La societat no està preparada per cuidar els que cuiden. O així ho pensa l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El passat mes de març, després de detectar l’impacte emocional que té tenir cura de persones dependents o amb manca d’autonomia personal, la institució va iniciar un curs de formació adreçat a cuidadors i cuidadores.
«El cuidador necessita ajuda, el que passa és que moltes vegades no se n’adona perquè la seva tasca l’absorbeix», assegura el treballador social de l'Institut, Òscar Martínez. Amb una desena de participants l’Òscar, juntament amb dues psicòlogues, realitza l’atenció grupal psicosocial i psicoterapèutica per millorar el benestar de les persones cuidadores.
[predef]eleccions-tarragona-282[/predef]
Durant tretze sessions, amb una durada d’una hora i mitja cadascuna, es treballen diferents aspectes com ara les emocions, els sentiments, la cerca de l’equilibri, la salut emocional, les distorsions del pensament, la comunicació, l'organització del temps o la gestió de l’estrès mitjançant la tècnica mindfulness —una filosofia de vida que inclou la pràctica de la meditació—.
Una metodologia basada en l’assertivitat
«Ens centrem i partim sempre de l’aquí i l’ara». La metodologia que s’utilitza en les sessions grupals, caracteritzada fonamentalment per la seva flexibilitat, permet que el treball s’adapti en tot moment a les característiques de tots els participants.
L’Òscar descriu el curs com «un món heterogeni», atès que està format per diferents perfils de persones cuidadores —en l'àmbit físic, psíquic o depressiu —. Així doncs, des de l’Institut Municipal de Serveis Socials es vetlla per explorar i conèixer les necessitats de cadascuna d’elles «aportant-los-hi autoestima a través de l’assertivitat». Tot a partir d’activitats de comunicació, sensibilització i interacció.
Sentiments i sensacions a flor de pell
«La vida m’ha portat a ser cuidador, no ho he escollit». En Josep Lluís cuida de la seva filla i considera que viu per ella. Assistir al curs li ha permès conèixer i compartir amb altres persones cuidadores tots els sentiments i sensacions ajudant-lo, així, a reduir l’impacte que aquesta situació pot tenir sobre la seva salut i vida personal.
En Josep explica que «tres de deu persones han acabat plorant en una sessió», i afegeix que «amb algunes surto eufòric, però amb altres m’ha costat un parell de dies recuperar l’energia perduda per l’esforç d’escoltar i compartir».
Unes sessions que ajuden als cuidadors i cuidadores a afrontar l’estat de dependència del familiar i els canvis que es puguin produir en la família, com també a identificar els seus sentiments i les seves necessitats a partir de diferents tècniques i estratègies. Tal com emfatitza el treballador social, Òscar Martínez, «el fet de remoure és inevitable però necessari».
«Per molt esforç que es faci, sempre el trobo poc»
Cuidar una persona dependent pot resultar una experiència satisfactòria i enriquidora, però també pot tractar-se d’una tasca cansada, solitària, difícil i plena de sentiments contradictoris quan la situació s’allarga en el temps.
«Per molt esforç que es faci, sempre el trobo poc», argumenta en Josep Lluís. És habitual que la persona cuidadora, a poc a poc, deixi de fer activitats que formaven part de la seva vida per dedicar totes les seves energies en la cura de l’altre —generant, així, aïllament i accentuació del sentiment de solitud —. Tanmateix, el cuidador o cuidadora acostuma a sentir-se culpable i amb por del que pugui passar quan no es pot ser al domicili o al seu costat. «Sempre penso què passarà quan jo no hi sigui», comenta en Josep.
Aquests, entre d’altres, són alguns dels factors que s’intervenen al curs de formació per a cuidadors i cuidadores. L'Institut Municipal de Tarragona, tenint en compte les valoracions positives de la desena de participants, no descarta continuar amb una segona part de la instrucció després de finalitzar-ne aquesta al pròxim mes de juny.