El doctor Miquel Maria Biarnés és fill d’Ascó i encara recorda quan a la Ribera arribaven a muntar la central. És el director del Cap Llevant. La doctora Laura Palacios és la responsable d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Tarragona. Paco Xammar és un jesuïta, premi El Balcó 2016 al tarragoní de l’any atorgat per Òmnium Cultural. A en Paco el coneixen com el jesuïta de La Floresta. Què tenen en comú aquestes tres persones?
La resposta és Guatemala i Monsenyor Romero. Anem a pams, primer Monsenyor. Qui va ser Óscar Romero,? Un sant salvadorenc, la seva beatificació va ser aprovada a començaments d’any pel Papa Francesc, que va ser assassinat a trets el 24 de març de 1980 mentre feia missa en un hospital. Els autors del crim van ser un escamot de la mort que aquells anys atemorien Centreamèrica. La figura del bisbe màrtir és recordada de moltes maneres i una d’elles és a través de l’ONG que porta el seu nom: ÓscarRomero Tarragona-Reus.
Paco Xammar és el president d’aquesta ONG i a més està molt implicat en tot tipus d’actuacions solidàries a Amèrica llatina. «Paco va ser qui ens va engrescar en aquesta aventura», ens comenta Miquel Maria Biarrnés. Ara ja tenim totes les peces sobre la taula i podem lligar Óscar Romero, Guatemala, PacoXammar, Ponent, Biarnés i Llevant i treure’n un retrat de la solidaritat de Tarragona, aquest cop més enllà de l’Atlàntic.
L’ONG Óscar Romero Tarragona-Reus, que du el nom de l’arquebisbe màrtir, actua a Centreamèrica i especialment a Guatemala. TarragonaDigital ha parlat amb el doctor Biarnés sobre la seva tasca a Guatemala, concretament al departament de Huehuetenango, al municipi de San Miguel Acatán.
De Llevant a Guatemala
Els objectius de l’ONG són els següents: fer una anàlisi preliminar de l’estat de salut de la població de San Miguel; col·laborar en la millora de l’assistència sanitària de les diferents comunitats del municipi; detectar la patologia prevalent a la zona, amb la finalitat d’establir línies d’abordatge posteriors més específiques i posar en marxa un consultori amb personal propi del país.
Treballar sobre el terreny per assolir aquests objectius en un país amb uns números en qüestió de salut que fan esgarifar és la tasca que l’ONG porta fent des de fa 3 anys. Treballar sobre el terreny i «deixar-hi quelcom permanent, quelcom que se’n puguin fer càrrec quan no hi siguem», explica el doctor Biarnés. Aquest concepte, el permanent, es tradueix en un fet que pot semblar anecdòtic però que reflecteix molt bé el treball solidari que fan aquests metges tarragonins i com és rebut per la població de Guatemala.
A San Miguel Acatán, i en col·laboració amb la parròquia local, han remodelat un edifici que era titularitat de l’església i hi han establert a la planta superior una petita residència pels metges que hi vagin a ajudar (també hi han anat dues doctores de Santa Tecla), i a la inferior una consulta mèdica que porta el nom, per petició de la gent del poble, del doctor Miquel Maria Biarnés.
Biarnés no diu res quan ensenya a TarragonaDigital la foto seva davant la consulta, sembla una reacció de timidesa però la veritat és que li brilla la mirada no tant per una qüestió d’ego, ni de lluny, sinó pel fet d’haver deixat alguna cosa tangible al servei d’un poble tan desfavorit com Guatemala.
«A l’ONG no tenim despesa de gestió i els diners que hi ha són per actuar. Tenim contractat un metge a la nova consulta», ens diu el també responsable de Cap Llevant. «La sanitat pública a Guatemala és molt minsa, és un cruel negoci, com li'n diuen ells, i només el 10% de la població té accés a la sanitat privada», afegeix Miquel Maria Biarnés.
Enguany ja hi han anat, per ser precisos aquest passat mes de juny. Sempre amb la idea de deixar-hi quelcom permanent han comptat, en anteriors ocasions, amb el suport d’ajuntaments del Camp, com ara Tarragona, Cambrils i Vila-seca, que van col·laborar perquè «hi poguéssim fer una potabilitzadora».
I és que les estadístiques de salut de Guatemala fan que el país necessiti tot tipus d’ajuda. Amb una població majoritàriament indígena, 11 dels 18 milions, el 80% dels nens indígenes estan desnodrits; la poliomielitis està rebrotant i la mortalitat infantil de menors de 5 anys és la més elevada de Centreamèrica. Les famílies tenen 6-7 fills de mitjana i el sou d’un treballador de baixa qualificació, un paleta, és de 8-10 euros diaris.
Si les dades es comparen amb les que es generen a Catalunya, la desigualtat queda encara més patent. Només dues pinzielades: la mortalitat neonatal a Guatemala és de 22 nens per cada 1.000 naixementsi a Catalunya de 2,4. I pel que fa a l’esperança de vida, a casa nostra és de 83 anys i a Guatemala de 73. Parlàvem abans de la desnutrició del 80% dels nens indígenes però és que a la resta de la població el percentatge no és precisament petit: 49,8%.
Amb aquests números sobre la taula, la tasca de l’ONG Óscar Romero es fa més necessària que mai.
