en general, administradors i apoderats de les empreses implicades en la presumpta trama d'elaboració i distribució de vi fraudulent. Se'ls cita a declarar els dies 21 i 22 de setembre d'aquest 2022. F.F.G.R., C.V.G. i N.V.M. han estat citats el primer dia, a les deu, dos quarts d'onze i les onze del matí respectivament. En el cas del primer encausat, també se'l requereix perquè s'identifiqui com a responsable de les cinc empreses investigades.

El 22 de setembre estan citats a declarar G.B.P., E.A.G.R. i J.V.A. amb el mateix horari. Pel que fa a les societats, s'investiga Reserva de la Tierra, Viña Triado, Corporación Vinícola Solitierra, Golf Global Wines i Batevins. L'auto judicial explica alguns dels indicis trobats durant la investigació policial.

S'investiguen delictes contra la propietat industrial, d'estafa, de publicitat enganyosa, de falsedat documental i de falsedat de certificats. Tot plegat va néixer arran de la denúncia conjunta de tres Consells Reguladors. Són els de la DOQ Priorat, la DO Montsant i la DO Terra Alta.

Els Mossos d'Esquadra van redactar un atestat a partir d'aquesta denúncia i van fer les primeres comprovacions. Van adquirir vins amb distintius de garantia falsos a les cadenes de supermercats Mercadona, Lidl, Charter-Consum i Aldi. També s'hi sumen els vins amb indicacions d'envelliment fraudulentes que es van immobilitzar durant les entrades i escorcolls a Reserva de la Tierra.

Durant aquestes actuacions, fetes com a policia judicial, es van intervenir correus electrònics corporatius. També es van fer entrades a empreses com Adhesivos Orcajada, on es va intervenir documentació diversa. L'entramat empresarial també inclou Bodegas Altza, que està en liquidació, Golf Global Wines, Viña Tridado i Reserva de la Tierra Casa de Autor.

Un primer auto judicial ja va paralitzar la distribució i la venda de divuit vins d'aquesta empresa, afectats per les pràctiques presumptament fraudulentes. La llista la formen onze Terra Alta, sis Priorat i un Montsant.

Reserva de la Tierra produïa més que totes les DO afectades

Els Mossos d'Esquadra han fet un càlcul de la magnitud del suposat frau dut a terme per Reserva de la Tierra. L'han fet a partir de la documentació trobada a les entrades i registres. Des de l'1 de gener del 2017 s'haurien facturat a Adhesivos Orcajada —una empresa d'etiquetes de Múrcia— 81.454.307 distintius de garantia falsos.

Tot i això, s'han trobat correus i factures que apunten que s'haurien distribuït milions d'ampolles anuals. Una xifra que suposaria, segons la investigació de la policia catalana, la meitat de tot el que elaborava i comercialitzava Reserva de la Tierra. La seva producció total és d'entre 30 i 35 milions d'ampolles anuals.

En alguns casos, les dades de vi distribuït en relació amb les de la quantitat de vi acreditat són realment sorprenents. Entre 2019 i 2020, les empreses del grup Reserva de la Tierra haurien comercialitzat 22,3 milions d'ampolles de DO Terra Alta. El Consell Regulador, en canvi, només els n'havia certificat 1,7 milions.

De fet, la quantitat venuda per l'empresa superaria en cinc milions d'ampolles la producció feta per tota la DO. En el cas de la DO Tarragona, durant el mateix període haurien distribuït 6,3 milions d'ampolles, 25 vegades més que les 252.000 que se'ls havien certificat. Gairebé triplicava, l'empresa sola, la producció real de tota la DO.

Pel que fa a la DO Catalunya, van comercialitzar, segons la documentació trobada pels Mossos, 2,7 milions d'ampolles tot i que en tenien només 972.000 de certificades. Amb la falsificació de vins de la DOQ Priorat, segons apunta el jutge, «els marges de benefici són bastant més alts que a les altres, aproximadament el doble». Amb aquesta premissa, el presumpte frau hauria suposat distribuir 1,3 milions d'ampolles en lloc de les 147.000 que s'havien certificat.

Finalment, de la DO Montsant se n'haurien comercialitzat quatre vegades més ampolles de les certificades. De les 6.933 autoritzades fins a les 27.408 de distribuïdes. Segons apuntarien les evidències trobades fins ara, aquestes ampolles s'omplien amb vins comprats a granel arreu de l'Estat, especialment a la Mancha.

Lidl hauria enviat nombrosos correus a l'empresa amb les queixes que els havien fet els clients sobre el vi. Des de vins picats a agres o, fins i tot, fermentats. El juny del 2020 hauria sigut la mateixa Reserva de la Tierra qui hauria proposat a Lidl destruir un lot sencer.

També s'hauria plantejat buidar ampolles «amb un problema» plenes de vi sense alcohol. L'objectiu hauria sigut afegir un additiu desinfectant i tornar-les a embotellar. Un correu del 2019 posaria de manifest que es fan servir additius que no estan autoritzats al Japó. En lloc de modificar el procés de producció, el correu plantejava retirar-lo de la llista d'additius.

Ingressos de 20 milions d'euros anuals

El jutge també se sorprèn que, segons els correus electrònics, les pràctiques fraudulentes se seguissin fent quan ja s'havia obert la investigació. De totes les DO afectades, l'auto judicial considera que Terra Alta és la més afectada en volums totals. S'apunta que la trama arribaria a més de 10 milions d'ampolles fraudulentes l'any, més del que produeix realment tota la DO.

La DO Tarragona té, proporcionalment, una afectació més important a causa del seu volum de producció total. El vi que s'hauria distribuït de manera fraudulenta sota l'etiquetatge de la DOQ Priorat seria l'equivalent al 43,80% del que produeix tota la DOQ. En el cas de la DO Catalunya, aquesta xifra seria del 2,33%.

Pel que fa a la DO Montsant, el jutge subratlla que «la distribució d'aquests vins fraudulents s'ha realitzat en establiments comercials més petits». Unes botigues «dins de la zona geogràfica de la mateixa DO, fet que li dona una connotació especial». Fins ara, els Mossos d'Esquadra han calculat que, Reserva de la Tierra, obtindria uns ingressos de 20 milions d'euros anuals a través d'aquesta presumpta trama de frau.

Diego Álvarez de Juan destaca que «mai es podrà calcular el perjudici econòmic causat als compradors d'aquests milions d'ampolles fraudulentes». També reflexiona que la majoria de consumidors afectats no sap que ho és. A més, «el poc valor econòmic de la pèrdua de cada comprador fa que sigui pràcticament impossible que algú es dediqui a denunciar».

Hi havia, segons relata el jutge, tres fraus diferents. Per una banda, vins que es venien com si fossin d'una DO de la qual no eren. En segon lloc, vins venuts amb certificats d'envelliment falsos, i en tercer lloc vins venuts amb certificats de qualitat i reconeixements que no tenien.

L'auto judicial exposa que, per vendre les grans quantitats de vi que venien de manera fraudulenta, el grup d'empreses Reserva de la Tierra feia servir sempre la mateixa dinàmica. En primer lloc registraven marques als Consells Reguladors de les DO per obtenir etiquetes d'autorització. En el cas de la DOQ Priorat i la DO Montsant, la normativa obliga que el vi s'embotelli dins de la mateixa DO.

Per resoldre-ho adquirien, ja embotellats, els vins a De Müller i a la Bodega de Masroig respectivament. Una vegada havien obtingut les etiquetes registrades als Consells Reguladors i els distintius de garantia, els falsificaven, segueix el relat de l'auto. Ho feien, segons apunta el jutge, a través d'una empresa de Múrcia, Adhesivos Orcajada, on haurien imitat els dissenys originals «amb força precisió».

En alguns casos, principalment per a l'exportació, s'ha detectat vins venuts amb etiquetes fraudulentes demarques que ni tan sols s'havien registrat al Consell Regulador de la DO. També s'haurien falsificat els certificats d'envelliment.

L'entramat familiar de les empreses investigades

L'auto judicial situa un matrimoni com a responsables principals de tot el cas. F.F.G.R. i la seva dona, C.V.G. Són les persones que «dirigeixen l'empresa i l'activitat delictiva d'aquesta, i que obtenen beneficis tant en forma de salari com per altres vies». El marit és administrador únic de la matriu i d'almenys tres empreses més del grup, i responsable de les cinc investigades segons el jutge.

A la trama també s'hi podria veure implicat el fill, N.G.S., que seria el propietari real del 40% d'una de les empreses de les quals el seu pare consta com a administrador únic. El principal acusat, pare i marit, no cobraria directament de l'empresa matriu, Reserva de la Tierra, sinó que ho faria com a autònom a través d'una altra de les empreses. El sou brut que se li ha pogut acreditar és de 22.584,84 euros al mes.

A més, tant ell com el seu fill també rebrien dividends d'almenys una de les empreses. Pel que fa a la dona, estaria al càrrec de les compres de vi a granel o, almenys, d'autoritzar-les. Comptaria amb una nòmina de 6.666,67 euros bruts al mes, però no seria els únics ingressos.

És sòcia única de Topil Tarraco, una empresa que té una nau per a envellir vi a Gandesa. És la societat que fa d'intermediària en la facturació de les «grans quantitats de vi a granel». El jutge quantifica l'operació en «milions de litres cada any».

L'empresa obtindria uns beneficis de més de 250.000 euros l'any amb aquest sistema. Entre l'abril i el juny del 2021 encara hauria sumat un altre ingrés, els 10.000 euros bruts mensuals que cobraria com a nòmina de la seva empresa. L'auto menciona una altra dona, la tercera apoderada en algunes de les empreses del grup.

N.V.M. hauria cobrat 2.916,67 euros bruts al mes i «participava activament en l'elaboració de vins fraudulents». Segons apunta el magistrat, «és la persona que interactua amb els Consells Reguladors i els grans clients». Un altre dels apoderats és G.B.P., amb una nòmina de 4.749,89 euros bruts mensuals i encarregat d'interactuar amb grans clients.

Una altra de les apoderades és E.A.G.R., amb una nòmina de 3.264,03 euros bruts al mes. Finalment, J.V.A. havia sigut, fins a l'octubre del 2019, administrador en solitari de Viña Tridao. Segons subratlla el jutge a l'auto, l'elaboració de vins fraudulents és anterior a aquesta data.

Vins infusionats i concursos i mostres alterades

Fins al punt que, en el moment en el qual els Mossos d'Esquadra van fer les entrades, s'estava etiquetant un vi que, suposadament, havia de passar tres anys a l'ampolla. Segons apunta el jutge, «no té gaire lògica» etiquetar el producte quan falta tant de temps per vendre'l. Una de les pràctiques més sorprenents era la de donar gust de fusta al vi «fent-lo "infusionar" amb serradures o pellets de roure».

La pràctica no està prohibida, però sí que és incompatible amb les mencions d'envelliment. En aquesta línia del frau s'havien arribat a presentar a distribuïdors i a concursos vins diferents dels que després es comercialitzaven. La policia catalana va intervenir correus electrònics de Lidl queixant-se de la qualitat dels vins.

Uns correus que adjuntarien proves acreditant que el vi no havia tingut temps d'envelliment en ampolla. A l'auto també s'assenyala com a «rellevant» que es poguessin superar les inspeccions. En concret pel que fa al Consorci d'Inspecció i Control.

Segons detalla el magistrat, els vins de Reserva de la Tierra no estaven registrats a les DO com a reserva o gran reserva. Tot i això, s'hi distribuïen, motiu pel qual considera destacable que el CIC no verifiqués les instal·lacions ni els processos d'envelliment. S'hi suma, encara, un correu de N.V. en el qual donava instruccions per falsejar la producció de cara a una pròxima inspecció del Consorci. 

En la trama que es dibuixa a l'auto judicial hi hauria mitja dotzena d'empreses implicades. El jutge apunta l'evidència que les empreses investigades estan estretament relacionades entre elles. Principalment perquè «tenen els mateixos càrrecs directius, comparteixen instal·lacions i tenen el mateix domicili social».

La botiga la gestionava Golf Global Wines, que tenia com a administrador únic F.F.G.R., i que comptava, com a apoderades, amb la seva germana, la seva dona i una tercera persona. La matriu del grup és Reserva de la Tierra, dedicada a la comercialització de vi.

També té el 100% del capital social de tres empreses del grup i la meitat d'una quarta. És propietària de Viña Tridado, Reserva de la Tierra Casa de Autor i de Golf Global Wines. Compta amb la meitat de Grapas of Rioja.

Viñas Triado és l'empresa propietària de les plantes embotelladores, i també es dedica a l'elaboració. Consta com l'empresa que embotellava els «vins fraudulents» segons sentencia l'auto judicial. Són tretze DO Terra Alta, onze DOQ Priorat, tres DO Catalunya, dos DO Montsant i un DO Tarragona.

A l'entramat també hi tenen algun paper Corporación Vinícola Solitierra, empresa que participaria en la distribució de vins fraudulents. També és cap on es canalitzaven els beneficis de Reserva de la Tierra, igual que cap a Topil Tarraco. Pel que fa a Golf Global Wines, era l'empresa del grup que s'encarregava de la botiga, on es van intervenir «més de 500 ampolles de vins fraudulents» quan es va escorcollar. Per últim, Batevins, que també consta en algunes etiquetes com a embotelladora d'alguns dels vins fraudulents.