La Carme és guia oficial de Tarragona i com cada divendres a les 9.30 ja espera als creueristes al Port de Tarragona per portar-los de ruta. Arriben amb el famós vaixell de la companyia Costa Cruceros. Avui a la Carme li ha tocat un grup nombrós, són gairebé 50 persones, tots italians de diversos punts del país. La primera parada la fan al centre Itinere, la companyia que els hi organitza la ruta per Tarragona.
La sorpresa de Tarragona
La majoria dels que arriben amb el creuer n’han sentit poc a parlar de Tarragona, gairebé cap l’ha visitada abans. Aquesta desconeixença juga a favor de la ciutat, ja que la falta d’expectatives acaba per generar sorpreses. «Magnifica, és una ciutat magnífica», diu una noia jove que viatja amb el creuer amb la seva parella. La quantitat de patrimoni històric que s’hi pot trobar els deixa una mica descol·locats. «No havia sentit mai a parlar sobre la dimensió històrica d’aquesta ciutat, és increïble», diu un senyor jubilat, molt sorprès, que viatja amb la seva dona. La Carme assegura que aquesta sensació de sorpresa es repeteix amb la majoria de grups.
Al grup d’aquest divendres, 10 d’agost, hi ha persones de perfils molt diferents. Des de parelles joves, a jubilats, famílies o fins i tot avis que viatgen amb els néts. Entren a l’Antiga Audiència per poder veure la maqueta de la ciutat. Allí els guies fan una introducció del que és Tarragona, tot i que durant el trajecte d’autobús que els ha portat del Port fins a la Part Alta ja els han parlat del context de la ciutat.
Comença la caminada pels carrers de la Part Alta. Tots s’afanyen a treure el mòbil quan arriben al carrer Comte, el més fotografiat de Tarragona, gràcies a la presència de l’art de carrer que es manifesta en les pintures dels pilons instal·lats. La curiositat els pica, i abans de deixar parlar a la Carme ja s’han afanyat a preguntar per què estan pintats. El caràcter dels italians està molt marcat per la cultura i el tarannà Mediterrani, i igual que ens passa a nosaltres, la curiositat, les ganes de saber i de gaudir de la conversa els fa anticipar-se o parlar durant el transcurs de la passejada.
La següent parada és a la Catedral. Des de fora la miren amb una mica de recel, però quan la Carme els convida a entrar-hi i els posa en antecedents sobre les seves dimensions ni s’ho pensen. Surten amb una altra cara: «Magnifica, és magnífica», diu un veí de la regió de la Toscana a Itàlia. El que més els agrada és comparar allò que van veient amb el que tenen a casa seva. S’afanyen a buscar similituds i a explicar-li a la guia que a Itàlia tenen monuments molt semblants.
De la plaça del Fòrum al Balcó passant per l’Amfiteatre
Després de sortir de la Catedral uns minuts de descans, recompte del grup i sortida cap a la plaça del Fòrum. Quan acabi la ruta els qui ho vulguin podran tornar al vaixell i quedar-s’hi fins a la nit, moment en el qual sortiran per tornar ja cap a Itàlia. Els qui vulguin, però, es poden quedar per Tarragona fins al vespre. Un servei d’autobús fa sortides cada mitja hora per portar-los al Port. Alguns, en aquest moment del passeig, comencen a demanar consells a la Carme. «Estarà obert el Mercat quan acabi la visita?», diu una senyora gran que no vol marxar de Tarragona sense entrar al mercat. «On anirem després? Tindrem temps de quedar-nos i entrar al Circ o a algun monument?», pregunta un noi jove. «Quin preu té l’entrada a la Torre de les Monges?», pregunta un altre noi del grup.
La Carme va responent mentre camina direcció al Circ Romà. Allí els fa una petita introducció del monument per seguir caminant fins a arribar al carrer del Cos del Bou. Allí la majoria es queden bocabadats amb les imatges de la colla castellera La Jove que llueixen en l’edifici que fa cantonada. S’afanyen a fer fotos, a preguntar l’edat dels nens que hi participen, etc. La Carme en dóna tots els detalls i marxen amb aquell regust de boca d’haver descobert alguna cosa que no han pogut gaudir.
La visita, com no podia ser d’altra forma, acaba amb una mirada a l’Amfiteatre i amb la visita al Balcó del Mediterrani, són gairebé quatre hores passejant per la ciutat. La majoria queden contents i no volen marxar sense expressar la sorpresa que els ha generat Tarragona. «Em sembla una ciutat més organitzada, ordenada i polida que Barcelona», diu un senyor gran que ha estat tres vegades a la capital catalana. Només es queixa del tràfic de cotxes autoritzat a la Part Alta, li sembla que molesten i que no deixen gaudir del tot de la tranquil·litat d’aquest racó de la ciutat.
«Tornarem, tornarem aquí», assegura una senyora. Un dels inconvenients dels creuers és precisament que les visites a les ciutats són molts breus. El vaixell pot estar entre sis i dotze hores aparcat a un port. Amb això tenen temps de fer una ruta, dinar en algun restaurant i poca cosa més. Molts es queden amb ganes d’anar a la platja o de visitar altres pobles i ciutats costaneres. De fet, aquesta és una crítica que es fa als creuers, que tot i la visita de turistes a la ciutat l’impacte econòmic no és molt gran. Així i tot, la Carme els anima a menjar a la ciutat i a donar una volta abans de tornar al vaixell.