Conservar, vigilar, mantenir i reforçar la Muralla de Tarragonacosta, aproximadament, un milió d'euros per cada cent metres de monument. La muralla té uns 1.300 metres de longitud i el Pla Director aprovat per la Generalitat de Catalunya l'any 2016 preveia una despesa de 10 milions d'euros, que ha pujat fins als 13 amb motiu de les actuacions dels últims anys. Dos despreniments de pedres en diferents punts del monument han fet saltar les alarmes, però des de l'Ajuntament estan tranquils: «La Muralla no té més problemes ara que abans, el que passa és que en l'actualitat, amb les xarxes socials, la vigilància de la ciutadania és exhaustiva, un fet positiu».
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
La Muralla de Tarragona té un pressupost de 13 milions d'euros
El Pla Director per a la restauració de les Muralles de Tarragona es va aprovar definitivament el març de 2016. Era la consolidació d'una tasca coordinada entre la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona. El document estableix el full de ruta a seguir per conservar, adequar i reforçar el monument en un període de deu anys. El pressupost inicial va ser de 10 milions d'euros, que ha augmentat fins als 13 en l'actualitat.
L'origen del Pla Director es troba en la gran esllavissada que l'any 2005 va tenir lloc al tram de muralla ubicat a l'interior del Palau Arquebisbal. Una part del pany intern va col·lapsar després d'un episodi de fortes pluges, fet que va fer saltar les alarmes. Per tal d'evitar nous despreniments, l'Ajuntament va encarregar aleshores un estudi inicial, que va servir per fer les primeres actuacions. L'any 2007, consistori, Generalitat i Arquebisbat —els tres ens que comparteixen titularitat de gran part de la muralla— van encarregar un primer pla director, executat entre el 2010 i 2013.
No va ser fins a l'any 2016, però, quan va veure la llum el Pla Director definitiu, vigent en l'actualitat. La seva redacció es va supervisar des del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a més d'una comissió tècnica de l'àmbit cultural i patrimonial integrada per membres de l'administració catalana, el consistori, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i la Universitat Rovira i Virgili.
La gestió de la conservació del Patrimoni, en el punt de mira
La muralla de Tarragona ha estat protagonista les últimes setmanes. Dos petits despreniments a la Via de l'Imperi i al Portal del Roser, i dos més a la Torre del Pretori, han tornat a posar en dubte la gestió de la conservació del Patrimoni des de l'Ajuntament de Tarragona. Però la regidora d'aquesta àrea, Begoña Floria, es mostra tranquil·la. «La muralla no està pitjor ara que abans, el que passa és que en l'actualitat tot petit incident té molt de ressò. Abans no ens en assabentàvem perquè no hi havia Twitter», ha dit Floria.
La regidora ha assegurat que «la muralla no cau» i que els petits despreniments «no són preocupants». Floria defensa la tasca dels arquitectes municipals, que s'ocupen de coordinar les tasques de restauració, revisió i anàlisi de la muralla. «El Pla Director s'està seguint i complint, però és més complicat si la Generalitat de Catalunya no té pressupostos», ha criticat, encara que ha admés que hi ha «prioritats» de l'Ajuntament pel que fa a les partides pressupostàries pròpies. A tall d'exemple, les obres de l'Amfiteatre van per davant de les que cal fer en alguns punts de la muralla.
Els arquitectes municipals combinen l'estabilització i l'anàlisi dels «petits incidents» amb els grans projectes d'intervenció que es preveuen en el Pla Director. La pròxima tindrà lloc al tram de muralla entre el Portal del Roser i l'entrada del Passeig Arqueològic, on se substituiran les bigues de reforç col·locades a la dècada dels 30 del segle XX, després d'una gran esllavissada.
Tres models diferents per restaurar la Muralla de Tarragona
El debat sobre quin és el millor model per conservar la Muralla de Tarragona segueix obert. El monument està format per pedres procedents de diferents indrets —com el Mèdol o el Llorito—, l'estructura s'ha enderrocat, arranjat i canviat al llarg del temps, hi ha espais colonitzats i els efectes del mar es noten més en alguns punts que en altres. Per aquest motiu, és «molt difícil» tractar-la.
Els experts es divideixen entre tres opcions a l'hora de decidir què fer-hi al respecte. La primera teoria per restaurar-la i conservar-la se centra en el reforç dels carreus exteriors. La segona, posa en el punt de mira les toves internes, moltes buides per la construcció de cases. Segons alguns experts, s'haurien de buidar i emplenar. I la tercera opció fa una barreja de les dues anteriors i proposa un model mixte.
Tot i això, el tema de fons és la impermeabilització de l'element. L'aigua és un dels principals enemics de la muralla i el culpable de les dues grans esllavissades que hi ha hagut. El Pla Director vigent contempla totes les casuístiques possibles i determina les actuacions que cal fer en cada part del monument. Els experts, però, ho tenen clar: «No saps amb què et trobes fins que no li obres les tripes al malalt».
