Josep Maria Prats era, fins al mes d’octubre de l’any passat, el polític d’Unió Democràtica amb més poder a Catalunya. Ocupava una tinença d’alcaldia a Tarragona després d’aportar el regidor necessari perquè PSC i PP poguessin arribar a la majoria del plenari de l’Ajuntament.
L’1-0, i l’actuació policial d’aquell dia, el va fer sortir del govern perquè «s’ha d’estar al costat dels qui pateixen i l’u d’octubre els qui patien eren els ciutadans de Tarragona». Va deixar la Conselleria de Cultura on havia acumulat algunes polèmiques.
En aquesta entrevista amb TarragonaDigital Prats diu molt, i molt més, del que se li suposa pel clixé periodístic i polític que hi ha sobre ell.
— Senyor Prats, com veu vostè Tarragona?
—Doncs la veritat és que no sé quants anys més hem de sentir la cantarella del Banc d’Espanya, de les biblioteques municipals, del teatre Metropol, del patrimoni, de Tabacalera, del pàrquing de Jaume I, de la vertebració de la ciutat, de la desertització comercial del centre, de la seguretat, de la neteja, del civisme, dels sorolls, de la convivència….
— La seva formació no s’ha declarat independentista però vostè sí. Tarragona és independentista?
—Tarragona és una ciutat polièdrica com la majoria del país, on conviuen sensibilitats i cultures diferents, que cal respectar. Tanmateix no podem obviar quin és el nostre pòsit, som una ciutat cristiana amb unes arrels paulines que s’expliciten en la conquista des de fa 900 anys, per cert un aniversari que des de l’Ajuntament es va menystenir.
— Vostè ha tingut responsabilitats de govern municipal. Ha sigut un bon conseller de Cultura?
—Seria pedant que ho avalués jo. El que si li puc dir que he estat un conseller coherent. Crec que la cultura de Tarragona ha de defugir dels focs d’encenalls i crear un projecte sòlid que la posicioni com a referent del sud de Catalunya arreu del país i per això ens calen productes singulars, però sobretot unes instal·lacions culturals dignes. No podem permetre que la cultura estigui lligada a les fidelitats interessades. Hem de potenciar l’excel·lència i proves en tenim. No ens podem permetre tenir actius culturals de primer nivell oblidats. Algú va veure on era la cultura de Tarragona en els Jocs Mediterranis?
«A Tarragona es gestiona la immediatesa sense projecte de futur»
— Posi un adjectiu als seus quatre anys a la plaça de la Font com a conseller tarragoní i expliqui per què
—No és un adjectiu, és una expressió: «bany maria». O sia, es gestiona la immediatesa sense un projecte de ciutat de futur. Es parla de grans projectes, d’introduir models de gestions d’altres ciutats, però el patrimoni s’esllangueix, el centre s’empobreix, el comerç tradicional es depaupera i optem per models turístics i culturals efímers que només se substantiven en el present sense projecció de futur.
— El tornarem a veure a l’Ajuntament de Tarragona? I si és així, amb Unió o amb un altre partit?
—Per a mi les persones són irrellevants. L’important és el projecte que defensin. Jo milito a Units per Avançar i, en la Tarragona del frontisme, dels uns i els altres, creiem que hi ha un espai, potser minoritari però necessari, de «tercera via». Que representi la moderació, el catalanisme possibilista, la justícia social, el respecte a la dignitat de la persona i el progrés econòmic basat en el suport a les iniciatives privades. Intentem treballar per refer aquest espai que ha quedat esquarterat en els darrers anys.
— No em negarà que van mal dades per la seva formació. Se sent més proper a cal PSC, com en Ramon Espadaler, o a Esquerra, com l’Antoni Castellà?
—Units per Avançar ha patit en els darrers anys les sotragades que han sacsejat els diferents partits polítics d’aquest país, ningú n’ha sortit benparat. Amb el PSC tenim signat un acord puntual per al Parlament de Catalunya. Acord que no condiciona les polítiques municipals.
— I en el cas de Tarragona?
—A Tarragona no ens sentim partícips dels posicionaments polítics del PSC. Ens separen moltes coses, sobretot el concepte de país, tanmateix també som molt crítics amb les seves polítiques socials i culturals. Ells prioritzen els projectes faraònics que acostumen a ser de cartó pedra i nosaltres defensem accions coherents de futur que no hipotequin les generacions joves, ans al contrari les animin a fer de la ciutat el seu projecte de vida. Nosaltres defensem un projecte coherent que defugi dels clientelismes i de les fotografies de catàleg on es prima la individualitat i es menysté el bé comú.
«El proper alcalde de Tarragona ha de tenir un projecte global de ciutat»
— L’alcalde Ballesteros cerca el seu quart mandat com a batlle de la ciutat. Segons el seu punt de vista, Tarragona va a millor o a pitjor amb Ballesteros?
—El proper alcalde de Tarragona ha de tenir un projecte global de ciutat. Ha de superar molts prejudicis, allunyar-se del maquiavel·lisme, i ser capaç de governar pensant en les noves generacions del 2050. Cal molta intel·ligència política. Gestionar el deute no és governar. Repetir el mantra dels grans projectes és empobrir-se. Governar és ser proactiu, agosarat i, sobretot, entendre que el rei no va despullat.
— Vostè va deixar el pacte de govern després de l’1-O. Ho tornaria a fer?
—Sense cap mena de dubte. Quan els ciutadans reben els embats de la violència, els polítics hem de ser coherents i ser al seu costat, i més quan aquesta violència és interessada i els ciutadans, en tot moment, tenen actituds totalment democràtiques i l’únic que defensen és quelcom tan evident com expressar-se en pau i lliurement. No podria acceptar de cap manera ser còmplice d’una política partidista basada a posar el cap sota l’ala. Per a mi l’acció política és estar al costat dels qui pateixen i l’u d’octubre els qui patien eren els ciutadans de Tarragona.
—Per acabar, juguem a les travesses. Faci un pronòstic de resultats electorals a les municipals de l’any vinent.
—No m’agrada fer pronòstics. Crec que els polítics tenim el deure de tocar de peus a terra i de no fer volar coloms. Ja hem menystingut prou la ciutadania amb promeses vàcues i il·lusions fantasmals. El pròxim govern que surti de les eleccions del mes de maig ha de ser capaç de gestionar el present amb un horitzó de futur clar. S’han acabat els lideratges messiànics, som en temps de sumar complicitats, fidelitats, lleialtats, i sobretot, de ser respectuosos amb els ciutadans. Qui governi, sigui qui sigui, ho ha de fer de manera coral però efectiva. Si no pecarà d’irresponsable i d’aquests no ens en fan falta més.