L'Arqueològica de Tarragona és una de les institucions més antigues de la ciutat. Amb 175 anys d'història, l'entitat, amb 400 socis, és un referent a l'hora de parlar de patrimoni a la ciutat i la degana de les asociacions culturals tarragonines. Des del passat mes de juny, l'arqueòleg Joan-Vianney Maria Arbeloa es troba al capdavant de l'RSAT. Aquesta mateixa setmana han realitzat una assemblea general de l'entitat.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Arbeloa reivindica el manteniment dels monuments de la ciutat i adverteix que «no hauríem de córrer el risc de deixar de ser patrimoni mundial. La declaració de Tàrraco, de tot el conjunt, era un punt de partida, no una fita».
«La declaració de Tàrraco, de tot el conjunt, era un punt de partida, no una fita»
— L'any 2020 se celebrarà el 20 aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Ho ha aprofitat Tarragona?
— L'any 2020 és l'any vinent, està a tocar. Aquests mesos que ens falten els hauríem de dedicar a situar-nos una mica més al nivell, tenint en compte els tocs d'atenció rebuts, i no posar en perill, que no crec que passi, la mateixa declaració. Hem de centrar esforços a fer rendible, no només econòmicament sinó socialment, el patrimoni de Tarragona.
— Des de l'Arqueològica com veieu el toc d'atenció que s'ha donat des d'Icomos a l'estat del patrimoni?
— Sempre hem dit que la declaració de Tàrraco, de tot el conjunt, era un punt de partida, no una fita. Ser patrimoni mundial requereix una responsabilitat reforçada. Som conscients que sortim d'una crisi econòmica bastant important que ha afectat particulars i administracions. Aquest fet ha actuat en detriment del manteniment del patrimoni. Ara bé, estar en primera lliga mundial del patrimoni, requereix uns esforços reforçats i, per tant, la implicació de totes les administracions, cercant mecanismes que garanteixin aquesta implicació. No hauríem de córrer el risc que per deficiències, per descoordinació o per alguna altra raó anéssim a perdre aquesta distinció. És difícil que la perdem però és un toc d'atenció. S'ha d'estar més al damunt dels monuments i mirar que les intervencions que es facin siguin coherents, no a trossets.
— Posi un exemple d'intervenció «a trossets».
— A la plaça dels Sedassos s'ha fet una actuació que ens hauria de fer plantejar si serveix per comprendre millor tot el Circ o si s'hauria d'haver posat més en consonància amb l'actuació que s'ha fet a la capçalera del Circ. El Circ és un monument molt gran i si l'anem tractant a trossets, i a cada trosset fem una actuació diferent, al final perdrem de vista el conjunt del monument.
«El manteniment, a banda d'existir, també ha de tenir uns criteris homogenis»
— En matèria de patrimoni de la ciutat, quines són les prioritats per l'Arqueològica?
— A l'Arqueològica sempre hem estat molt pendents de tot el que fa referència al patrimoni. Sempre hem considerat que Tarragona és un gran jaciment i la nostra prioritat és el manteniment de tot el seu conjunt monumental. A partir d'aquí prioritzem la reintegració; i la major difusió i coordinació de tots els monuments.
— Del conjunt monumental de Tarragona, quin és el que està en millor estat i quin és el que està en pitjor?
— És difícil de dir quin es troba en més bon estat i quin en pitjor. Hi ha monuments amb trams que estan prou bé i trams que no estan tan bé. La muralla per exemple té molts trams on s'han fet diferents actuacions a diferents llocs i aleshores es veuen unes diferències de criteri fins i tot en les diferents actuacions que s'han fet i ja fa molts anys, no és una cosa d'uns o d'altres, i fa molts anys que s'intervé i amb diferents criteris. El manteniment, a banda d'existir, també ha de tenir uns criteris homogenis, tant en el que són monuments grans, diguéssim, com en el conjunt.
«Tarragona sap que té un gran patrimoni però potser no el valora prou»
— Heu fet 175 anys. Quins reptes us marqueu?
— En 175 anys l'Arqueològica ha canviat molt. Es va crear per fer excavacions perquè les administracions, en aquell moment, estaven per altres històries. A més hi havia una legislació molt incipient, no només aquí, sinó a tota Europa. També va muntar un museu, que en acabat es va integrar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Amb el temps, l'Arqueològica ha anat redefinint les seves actuacions i, ara ja fa molts anys, ens dediquem a la difusió del patrimoni.
— I com ho feu?
— Doncs a través de les diferents publicacions que fem. Sobretot amb el Butlletí Arqueològic, que publiquem des de l'any 1901. El Butlletí l'intercanviem amb altres publicacions científiques d'arreu del món. Aquest intercanvi ens enriqueix una part important del nostre patrimoni, com és la biblioteca, que compta amb 40 mil volums dedicats a l'arqueologia i a la història antiga. També llancem alertes sobre l'estat de conservació del patrimoni.
— Us heu reunit ja amb els responsables del nou govern municipal?
— Vam tenir una primera reunió informal amb el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, just abans de l'estiu, ells tots just acabaven d'entrar i jo tot just m'estrenava com a president de l'Arqueològica. Passat Santa Tecla demanarem hora per treballar un full de ruta de col·laboració amb l'Ajuntament. Sabem que estan disposats i nosaltres també. També hem parlat amb la Generalitat i aquest és el nostre objectiu, que tinguin present a l'Arqueològica a l'hora de teixir estratègies.
— I per acabar, que més o menys ho ha anat apuntant durant l'entrevista, quina és l'assignatura pendent de Tarragona cap al seu patrimoni?
— Tarragona sap que té un gran patrimoni però com que l'ha tingut sempre, potser li està bé. No diria que no se l'acabi de creure però potser, com que el té tan conegut, no li dóna la importància que realment té. Els ciutadans d'aquí hauríem de redescobrir el nostre patrimoni, sense pressa, fent el turista a casa. Tenim una Catedral magnífica; les Muralles; la capçalera del Circ; un Aqüeducte que no té res a envejar a altres. Tenim tot un seguit de monuments increïbles. Les administracions han d'intervenir en recuperar aquest patrimoni, valorar i a disposició de la ciutadania.