Imatge d'arxiu de la plaça de la Font de Tarragona, amb l'Ajuntament al fons

La memòria històrica, l'habitatge o el nou POUM, entre les claus de l'entrada de la CUP al govern de Tarragona

L'acord entre ERC i CUP actualitza les línies dpacte de 2019 | Les dues edils anticapitalistes s'incorporaran al govern municipal en breu

Tarragona ja sap que la CUP entrarà, per primera vegada, a formar part del govern municipal de la ciutat  després d'haver arribat a un acord de programa amb Esquerra Republicana i d'haver obtingut l'aval de la militància dels Comuns per sumar-se a les converses que acabaran de definir els detalls de l'ampliació de carteres. L'executiu de Tarragona, doncs, passarà de 9 a 11 consellers  amb la suma de les anticapitalistes i l'equació deixa fora a Junts per Tarragona, des d'on ja han fet constar la seva «decepció» però han insistit a allargar la mà, des de fora, al govern de Pau Ricomà per mantenir l'oposició col·laborativa i en positiu que la formació ha assumit des del 2019.

Així doncs, el nou govern  no sembla perillar i Ricomà salva una de les paperetes polítiques més complicades del mandat. El nou executiu  a tres, confirmat pels set consellers d'Esquerra, dos dels Comuns  i les dues de la CUP, començarà a caminar en breu encara amb la incògnita  del nou repartiment de carteres  i competències, uns canvis que encara no han transcendit si bé s'esperen moviments imminents. Després de rebre la llum verda dels Comuns, la CUP ha decidit fer públic aquest dimecres el contingut de l'acord programàtic que ha signat amb Esquerra per tal de tancar la seva incorporació a l'executiu.

L'acord de govern entre ERC i la CUP deixa de banda les discrepàncies i no menciona el nou repartiment de carteres

El document  es basa de forma clara en l'acord que les dues formacions ja van signar el 2019 a canvi dels vots favorables per a la investidura  del primer govern en minoria. Suposa, però, una actualització  dels acords que incorporen els compromisos adquirits a canvi dels 'sí' dels dos darrers pressupostos, de la modificació de crèdit del darrer romanent i s'afegeixen com a vinculants aquelles mocions cupaires aprovades per majoria al Consell Plenari. No és un acord de renúncies per a ERC i blinda  els grans eixos de la CUP, que torna a donar un missatge d'insistència i de vigilància  als seus socis. L'acord s'ha tancat, tot sigui dit, amb relativa fluïdesa.

Entre els grans focus de l'acord, hi destaquen banderes com el compromís per «recuperar la memòria històrica de Tarragona», amb acords concrets com la retirada de les plaques franquistes  a la ciutat o la presentació d'una querella criminal pels crims contra la humanitat comesos pel règim franquista a territori tarragoní. ERC i la CUP també han acordat la creació «d'un acord antifeixista municipal» que, en essència, denegarà la cessió d'espais públics a entitats qui facin bandera del racisme  o altres mostres d'intolerància incompatibles amb la salut democràtica.

Polítiques socials, sostenibilitat, memòria històrica o el punt final a la Budallera, al centre de l'entesa entre els partits

L'acord entre els dos partits és una aposta «per la cohesió, per la sostenibilitat, per la participació ciutadana i per les polítiques socials» a Tarragona, amb especial atenció a altres branques a seguir com «la honestedat i la transparència, la justícia social o un pla de xoc d'habitatge» destinat a garantir-lo com a dret per a tots els tarragonins. ERC i CUP s'han compromès també a posar els edificis municipals a disposició de la ciutadania o a crear una escola municipal de  teatre per tal de contribuir «al desenvolupament cultural» de la ciutat.

Un altre dels punts forts de l'entesa fa referència al planejament urbanístic del nou POUM  de Tarragona, que haurà de ser un pla «que cohesioni la ciutat i regeneri les zones més degradades». L'acord signat per republicans i anticapitalistes es comprimet a «anul·lar plans especulatius com el de la Budallera  o el de Mas d'en Sorder», una anul·lació que ja és definitiva en el cas d'aquest segon, i suposa un dels eixos centrals del document. El text dona plena llibertat de vot als consellers del nou govern «en aquelles qüestions d'identitat nacional o d'organització territorial de l'Estat», conscient de les diferències  per tothom conegudes amb els Comuns però posant èmfasi en la necessitat de potenciar els punts de trobada en lloc de fer sang en els de conflicte. El document suposarà l'entrada, per primer cop, de la CUP  al govern de la ciutat de Tarragona.