|
Clara Zapater i Marta Acosta van ser les dos víctimes catalanes de la Love Parade l'any 2010, un festival on es va produir una estampida de gent que va provocar la mort de 21 persones a la ciutat alemanya de Duisburg. Aquesta setmana aquesta ciutat va organitzar un homenatge per tal de recordar les víctimes, entre les quals estaven Clara Zapater, de Tarragona, i Marta Acosta, de Cambrils.
Les joves, de 21 anys, es trobaven a Alemanya d'Erasmus. Acosta vivia a Vilafortuny, una urbanització de Cambrils, i estudiava Filologia Anglesa a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, encara que es trobava a la universitat de Münster, a Alemanya, fent una beca Erasmus. Per la seva banda, Zapater estudiava Psicologia a la Univertat Autònoma de Barcelona i era filla de Paco Zapater, advocat de Tarragona conegut per haver estat Síndic de Greuges de la pròpia facultat URV anys enrere.
Clara Zapater i Marta Acosta van escollir Alemanya com a Erasmus per millorar l'idioma
Les dues joven havien escollit Alemanya perquè tenien la intenció de millorar el seu nivell d'alemany i ja portaven dos trimestres a l'estranger quan es va produir el desafortunat accident.
Cal destacar que un altre estudiant de Tarragona, també d'Erasmus a Alemanya, va sobreviure a la tragèdia, on van perdre la vida un total de 21 persones de nacionalitats tan diverses com Xina, Austràlia, Holanda, Itàlia o Espanya. Com cada any, l'Ajuntament de Duisburg organitza un homenatge per tal de recordar les víctimes i que mai més tornin a passar aquests fets.
La Love Parade 2010 va acollir un milió més de persones al recinte
El recinte on es va celebrar la Love Parade l'any 2010 va acollir 1,4 milions de persones que realment, no hi cabien a la zona. De fet, les estimacions dels organitzadors van admetre que només hi cabien ben bé 300 persones. Només hi havia una sola entrada i els accessos estaven tancats per la policia alemanya.
El motiu principal de l'allau humana va ser la caiguda d'un nombrós grup de persones d'una escala d'emergències que no estava habilitada. La manca d'espai i el pànic es van unir i els assistents van córrer atemorits en diverses direccions. Des d'aleshores, l'Ajuntament de Duisburg fa anualment aquest homenatge en memòria de les víctimes.