A començaments del mes d'octubre, la conselleria de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Tarragona anunciava una partida de 250.000 euros destinada a la inversió als polígons tarragonins. Entre altres, amb aquests diners el consistori té previst asfaltar un tram del carrer del Coure que des de fa temps es troba en mal estat; impulsar el projecte de millora de la sortida del polígon Entrevies i una petició llargament reclamada: el pla de senyalització dels polígons Entrevies, PP13, Francolí i Riu clar.
El conseller titular de l'àrea, el republicà Manel Castaño, va assegurar que «des de l'Ajuntament s'aposta pels polígons com a motor econòmic, per aquesta raó s'hi mantindrà la inversió tot i l'actual context marcat per la crisi de la COVID-19». El sector ha rebut de manera molt positiva l'anunci de Castaño que suposa, com es desprèn de les seves paraules, una bombona d'oxigen després d'anys on no van ser capaços d'aconseguir ni que la Brigada Municipal netegés un solar, propietat de la Brigada.
Ara, els empresaris dels polígons tarragonins miren amb reüll cap a altres emplaçaments però es mostren molt satisfets pel canvi d'actitud al consistori després que «la darrera època dels socialistes fos una desgràcia».
«Els polígons són grans generadors de recursos per les arques públiques»
Jordi Cáceres és treballador de la Cambra de Comerç de Tarragona i responsable de la gestió de quatre de les cinc associacions de polígons de Tarragona. Per les mans d'aquest expert, passen els assumptes que fan referència al polígon de Riu clar; el PP13; Entrevies i Francolí. Cáceres recorda que, «d'ençà que es van traspassar aquests equipaments al consistori, i Tarragona té polígons des de l'any 1956», «l'administració competent per a la gestió dels polígons és l'Ajuntament».
La clau de volta perquè un polígon funcioni, segons Jordi Cáceres, se sosté sobre tres pilars: «El manteniment, que inclou la neteja, la poda, la jardineria i l'asfaltat; les inversions, com poden ser un nou accés i l'asfaltat sencer del carrer; i la promoció, la dinamització de les empreses i captar-ne més, posar Tarragona al mercat».
El representant de gairebé totes les associacions de polígons remarca que «en els últims 10 anys, l'Ajuntament no ha fet cap inversió, hi ha hagut un absentisme per part de l'administració local i això que els polígons són grans generadors de recursos per les arques públiques». Jordi Cáceres valora la inversió de l'Ajuntament com «un primer pas. Ara tenim un consistori que ens allarga la mà per fer coses i això és el que necessitem, un programa a diversos anys i reinventar els polígons industrials. Molt a prop de Tarragona tenim polígons com l'Alba o el de Constantí que tenen millors preus».
Narcís Ortega, president de l'associació d'empresaris del polígon Francolí, es manifesta en una línia semblant a la de Cáceres i assegura que està «content amb l'Ajuntament. L'actitud del consistori ha canviat moltíssim». La sensació que transmeten tots dos és «d'optimisme controlat».
«La darrera època dels socialistes va ser una desgràcia»
Ortega posa com a exemple, de la situació que va viure amb l'anterior equip de govern, el fet que «un solar que és de la Brigada Municipal estava mal cuidat i va créixer un canyís que ocupava tota la vorera. Ho vam parlar amb l'anterior equip de govern i ens van dir que el contracte de neteja donava pel que donava quan només era una qüestió de voluntat: La Brigada es dedica precisament a això, a netejar! S'ha netejat ara, dos anys després de la nostra petició. La darrera època dels socialistes va ser una desgràcia».
Narcís Ortega està content per les inversions que rebran els altres polígons i apunta, com a principals mancances del Francolí, la problemàtica dels desaigües; una carretera degradada; i la necessitat d'una rotonda que ajudi als camions a girar bé. Tant Ortega com Cáceres veuen futur als polígons com a impulsor de l'economia però tots dos coincideixen en la necessitat que l'administració pública hi inverteixi.