El president del Partit Popular català, el tarragoní Alejandro Fernández, ha tornat a reclamar, aquest matí de dilluns, 18 de febrer, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Fernández ha fet aquestes declaracions durant un esmorzar informatiu que s'ha celebrat a Madrid,
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Fernández entén que el 155 «és una solució política, ja que no l'aplica els tribunals de justícia, i alguns reclamen constantment solucions polítiques». Pel líder dels conservadors catalans, les conseqüències «serien pitjors si no aturem Waterloo. Qui cregui que no hi haurà un altre intent de primavera catalana, s'equivoca».
Alejandro Fernández ha manifestat que «intervenir l'autonomia catalana és imprescindible per evitar ser dirigits des de Waterloo». El màxim responsable dels populars catalans també ha advertit que «o s'atura Waterloo o podria sorgir a Espanya un moviment nacional populista de resposta».
«L'independentisme mai dialoga»
Fernández ho té clar, i així ho ha traslladat als assistents a la trobada d'aquest matí a Madrid: «l'independentisme pot simular que ho fa, però mai dialoga». Ha recordat el canvi d'opinió de Carles Puigdemont, el 27 d'octubre, quan «amb una simple piulada dient-li traïdor el van fer canviar d'opinió sobre la convocatòria electoral».
Alejandro Fernández ha comptat amb el suport del secretari general del PP nacional, Teo García Egea, així com de la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, durant la trobada que ha dut a terme a Madrid.
«No és un judici contra Catalunya»
Aquest dimarts 19 de febrer es reemprendrà el judici al Tribunal Suprem contra els polítics catalans empresonats pels fets d'octubre de l'any 2017. Declararan Jordi Turull i Raül Romeva. La setmana passada el torn de declaracions es va iniciar amb qui fou el vicepresident del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior, Quim Forn.
Sobre aquest judici, judici clau dins el panorama polític espanyol i català, el president dels conservadors catalans ha manifestat, mantes vegades, que «no es tracta d'un judici contra Catalunya, ni contra determinades idees, es tracta d'un judici contra persones concretes per fets concrets».