Mai no s'ho hagués imaginat, i molt menys l'any 2018 —27 anys després de proclamar-se campiona del món—, però Tarragona ha escollit l'exgimnasta Bito Fuster (Tarragona, 1974) com a pregonera per aquesta Santa Tecla. Té el text enllestit, es passa els darrers dies retallant-lo per tot arreu perquè li va quedar una mica llarg i, ara per ara, té controlats els nervis abans de pronunciar, aquest divendres a les 18.00 hores a l'Ajuntament, el pregó d'obertura de la Festa Major de Tarragona. Ens asseiem a la Rambla Nova, doncs, quan Bito Fuster és a poques hores de convertir-se en l'encarregada d'obrir els dies grans de Santa Tecla.
Consulteu el programa d'actes de Santa Tecla 2018
—Va ser campiona del món el 1991 i li encarreguen el pregó al 2018. Ara, ja, no s'ho devia esperar...
—No. I això és el que em va sobtar. Reflexionant, crec que no és per haver estat campiona del món, sinó per la meva trajectòria a la ciutat, la meva implicació des de la vessant de l'esport, amb el Nàstic o amb els Jocs, des de la meva humil posició, és clar.
—Com li van demanar que fos pregonera enguany?
—Al mes de juny m'ho va proposar la Begoña Floria i vaig dir 'endavant' de seguida, al moment. Tenia un viatge previst en aquestes dates, al campionat del món de gimnàstica rítmica, però no han coincidit, així que perfecte.
—Tenia clar des del primer moment què diria al pregó?
—Fa uns anys vaig tenir la sort de ser pregonera al poble dels meus pares, a Gandesa. Així que, d'alguna forma, ja saps on vas. Em vaig proposar no tornar a mirar aquell pregó per poder escriure'n un, aquí a Tarragona, des d'una realitat molt diferent. Allà vaig parlar dels meus records de petita, però a Tarragona l'enfoco des d'una altra vessant.
—Ja el té escrit?
—Sí.
—Li ha costat gaire?
—Em pensava que seria més fàcil, però quan m'hi vaig posar em va costar. Tenia clar què dir, però calia decidir el fil conductor, com estructurar-lo... però bé, he de confessar que al final l'he fet súper llarg. Em van dir «entre 15 i 20 minuts»... i els primers dies en què el practicava, estava mitja hora parlant! Ara vaig reduint a cop de cronòmetre...
—Durarà entre 15 i 20 minuts, doncs?
—Deixem-ho en 22...[riu].
—Serà un pregó bàsicament esportiu?
—Sí, i molt senzill. La meva essència s'ha de reflectir al pregó i crec que és així. Serà com jo: esportiu, senzill... i optimista, i jo ho sóc molt, a vegades em passo, però em genera bon humor.
—Quan a principis dels anys 90 va tenir els seus èxits esportius, era reconeguda per la ciutat?
—Gens. De fet, això fa que el que ara m'agobiï del pregó és aquest protagonisme al qual no estic acostumada.
—I no vas trobar a faltar reconeixement per part de Tarragona, en aquell moment?
—Sí, clar. Però per sort a casa no m'han inculcat mai esperar res dels altres. I això va molt bé a la vida. Ara bé, no hauria estat de més: el més important de l'esport són els esportistes, i de vegades ens n'oblidem.
La Santa Tecla de Bito Fuster
—Com viu Santa Tecla, habitualment?
—La Festa Major de Tarragona s'ha de viure en primera persona i al màxim. Amb la canalla sempre hem anat a totes les cercaviles del seguici popular... ara que són més grans també la viuen, però ja volen començar a sortir. Vivim la Tecla amb molta il·lusió.
—Què és el que més li agrada?
—Que és l'únic moment de l'any en què la gent realment es bolca a la ciutat. I són tots d'aquí! És una festa de carrer, on et trobes tota la gent que coneixes i que és molt nostra.
—Si tot l'any conservéssim l'esperit de Santa Tecla, les coses anirien millor a Tarragona?
—Segur. Tenim una 'super-ciutat', i sovint ens quedem a casa i no la vivim. Tots, jo la primera. I sap greu. Per què per Santa Tecla estem 'a tope' i després ens tanquem?
—Tarragona oblida l'esport més enllà del futbol o del bàsquet?
—Sí. Passa a Tarragona i a tot arreu. La gent dels esports minoritaris hi estem acostumats, tot i que el meu esport, la gimnàstica rítmica, ja no ho és tant... és el que té més dones federades a l'Estat. Però en fi, ho portem bé i ja t'avanço el que dic al pregó: convido tothom a venir una tarda al pavelló del Nàstic. Fa goig. L'ambient és molt maco, amb activitats dirigides, tennis taula, patinatge, gimnàstica... està molt viu.
Bito Fuster, pregonera de Santa Tecla, vora 30 anys després dels seus èxits esportius
—A què es dedica Bito Fuster en el dia a dia?
—Ara mateix, estic en un moment d''stand by', estic reestructurant la meva vida. He obert recentment un negoci a la Rambla Nova, m'he mudat de pis, tinc un altre projecte social a Lleida, em cuido dels fills... el dia a dia passa volant. Ah, i soc vocal a junta del Nàstic.
—Dona molta feina?
—Sí, el Nàstic és un referent a tot Catalunya per la seva magnitud i perquè és una entitat poliesportiva. Hi ha molt moviment, han nascut noves seccions i això és el més important, que està molt viu.
—També ha estat molt implicada amb els Jocs Mediterranis...
—Vaig estar molt implicada en l'organització, en el seu projecte educatiu, en l'empresa que treballava en la inauguració... n'estic orgullosa i satisfeta.
—T'han dolgut les crítiques que han rebut els Jocs Mediterranis de Tarragona?
—Hi ha moltes coses que es podrien haver fet millor, moltes. Ens ha faltat creure'ns-ho, des de dalt fins a baix, i delegar tasques en gent de Tarragona. Ara bé: professionalment, hi ha molta gent que ha treballat molt i que ho ha fet amb molt pocs recursos. L'equip de treballadors ha fet una feina fantàstica i això s'ha vist menyspreat per la crítica fàcil, i sap greu.
—Com va viure l'esdeveniment?
—Vaig estar a la vila mediterrània i m'emporto el record de com de contents marxaven. Com a esportistes, havien viscut els millors Jocs. Les instal·lacions esportives estaven molt ben adequades per a cada competició, els allotjaments eren fantàstics... això és el que s'emporten, i no li hem sabut donar prou importància.
—Creu que Tarragona no es va engrescar prou amb el projecte?
—Sí. Em sento enfadada amb mi mateixa, perquè jo veia molt clar que era una gran oportunitat i no es va saber transmetre.
—Què li passa a la ciutat?
—Som conformistes. La qualitat de vida es tan bona en aquesta ciutat, que d'acord, tenim problemes però anem tirant... crec que som massa conformistes.
—Nerviosa per divendres?
—Soc tranquil·la. L'únic que em preocupa una mica és entrebancar-me llegint, però estic practicant molt: llegeixo el pregó dos cops cada dia. He de reduir temps, encara! La meva filla ja se'l sap de memòria...
