TarragonaDigital.com entrevista Clara Viñas, la gerent del Tanatori Municipal de Tarragona, i és 2 de maig. Casualitats de la vida, aquesta és la data més llunyana al 2 de novembre, el dia dels difunts: han passat sis mesos del darrer i en manquen sis més per al d'enguany. Justament, la distància respecte a la mort, la por, el mirar cap a un altre cantó són tabús que des de Serfumt, l'empresa que gestiona aquest equipament, volen trencar de manera progressiva.
El tanatori tarragoní va posar en marxa, la tardor passada, una nova etapa. Nova imatge corporativa, modernització de les activitats, implementació de recursos derivats de les noves tecnologies... i en aquest nou capítol de Serfumt, Clara Viñas, com a flamant gerent, n'és un exemple. Amb ella conversem sobre la mort, sobre les novetats del tanatori, sobre què es pot fer perquè el final de la vida i tot el que comporta per a les persones sigui una experiència menys temuda.
—Com s’aconsegueix, des del Tanatori Municipal de Tarragona, que les famílies que han de passar per aquí se sentin ‘úniques’, tal com es va dir a la presentació de la nova etapa, la tardor passada?
—Hem intentat millorar la qualitat del servei: hem redistribuït el personal per tal que hi hagi més persones dedicades a l’atenció a la família. No és que hàgim ampliat plantilla, sinó que l’hem redefinit. Així, quan venen les famílies, tenim prou personal per acompanyar-les fins la sala on els pertoca, parlar amb elles, etc. Així se senten més recollits, i no tenen la sensació d’estar perduts a un nou espai, sinó que hi ha personal que acompanya, ajuda i assessora.
—Quina és estructura de la plantilla del Tanatori?
—D’una banda hi ha el personal funerari, que es dediquen a la recollida i adequació dels difunts, la preparació de la sala i el fèretre i l’acompanyament a la cerimònia. D’altra banda, hi ha el personal d’atenció a la família: es dediquen a l’assessorament i a la contractació.
—Des d’aquí es resolen tots els tràmits que cal fer quan mor una persona?
—A l’Estat espanyol el servei funerari és molt ràpid: en 24 o 48 hores, el difunt ja està enterrat o incinerat. La família no té perquè fer determinats tràmits, on la burocràcia és molt lenta, com ara al registre civil. També contractem el tipus de cerimònia que la família desitja, ens posem en contacte amb el cementiri… Tot plegat, ho fem nosaltres i ells poden estar acompanyant al seu ésser estimat. Assumim els tràmits administratius perquè se n’hagin d’ocupar al mínim possible.
—Aquí se celebren cerimònies de tot tipus de religions?
—Sí. Tenim una sala de cerimònies que és totalment agnòstica. Només si és religiosa, posem els símbols que pertoquen, en cada cas.
Les tendències sobre la mort a Tarragona
—Cada any moren a Tarragona unes 1.100 persones. Ja s’imposa la incineració respecte a l’enterrament?
—Ara per ara, és així. Els darrers anys, especialment des de 2015, les incineracions han anat molt a l’alça, però ara veiem que la tendència s’està estabilitzant. Les dades ens permeten observar altres qüestions. Per exemple: el canvi climàtic també ens està afectant. Les setmanes d’abril que ha plogut i ha baixat la temperatura hem tingut més feina que no pas setmanes de finals i inicis d’any, que solen ser de més fred, perquè enguany no n’ha fet.
—Tornant a la qüestió de les incineracions. Per què han crescut?
—Perquè és més econòmic. La gent, si no disposa d’un nínxol, l’ha de comprar i això té un preu. Molts cops, com que els cementiris van justos de disponibilitat, els preus es disparen. Això fa que cada vegada la incineració creixi. Òbviament, també hi influeix el fet que abans la societat era més religiosa i ara no tant.
—També s’imposen, doncs, les cerimònies civils?
—Doncs no. El 90% de cerimònies, o fins i tot més, segueixen sent religioses. Però pensem-hi: les persones de més edat, que per qüestions naturals són les que van morint, pertanyen encara a una generació molt religiosa. A l’època que s’hagi de morir la gent de mitjana edat actualment, canviarà molt. La societat és molt més oberta i hi ha més diversitat de creences i de no-creences. Per tant, s’anirà notant més a mesura que les noves generacions, que som nosaltres, ens acostem a l’edat de la mort natural.
—Quant costa morir a Tarragona, pel cap baix?
—Un servei bàsic, sense flors ni tanatori, amb el fèretre més econòmic, pot tenir un cost de 1.800 euros més IVA. A partir d’aquí, podem anar afegint complements que, com és obvi, van incrementant el preu final: cerimònia, flors, recordatoris…
A més, cal recordar que som un canal, que molts dels diners que cobrem no són per al tanatori, sinó per a altres tràmits que fem en nom de la família, com les taxes del cementiri, el cost del mossèn, el preu de les flors, etc. Cal dir també que ens va perjudicar molt l’increment de l’IVA del 8% al 21%, quan els serveis derivats de la mort són una necessitat bàsica.
La nova etapa del Tanatori Municipal de Tarragona
—Des de la tardor, el Tanatori Municipal de Tarragona ha endegat una nova etapa. Es va subratllar molt la incorporació de les noves tecnologies. Com?
—Una demanda molt bàsica era tenir wifi. Avui dia és una necessitat bàsica per a les famílies. També tenim pantalles que indiquen el nom del difunt i fins i tot, si es vol, una fotografia, i la sala de vetlla on es troba, amb el consentiment de la família. Aquesta informació també es pot consultar des del nostre web, des d’on es poden enviar condolences o comprar peces de flors sense traslladar-se fins aquí personalment perquè viuen lluny o no els va bé.
—També s’ha produït un canvi d’imatge corporativa.
—Sí, ara el nou logotip incorpora uns arbres, que representen la vida i la mort, i evoquen una consciència ecològica.
—Disposen de taüts ecològics?
—Per normativa interna de Serfumt, tots els fèretres de què disposem han de ser ecològics. Antigament, els fèretres clàssics anaven envernissats, eren brillants. Ara, totes les incineracions s’han de fer amb taüts ecològics, sense vernissos ni objectes metàl·lics, i amb el material de dins fet de cotó. Ningú no ens hi obliga, va ser una decisió de l’empresa per consciència ecològica.
Ens anem modernitzant, com la societat mateixa, i cada vegada tenen més tirada aquests fèretres. A la gent jove, agrada molt més el material més discret; tot i que és cert que la gent gran segueix preferint els taüts més brillants. Amb tot, la tendència va més cap als fèretres ecològics que cap als envernissats.
—Quin és l’objectiu que persegueix la nova etapa del Tanatori?
—La gran idea de la nova etapa del Tanatori Municipal de Tarragona és clara: volem donar naturalitat a la mort. Tots hi hem de passar, sí o sí. Cal que marxin els tabús, que la gent no tingui por a venir al tanatori. Per això volem un servei excel·lent i una instal·lació que acompanyi, i en aquest sentit estem projectant una obra per al 2022 que adeqüi l’equipament.
—Què en pot avançar?
—Res. Tot just s’ha aprovat recentment en el consell d’administració. Però la idea és que el servei excel·lent vagi de la mà d’una instal·lació igual, que no quedi antiquada.
—Aposten també per tallers psicològics sobre la mort. N’hi ha de dues menes, oi?
—D’una banda, els dirigits a docents: solem protegir tant els nens que no entenen la mort i cal naturalitzar-la. L’altre, iniciat el passat 25 d’abril, va dirigit a les famílies: és un taller d’orientació al dol que serà mensual. Van tres persones per família i hi ha un màxim de cinc o sis famílies que expliquen les seves experiències durant unes dues hores i un professional atén les necessitats dels seus dols.
—Per acabar: la mort és encara un tabú, a la societat tarragonina?
—Encara costa. Molts cops, el tanatori fa por i no hauria de ser així. És un lloc on ens acomiadem de la persona estimada i li dono molta importància. La major part de les hores, reps amics i familiars en una sala de vetlla on converses sobre el difunt, li fas un darrer homenatge. És molt més fàcil venir aquí que a un domicili. Aquest és un lloc neutre per acompanyar els nostres éssers estimats. Amb tot, Tarragona està més evolucionada respecte a la mort que altres llocs i les dades que hem comentat, d’imposició de les incineracions, ho demostren.
