Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Una dècada de cooperació tarragonina al Sàhara Occidental

«Una finestra al món», projecte nascut a Tarragona, ha portat enguany a les escoles dels campaments de refugiats d'Smara teatre, material esportiu i llegendes com la de Sant Jordi

Cooperants d'Una Finestra al Món durant una de les activitats amb els nens d'Smara.
Cooperants d'Una Finestra al Món durant una de les activitats amb els nens d'Smara. | David Gonzàlez

 

De Tarragona a Smara. De Catalunya als campaments de refugiats del Sàhara Occidental. Aquest és el viatge que, des de fa una dècada, emprenen els membres del projecte «Una finestra al món». L'entitat, nascuda a la ciutat, té l'objectiu d'intercanviar cultures, col·laborar amb les escoles de la regió i donar visibilitat a la situació dels habitants sahrauís, que viuen en camps de refugiats des que el Marroc va ocupar els seus territoris fa més de quaranta anys. El passat 28 de desembre,  setze tarragonins van arribar a Smara carregats de teatre, històries, art i material esportiu per viure uns nadals diferents. Ara, donaran a conèixer la seva tasca a través de Tornavís Teatre i explicaran als alumnes de l'escola Mare Nostrum la realitat dels nens sahrauís. 

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

El Sàhara Occidental, un poble «oblidat» i «tancat» entre murs

«El Sàhara Occidental és un poble oblidat, tancat entre murs». Aquestes eren les paraules del Manel Torres i la Núria Bota. Ambdós són veterans del projecte «Una finestra al món». De fet, Bota és una de les primeres tarragonines que va viatjar fins a Smara el nadal de l'any 2009. «Se'm creuen els viatges al cap de tantes coses que he viscut», assegura. 

Els campaments de refugiats del Sàhara Occidental tenen una població d'uns 165.000 habitants, segons dades de l'Agència de l'ONU pels refugiats. «Una finestra al món» centra les seves accions en el nucli d'Smara, on hi ha  set escoles amb les quals organitzen un intercanvi amb centres de Tarragona. Enguany, l'escola Mare Nostrum.

Smara es troba relativament a prop del mur que separa els territoris no reconeguts del Sàhara Occidental amb el Marroc, país que va ocupar les seves terres fa més de quaranta anys. Aquest 2019 ha estat la primera vegada que els cooperants s'hi han pogut acostar, un fet que els ha impactat perquè «quan ets als camps de refugiats vius una realitat diferent, molt marcada per la gent i el seu caràcter acollidor». En canvi, en acostar-se al mur, tot canvia: militars marroquins cada 300 metres, mines antipersones marcades a terra i una barrera de formigó que separa un poble de la llibertat. 

Un nen sahrauí amb un dels sprais que van fer servir per pintar les parets de l'escola.
Un nen sahrauí amb un dels esprais que van fer servir per pintar les parets de l'escola. | David Gonzàlez

 

Les escoles sahrauís, focus d'atenció dels cooperants tarragonins

Les escoles sahrauís són el focus d'atenció del projecte «Una finestra al món». Des de fa una dècada, les set escoles dels campaments d'Smara fan intercanvis culturals amb centres educatius de la ciutat. A més, aprofiten els viatges per dur-hi material escolar, llibres o material esportiu, tal com ha passat enguany. 

Una finestra al món vetlla per l'intercanvi cultural entre Tarragona i Smara.
Una finestra al món vetlla per l'intercanvi cultural entre Tarragona i Smara. | David Gonzàlez

 

«Ells estan de vacances, però obren les escoles perquè saben que nosaltres anem a fer els tallers. Fins i tot fan un pregó als barris perquè els nens i nenes se n'assabentin», explica Bota. La rebuda dels nens i nenes és «espectacular». L'alegria es desferma entre els presents quan veuen arribar els cooperants tarragonins.  «Senten que algú els fa cas, que algú coneix el seu poble i els vol ajudar, escoltar i donar visibilitat», diu Manel Torres. 

Enguany, «Una finestra al món» ha centrat l'intercanvi cultural en les titelles i les llegendes. Per aquest motiu, els alumnes d'Smara van poder conèixer la història de Sant Jordi i la del Pont del Diable de Tarragona. Després, ells van elaborar les seves titelles i van explicar davant les càmares algunes de les llegendes més conegudes de la seva cultura. L'intercanvi acabarà a Tarragona, quan els alumnes del Mare Nostrum els puguin escoltar i veure.

Una de les membres del projecte fa classe a una escola dels campaments de refugiats d'Smara.
Una de les membres del projecte fa titelles a una escola dels campaments de refugiats d'Smara. | David Gonzàlez

 

El teatre de Tornavís als campaments d'Smara

El grup de teatre Tornavís ha estat l'encarregat de representar, en les escoles d'Smara, les llegendes de Sant Jordi i el Pont del Diable. A més, també hi han dut una obra creada per l'ocasió: «Dra Festa». Però aquesta era només una part de la seva tasca al Sàhara Occidental, perquè la feina acabarà a Tarragona, on volen ser un «altaveu» de la causa sahrauí. 

 

Durant la seva estança, van poder entrevistar diferents persones del poble sahraui. Una dona, un home gran i un jove periodista detingut pel govern marroquí son alguns dels perfils que van poder documentar. Ara, volen fer una obra de teatre a Tarragona centrada en aquestes històries. A més, aniran a l'escola Mare Nostrum a representar una de les llegendes que els nens sahrauís els van explicar als centres educatius. «Serà una mica complicat perquè haurem d'adaptar-les, ja que a les històries hi apareix la guerra, armes i violència. Ells tenen molt clara la seva història», manifesta Torres.

Actors de Tornavís Teatre durant una representació feta al Sàhara Occidental.
Actors de Tornavís Teatre durant una representació feta al Sàhara Occidental. | David Gonzàlez

Grafits tarragonins a les parets de les escoles del Sàhara Occidental

En la comitiva d'«Una finestra al món» també hi era el Marc Vallverdú, artista urbà i tatuador tarragoní que va voler posar el seu granet de sorra en el projecte. El seu objectiu va ser elaborar  un gran mural en cada escola d'Smara. Per fer-ho, va comptar amb la col·laboració dels alumnes, que van poder fer-se seus els grafits pintant-ne alguna de les parts

Alumnes d'una escola sahrauí i cooperants del projecte al davant d'un grafit obra de Marc Vallverdú.
Alumnes d'una escola sahrauí i cooperants del projecte al davant d'un grafit obra de Marc Vallverdú. | David Gonzàlez

 

«Contrastava molt l'alegria dels dibuixos amb els colors freds de les parets, degradades després de més de quaranta anys al desert», explica Núria Bota. L'èxit del projecte va ser fulgurant i fins i tot els professors van agafar els esprais per poder ajudar.  Els missatges que es van escriure a les parets parlaven de llibertat, d'alliberament i de resistència. I és que el poble sahrauí fa més de quatre dècades que viu apartat, oblidat i tancat per un mur que l'allunya de la resta del món.