Era un secret que no ha sorprès gent d'alguns dels seus cercles; en aquest cas, els habituals als partits del Nàstic. «Feia temps que ho anava dient, amb l'Agustí tot és possible», manifesten des d'aquest entorn. Així doncs, la notícia que Agustí Mallol està treballant en una llista de cara a poder ser candidat a alcalde de Tarragona a les municipals del 26 de maig de 2019 quedava confirmada.
El retorn de Mallol a la plaça de la Font, on va estar molts anys com l'home als barris de l'alcalde Joan Miquel Nadal i amb l'encàrrec polític d'exercir de tinent d'alcalde amb competències delegades en medi ambient i esports, suposaria el darrer gir polític de qui va créixer políticament a l'ombra de Nadal; saltà al vaixell de Ballesteros quan aquest es veia guanyador (l'any 2007) i de tant en tant durant els darrers anys, i sempre fent bandera del 'tarragonisme', treia el cap pels mitjans amb propostes, la darrera, com la concessió de la Creu de Sant Jordi als voluntaris dels Jocs del Mediterrani.
De l'escombra d'or a Sirusa
Així es podria resumir la carrera política d'Agustí Mallol a Tarragona: de la polèmica pel premi 'escombra d'or' que va rebre per la seva gestió al capdavant de la neteja de la ciutat a la polèmica, l'any 2008, pel seu nomenament com a cap d'activitats pedagògiques de Sirusa per part de Josep Fèlix Ballesteros, el president, aleshores, de l'empresa mancomunada entre set ajuntaments destinada a la gestió dels residus sòlids urbans.
El salt d'un lloc a l'altre va obligar a intervenir fins i tot a Miquel Iceta, el màxim poder al socialisme català, qui, al seu dia, va desmarcar al PSC de la dimissió de Mallol dels seus càrrecs dins CiU. Iceta va manifestar que «el PSC no hi havia tingut res a veure» i d'aquella manera es va posar punt final als 16 anys de recorregut polític d'Agustí Mallol dins les files de CiU i sempre al cantó de Joan Miquel Nadal.
A l'espera de saber sota quin format es presentarà Mallol l'any vinent, si agrupació d'electors o partit polític de caràcter municipalista, maig de 2019 podria suposar el retorn d'una vella glòria de la política tarragonina a la plaça de la Font.