En una setmana avesada al món de la mort, ben segur que molts tarragonins desconeixien l'existència a la ciutat de Tarragona d'un cementiri amagat, sovint abandonat, però amb molta història al darrere. Al passeig de Rafael de Casanova, a tocar, per darrere, del Fortí de la Reina, hi ha el Fossar dels Jans, un cementiri que és propietat de la monarquia del Regne Unit, de la Corona Britànica. Ubicat ara entre xalets residencials d'aquesta zona, a mig camí entre la platja del Miracle i la de l'Arrabassada per una via que usen cada dia centenars de 'runners', passejants o curiosos, el cementiri, de segles d'història, passa del tot desapercebut.
Un passat amb tota una història
Al cor d'aquesta zona residencial camí de l'Arrabassada hi reposen les restes de desenes de ciutadans britànics que van perdre la vida a la ciutat de Tarragona. A principis del segle XVIII va tenir lloc la Guerra de Successió, que va deixar milers de morts arreu de Catalunya i també, és clar, a la ciutat. Van ser desenes els soldats procedents de la Gran Bretanya que van deixar la vida a la ciutat. Llavors, els seus cossos van ser enterrats a prop de la muralla de la ciutat i, anys més tard, van ser traslladats a una altra localització a la vora del Camp de Mart. Ho explicava al seu web personal l'il·lustre sastre i veí de la Part Alta de Tarragona, Ambròs Domingo.
L'any 1849, però, a la Corona Britànica li és cedit aquest terreny i s'hi traslladen les despulles de les desenes de soldats morts a la Guerra de Successió. A partir d'aquí, i amb la propietat del mausoleu de la monarquia del Regne Unit, hi són enterrades desenes de persones procedents de la Gran Bretanya. John Bridgman, vicecònsol de Rússia i Portugal, va ser la primera persona en ser-hi enterrada, ja a mitjan segle XIX, mentre que de la darrera ja en fa més de 25 anys: es tracta d'Una Hodge, una ciutadana britànica afincada a Tarragona.
Així doncs, el Fossar dels Jans segueix sent encara avui un dels cementiris britànics més importants de la vintena que hi ha arreu de l'Estat, tot i passar desapercebut per a molts tarragonins. De fet, aquest és el cementiri protestant més antic de tot l'Estat, si bé val a dir que no totes les persones enterrades actualment professaven aquesta religió —n'hi ha prou amb ser de nacionalitat britànica.
Per què el nom 'dels Jans'?
Els 'jans' era el substantiu amb què popularment, a Tarragona, s'anomenaven els homes 'normals', els homes 'comuns', que no tenien una vinculació directa amb la ciutat —que no n'eren, o que no hi havien viscut gaire. Una altra versió considera que el nom ve de 'Joan', en referència, també popularment, als 'Johns' britànics que hi havia enterrats. Finalment, diverses veus subscriuen que 'jans' era una manera de conèixer les persones que no pertanyien a la religió catòlica, tot i que, com hem dit, també n'hi ha, de catòlics enterrats en aquest cementiri. Tres versions per a un Fossar dels Jans avui desconegut pel seu estat.
Un present d'abandonament
Com amb tant d'altre patrimoni que viu pendent de les decisions polítiques, el Fossar dels Jans no ha viscut sempre en un estat digne. De fet, la deixadesa n'ha estat el principal tret característic. En la darrera dècada, s'ha denunciat en diverses ocasions l'estat d'abandonament dels seus jardins, l'elevadíssima presència de males herbes o l'estat ruïnós de l'estructura del propi edifici del cementiri. El consolat britànic ha organitzat campanyes per tal de netejar i dignificar l'espai en diverses ocasions, però el cert és que el Fossar dels Jans ha patit l'oblit del pas de les dècades.
La primavera passada, per fi, es va aconseguir netejar tot el jardí de la zona, que perjudicava de manera greu l'estructura del mausoleu. En els propers anys, a més, s'espera poder reforçar-la després que a principis de segles ja es fes una primera actuació per sanejar el punt on es troben enterrats els fèretres dels 'jans'. Aquells britànics que, des de fa segles, van venir a viure —o a morir— a la ciutat de Tarragona.