La muntanya de Sant Joan de Tamarit va ser desig dels promotors immobiliaris durant l'època de vaques grosses, però també un punt on les tropes republicanes podien vigilar la costa durant la Guerra Civil. És per aquest motiu que en el seu interior amaga desenes de metres de passadissos i refugis, en perfecte estat de conservació si no fos per la brutícia que s'hi acumula. El conjunt s'anomena popularment «els Búnquers de Tamarit» i la promotora Rimoni hi va intentar construir, però la llei i les entitats animalistes els van frenar. Deu anys després, els veïns reclamen que l'empresa dignifiqui el bosc, recepcioni la urbanització i fan una crida perquè les administracions donin valor a les restes de la guerra.
[predef]tarragona-whats-192[/predef]
Una urbanització truncada a la muntanya de Sant Joan de Tamarit
Corrien els anys daurats de les promotores immobiliàries quan l'empresa Rimoni va marcar-se un objectiu: construir a la muntanya de Sant Joan de Tamarit. S'ubica al vessant esquerre del barri de la Móra, zona de Tarragona que vol esdevenir Entitat Municipal Descentralitzada. La muntanya és la més alta d'aquest punt i, per tant, un paratge incomparable a les portes del Mediterrani. Les entitats ecologistes i la normativa urbanística van frenar les aspiracions de la promotora, que ja havia encerclat amb tanques la muntanya. Hi volia construir 110 habitatges en 12.000 metres quadrats.
El que sí que va aconseguir l'empresa és construir uns metres més avall. Va vendre xalets i cases unifamiliars i, quan va esclatar la crisi econòmica, Rimoni va fer fallida. L'herència de la promotora ha estat una urbanització sense recepcionar, amb problemes elèctrics «perquè Rimoni no pagava», amb un servei de neteja «precari» i un «oblit total» dels seus solars. Així ho asseguren Francesc Garcia, president de l'AV La Móra-Tamarit, i Ferran Mateu, arquitecte i membre de la junta.
Passadissos, refugis i trinxeres republicanes oblidades
Rimoni segueix sent propietari de la muntanya de Sant Joan. El POUM determina que allà no s'ho poden construir habitatges, per tant, el negoci ja no és viable. «Reclamem que tinguin cura del bosc, perquè en els darrers estius hem apagat dos incendis», critiquen Garcia i Mateu. Tots dos informen que, actualment, Ajuntament i empresa negocien un intercanvi de solars. La promotora podrà construir en un altre punt i el consistori es farà amb la muntanya, destinada a equipaments segons la normativa.
Aquest turó, desig immobiliari en època contemporània, va acollir durant la Guerra Civil un conjunt de passadissos, trinxeres i refugis. La Comissió d'Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya va donar l'ordre de construir la bateria de costa, tot i que es desconeix l'any en concret. El relat de la guerra, però, va impedir que mai es posés en funcionament. La falta de pressupost dels republicans, junt amb l'avenç de les tropes per l'Ebre, van provocar que Tamarit no prengués protagonisme.
Els refugis tenen 14 metres de profunditat i la majoria estan connectats entre sí gràcies als passadissos. L'espai comptava amb edificis adjacents com cuina, lavabos i magatzems. Els soldats podien vigilar la costa en tots els punts, atès que la fortificació comptava amb dues ales. El 4 de desembre de 2008, la bateria de costes de Tamarit es va incloure al catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona.
«Volem que la muntanya sigui un parc protegit i que s'expliqui què era»
A hores d'ara, els passadissos i refugis segueixen on eren. El nivell de conservació és bo, però la brutícia s'acumula a terra i la pintura a les parets. Des de l'AV La Móra-Tamarit insisteixen en la importància d'aquest conjunt i fan una crida a les administracions perquè dignifiquin l'espai. «Això és història viva. S'hi hauria de fer un espai de divulgació, perquè la gent entengui com era», reclama el president de l'entitat veïnal. Així doncs, són partícips d'un parc protegit que expliqui a la població els secrets de la bateria de costa de Tamarit.