L'acusació que representa el major número de víctimes dels atemptats d'Alcanar, la Rambla de Barcelona i Cambrils ha presentat recurs davant la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional contra la sentència que va condemnar a més de 46 anys de presó els dos principals acusats. L'acusació entén que se'ls hauria d'haver condemnat directament pels assassinats, i no només pertinença a banda terrorista o fabricació d'explosius.
El recurs compta amb el suport de la Unitat d'Atenció a Víctimes d'Atemptats Terroristes (UAVAT) i de l'Associació 11-M Afectats de Terrorisme, que, com a acusacions populars s'han sumat al recurs presentat per les víctimes. En un extens text es qüestiona, novament, l'exclusió dels assassinats perpetrats a la Rambla i Cambrils pels membres de la cèl·lula que van resultar morts.
Les víctimes consideren que Oukabir i Houli van ser imprescindibles per a la consumació dels atemptats
En aquest sentit, insisteixen que la participació dels acusats ja condemnats Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal va resultar imprescindible per a la consumació dels atemptats. Per això, segueixen mantenint que els dos acusats són responsables, com a autors, com a còmplices o cooperadors necessaris, dels delictes d'assassinats i lesions terroristes comesos pels seus companys de cèl·lula.
S'admet el relat de fets provats i es felicita que la sala hagi admès com a víctimes del terrorisme totes les víctimes de tots els escenaris dels atemptats. Però, segons el parer d'aquesta acusació, això és insuficient perquè deixa sense jutjar els delictes pels quals es va acusar Oukabir i a Houli.
Per posar remei a aquesta omissió que, segons denuncien vulnera la tutela judicial efectiva, es plantegen la nul·litat d'una part de la sentència, mantenint la resta dels pronunciaments, incloses les condemnes i la part que reconeix a les víctimes del terrorisme i les indemnitzacions.
Demanen que les actuacions retornin a la sala d'enjudiciament
Les acusacions demanen que la sala d'apel·lacions retorni les actuacions a la sala d'enjudiciament perquè, amb llibertat de criteri i a la vista dels fets provats, es resolgui sobre si Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal han de ser condemnats pels fets pels quals eren acusats.
A més, remarquen la contradicció entre l'admissió dels escrits d'acusació i l'abundant prova pràctica en el judici sobre aquests fets, que no poden quedar sense resoldre, fet que constitueix, segons denuncien una «incongruència omissible».
També s'estén el recurs a denunciar la situació concreta de determinades víctimes que representen i que no han obtingut ni tan sols en alguns casos, un informe forense sobre les seves lesions.