Aquest 17 d'agost de 2018 farà un any dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Després de saber què va passar i també saber què volien fer els terroristes de Ripoll, sota les ordres de l'imam Es Satty, cal també fer-se preguntes sobre com els joves van radicalitzar-se fins al límit de voler morir matant gent. Què va fallar i qui no va detectar els discursos d'odi de l'imam de Ripoll? Tenim el control de les mesquites de Catalunya?Les comunitats salafistes estan controlades, a casa nostra? En parlem en una llarga entrevista, en el marc de l'especial atemptats de TarragonaDigital, amb Xavier Torrens, director del Màster en Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona.
El professor explica en aquesta conversa que Catalunya és un dels països europeus amb més morts en mans de terroristes gihaistes i també que és aquí, a Catalunya i a la Costa Daurada, on hi ha una alta probabilitat de patir conseqüències letals per culpa dels islamistes radicals presents. No només això, per Torrens Tarragona és una zona d'alt risc d'atemptat terrorista, «perquè el supremacisme islamista és un racisme que atempta en llocs titllats per ells com l'Occident satànic».
El professor posa com exemple Port Aventura, les discoteques i les platges de la Costa Daurada com llocs «malèfics a ulls dels gihadistes» com ho era la sala Bataclan de París. El director del Màster en Prevenció de la Radicalització també posa emfàsi en el fet que els atemptats de Barcelona del 2017 i els que va patir Nova York l’11-S de 2001 es van coure a Tarragona.
— Cada dia es coneixen nous detalls que la intenció dels terroristes de Ripoll no era, només, la Rambla i Cambrils. Són Catalunya i Tarragona en particular objectius terroristes globals del terrorisme islamista?
— Hi ha una pregunta clau que passa desapercebuda en l'anàlisi del terrorisme gihadista i vull posar-la sobre la taula: Quins són els tres països amb més turistes al món? França, Estats Units i Espanya. Tot just són els tres països occidentals que més tenen víctimes mortals en mans de l'islamisme radical.
Estats Units d'Amèrica té les 3.000 víctimes mortals de l'11-S, després ve França amb 248 morts i, en tercer lloc, Espanya amb 209 persones assassinades pels gihadistes. Això no és cap casualitat, sinó que hi ha una causalitat. La causa és que els gihadistes assassinen en els llocs més concorreguts i visitats d'Occident, perquè té un major impacte social.
A la Rambla de Barcelona van ser assassinades persones de 36 nacionalitats diferents. L'impacte emocional va ser immens en els noticiaris de tots els països afectats directament pel 17-A. L'atemptat de Cambrils, a la Costa Daurada, tenia la mateixa intenció, és una zona turística. El gran efecte mediàtic de la massacre els serveix per propagar la seva ideologia islamista radical. No oblidem mai que el seu objectiu declarat és la dominació sota el Califat mundial. Per això van cometre els atemptats en indrets turístics com la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils.
— L'objectiu dels terroristes són llocs emblemàtics a Barcelona i Catalunya?
— Ho vaig pronosticar al diari Ara: «Pensem per un moment que un islamista gihadista fa una carnisseria mentre una munió de turistes passegen amunt i avall de La Rambla de Barcelona». Tristament, vaig encertar amb aquesta predicció que vaig fer tot just un any, un mes i un dia abans del 17-A. La CNN va ressaltar aquesta prospectiva meva.
Els experts som científics socials que treballem amb variables i fem un càlcul de probabilitats sobre els escenaris possibles. Les evidències científiques em van fer preveure que la Rambla de Barcelona estava en el punt de mira de l'islamisme radical, juntament amb altres llocs emblemàtics, com la Sagrada Família. Vaig insistir-hi en altres moments, com el 28 de setembre de 2016. I el 5 de juny de 2017, dos mesos i escaig abans de l'atemptat del 17-A, vaig tornar a recordar-ho: Barcelona es troba en el punt de mira perquè és la marca més coneguda d'Europa després de París.
— Què va fallar?
— Una errada de seguretat va ser la negativa a posar pilones, jardineres i barreres de formigó en els indrets més turístics de Barcelona. Tot just quan va succeir l'atemptat de Niça del 14 de juliol de 2016 i també després, el 20 de desembre de 2016, vaig reclamar posar barreres de ciment a indrets com Portal de l'Àngel i la Rambla de Barcelona. Vaig tornar a insistir-hi el 7 d'abril de 2017. Malauradament, van fer cas omís a aquesta reclamació que vaig fer. Si haguessin posat les pilones mai no s'hauria produït l'atemptat de la Rambla tal com va passar el 17-A. Haig de dir que això no hagués impedit un atemptat a Barcelona, però no hagués succeït el 17-A que coneixem.
— Més enllà de la falta de mesures de seguretat estàtiques a la Rambla de Barcelona, en l'àmbit d'intel·ligència, què va fallar?
— Va fallar no adonar-se prou que l'atemptat de l'11 de setembre a Nova York i els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, en certa manera, s'endeguen a la demarcació de Tarragona. Catalunya té alta probabilitat de patir conseqüències letals per culpa dels islamistes radicals presents a casa nostra.
Si tant l'11-S com el 17-A comencen a Tarragona, és simptomàtic que en la política de seguretat caldria esmerçar més esforços per infiltrar-se en cercles islamistes radicals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i també per deslegitimar públicament el seu discurs d'odi. Són zones d'alt risc d'atemptat terrorista, perquè el supremacisme islamista és un racisme que atempta en llocs titllats per ells com l'Occident satànic. Port Aventura, les discoteques i les platges de la Costa Daurada són malèfics a ulls dels gihadistes, igual com ho va ser la Sala Bataclan de París.
— Després del 17-A s'ha demostrat que els Mossos tenen capacitat de reacció. La policia de Catalunya, però, està preparada per evitar-los?
— Moltes temptatives d'atemptats que s'eviten no acaben arribant a l'opinió pública. Un dels casos més evidents és la preparació per cometre una massacre al metro de Barcelona, que es va evitar amb les detencions del gener de 2008. Els Mossos d'Esquadra són la policia integral de Catalunya i els cal tenir plena presència internacional en els organismes de seguretat, així com plena operativitat com a servei d'intel·ligència amb tot allò que estigui relacionat amb el terrorisme. És la seva feina, sens dubte. Però no és únicament la feina dels Mossos d'Esquadra.
A més a més, almenys pel que fa a la detecció, cal donar formació a les policies locals de les principals ciutats de Catalunya i aquelles que tenen més probabilitat tant d'un atemptat gihadista com de ser els llocs on s'organitzen, com ara la Guàrdia Urbana de Barcelona, Reus o Tarragona. A més a més, cal formació en detecció i prevenció de la radicalització a professionals de tota mena. Per això s'endega el Màster en Prevenció de la Radicalització, a la Universitat de Barcelona. Així doncs, sí que és la feina en política de seguretat dels Mossos d'Esquadra amb la contribució de les policies locals i la tasca dels professionals de proximitat.
— Té sentit mantenir l'Alerta 4 sobre 5 del protocol antiterrorista a Catalunya, un any després dels atemptats?
— El nivell d'alerta 4 sobre 5, si té sentit en determinats països d'Europa, és sobretot a França, Espanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Catalunya i Alemanya, per aquest ordre. Siguem-ne ben conscients: entre els 28 estats de la Unió Europea, després de França, Espanya és el segon amb més víctimes mortals pel gihadisme, en el període comprès entre 2004 i 2018. I dic expressament Catalunya perquè, si posem les seves xifres a part, Catalunya amb setze persones assassinades pels gihadistes, té més víctimes mortals, fins i tot, que Alemanya, Suècia, Finlàndia o Holanda; més assassinats pels gihadistes que 24 dels 28 estats membres de la Unió Europea. És fort, prou bé que ho sé, però no podem amagar que Catalunya és el cinquè país europeu amb més morts causades per l'islamisme radical.
— Què més es podria fer?
— Un fet que falla estrepitosament és la mancança de polítiques públiques de prevenció de la radicalització. No és fa res de res. Aquest és el motiu pel qual un equip d'experts formem el professorat del nou Màster en Prevenció de la Radicalització. Aquest màster és el primer i únic a l'Estat espanyol que formarà a professionals proactius com caps i tècnics municipals, treballadors socials, educadors socials, comandaments i agents de policia, caps i professionals de seguretat privada, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs, juristes, periodistes, infermers i professorat. És el gran buit: la manca de formació en els professionals que han de tenir un coneixement especialitzat per saber fer bé la detecció i la prevenció d'individus en procés de radicalització.
— Tenim controlades les mesquites de Catalunya? Sabem què s'hi diu i que s'hi cou?
— L'atemptat del 17-A va ser un híbrid en l'extremisme islamista, perquè va ser un procés de radicalització offline i online. En el procés de radicalització dels joves de Ripoll es va combinar l'extremisme d'un imam en una mesquita, fet més propi quan era hegemònica Al Qaeda, amb el radicalisme de les xarxes socials, fet habitual quan és predominant Estat Islàmic.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han esdevingut un epicentre d'operacions islamistes radicals, els llocs on es preparen i s'organitzen operatius terroristes que després atempten en altres indrets, hagin estat les Torres Bessones de Nova York o la Rambla de Barcelona. La causa és que Catalunya aplega la majoria de mesquites salafistes d'Espanya i és al Camp de Tarragona, sobretot Reus, Tarragona o Valls, on hi ha una sobre proporció d'aquest corrent extremista de l'Islam.
Per això, cal formar i activar en la detecció als professionals de proximitat. TarragonaDigital van publicar que els terroristes Younes Abouyaaqoub i Youssef Aalla no van encendre cap alarma a les dues treballadores socials que van visitar el xalet ocupat que va fer explosió a Alcanar. O l'educadora social de Ripoll es preguntava que el terrorista de la Rambla, «Com pot ser, Younes?». Això denota que falta formar als professionals de proximitat perquè sàpiguen detectar a persones radicalitzades, que són un risc social per a la vida humana, i, sobretot, sàpiguen fer prevenció de la radicalització.
— Si les declaracions que van fer els familiars sobre les proclames que feia Es Satty des de la mesquita de Ripoll i que recull els sumari son certes, assegurant que havia fet crides a la lluita armada... Com es pot entendre?
— Tots els processos de radicalització es fan mitjançant prejudicis i discursos d'odi. Els joves de Ripoll, que van preparar els atemptats a les Terres de l'Ebre, i els van cometre a la Costa Daurada i Barcelona, tenien forts prejudicis contra els jueus, els americans i els occidentals. Dit clar i català: Younes Abouyaaaqoub, l'assassí al volant d'una furgoneta a la Rambla, Mohamed Hichamy, abatut en l'atac a Cambrils i els altres joves assassins, eren racistes i antisemites. Quan els joves gihadistes de Ripoll van dir «A patir. Enemics d'Al·là!», feien un discurs d'odi encapsulat dins del seu racisme antioccidental, judeofòbic i antiamericanista. Quan els islamistes radicals ripollencs deien «Aquest és el verí que posarem als enemics d'Al·là perquè el tastin», reproduïen el discurs d'odi de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, que va fer sermons incentivant «matar infidels».
— Qui ho va tapar? Qui no ho va saber veure? Qui no ho va voler veure?
— Aquí rau el problema de la dissonància cognitiva: a més dels terroristes gihadistes, aquests prejudicis també els tenen altres persones que, si bé mai no assassinaran, sí que legitimen el discurs d'odi dels terroristes. Un botó de mostra: ara, la denuncia les proclames racistes de l'imam Es-Satty la fa la germana de Driss i Moussa Oukabir, dos dels membres de la cèl·lula terrorista del 17-A. Llavors, per què abans a Ripoll ningú ho va denunciar ni ho va deslegitimar, si ja se sabia que era un extremista?
— Quin mapa tenim avui en dia. Hem de patir?
— La prevenció de la radicalització és cabdal. Després del 17-A en cap dels 947 ajuntaments catalans no es fa cap mena de formació ni té cap estratègia anti-rumors que faci front a la tríada dels prejudicis de l'islamisme radical, que són l'antisemitisme, l'antiamericanisme i l'antioccidentalisme. Gens ni mica. Si continua sent nul·la la política contra la trilogia gihadista, llavors tornaran a sorgir joves islamistes radicals. És qüestió de temps. De fet, el passat 7 d'agost a Vitòria ja es va detenir un gihadista de 21 anys, nascut a Sant Feliu de Guíxols. Per això neix el Màster en Prevenció de la Radicalització, que és innovador perquè és l'únic que fa una formació a l'alçada de la qual es fa al Canadà o Alemanya en matèria de prejudicis i rumors, que són la base de la teoria de la conspiració que configura la ideologia de l'islamisme radical.
— Els dies posteriors a l'atemptat es va parlar més d'islamofòbia que de terrorisme. S'ha arribat a culpar Occident dels atemptats. La suposada discriminació que pateixen o la pobresa de les seves comunitats s'ha arribat a posar com la llavor de la radicalització i del terrorisme.
— Hi ha dues veritats complementàries. La primera certesa és que la islamofòbia és el prejudici que creu que la religió musulmana és la causa del gihadisme. L'Alcorà té diversitat de lectures i els milions de musulmans són plurals. El problema no rau en el text sagrat sinó en aquells individus i grups extremistes que en fan una interpretació fanàtica. La població àrab no és genèticament ni culturalment terrorista. Dir-ho és racisme antiàrab. La islamofòbia és un greu problema social, però no és el que provoca el gihadisme. Això és rotundament fals. El poble gitano pateix l'antigitanisme, que és el principal racisme a Catalunya, fins i tot, per davant de la islamofòbia, i les persones gitanes no es fan terroristes ni posen bombes.
La segona veritat és que el problema no és Occident sinó que la causa real la trobem en el racisme antioccidental dels supremacistes islamistes, avui en dia tant o més extremistes que els supremacistes blancs. Si el colonialisme en fos la causa, llavors els indígenes llatinoamericans cometrien atemptats terroristes a Espanya i Portugal, i els amazics o berbers posarien bombes en els països àrabs que els van colonitzar. Si les ocupacions fossin la causa, donat que el Tibet està territorialment ocupat per l'imperialisme de la Xina, llavors els tibetans humiliats posarien bombes als bars, basars i restaurants xinesos del planeta. Per què no ho fan? Doncs perquè el budisme tibetà fomenta la no-violència.
Si la pobresa fos la causa, llavors trobaríem milions d'africans negres i indis hindús posant bombes per tot arreu. I això no passa. Tota aquesta complexitat cal comprendre-la bé, sense subterfugis i sense errar en la diagnosi. Què podem fer? Formar-nos, com en el Màster en Prevenció de la Radicalització. Una formació d'excel·lència amb un llenguatge didàctic és la que permet saber dissenyar i implementar polítiques públiques de prevenció de la radicalització.