Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Club Social La Muralla a Tarragona: 20 anys lluitant contra l’estigma de les malalties mentals

Entre els projectes de futur, La Muralla cerca un nou local i treballen en la possibilitat d’obrir un pis tutelat

Usuaris del club social La Muralla reben una classe d'informàtica
Usuaris del club social La Muralla reben una classe d'informàtica | Ángel Ullate

 

El dimecres 5 de desembre, dia de la visita al club social La Muralla, al carrer Sant Miquel de la Part Baixa de Tarragona, el Barça encarava el partit de tornada de setzens de final de la Copa del Rei contra la Cultural Leonesa. Un partit en un dimecres a la nit just abans del pont de la Constitució no feia presagiar bona entrada al camp, i potser precisament per això, per omplir el camp, o potser perquè és veritat que el Barça és «més que un club», l’entitat blaugrana va declarar l’encontre com a partit solidari i va repartir entrades entre diferents associacions, i entitats, amb vocació social, també de Tarragona. Així doncs, el dia de preparació d’aquest reportatge era el dia que els usuaris de La Muralla es preparaven per anar a Barcelona a veure el Barça i això és el que ens van explicar.

«Avui anem a Barcelona a veure el futbol perquè juga el Barça. Ets del Barça tu?» «Sí, sí. Què hi vas?» «No, jo em quedo a casa, a mi no m’agraden ni les carreteres ni les autopistes». Després d’aquest breu diàleg, la desena «d’usuaris» són cridats a iniciar un taller sobre elaboració de blocs a Internet i ens rep Paula Ulloa, directora del club social La Muralla.

«Som el darrer esglaó del procés d'inserció»

«Nosaltres som el darrer esglaó del procés d’inserció d’una persona amb malaltia mental.  Primer passen per un hospital psiquiàtric, després van a altres recursos com a centres de dia o hospitals de dia i finalment acaben aquí» explica Ulloa.

La directora del club social dibuixa un perfil dels «usuaris»: «La gent que tenim al club social, que és un dels serveis de l’associació, els definim com usuaris, són gent que ens arriba derivada, habitualment, de l’institut Pere Mata, que és la institució que dirigeix tot els recursos en l’àmbit de la salut mental a la província de Tarragona. Això no vol dir que no comptem amb gent vinguda d’altres serveis o de manera privada».

El catàleg de serveis que posen a disposició dels 130 «usuaris» és ampli i va des d’un hort terapèutic a Aigüesverds, on els malalts fan horticultura, cuiden de gossos, es fan responsables d’animals i després tot això ho expliquen als visitants, normalment escoles o treballadors de grans empreses, com Repsol, que hi fan jornades de voluntariat; fins a projectes culturals, com l’anomenat «parelles artístiques», on usuaris del centre, juntament amb algun artista tarragoní, fan una obra conjunta i després la mostren en una exposició. Enguany han exposat a La Canonja i també a Vila-seca.

El club social es troba al carrer Sant Miquel de la Part Baixa de Tarragona
El club social es troba al carrer Sant Miquel de la Part Baixa de Tarragona | Angel Ullate

 

«Inserció sociocomunitària de persones amb malaltia mental»

El club social és un servei, que forma part del catàleg de serveis del Departament d’Afers Socials del govern de la Generalitat, que ofereix l’associació La Muralla. Paula Ulloa recorda que  «es tracta d’una associació privada que treballa per la inserció sociocomunitària de les persones amb malalties mentals; que lluita contra l’estigma, que dóna suport a les famílies dels mentals i que vol sensibilitzar sobre el col·lectiu».

«Al club social tenim un horari de dilluns a divendres i caps de setmana. Entre setmana tenim tallers programats:  fan teatre, fan música, fan treballs manuals; fan idiomes, van a jugar al tenis, al pàdel...»

L’associació compta amb 400 socis actius i, als grups de famílies, ja en són 50. No només reben gent de Tarragona ciutat sinó de tot el camp. La Muralla, com associació, va néixer l’any 1998, enguany en fa 20, i des dels seus inicis «va ser pionera, ja que comptava amb una junta directiva mixta on les persones amb problemes de salut mental formaven part de la junta directiva i en càrrecs importants, com la presidència o la tresoreria.  Actualment el 70% de la junta directiva són persones amb malalties mentals».

«Lluita contra l'estigma»

Per lluitar «contra l’estigma» que suposa tenir una malaltia mental, Ulloa diu que «tenim el grup d’experiència pròpia, que es tracta de  persones que estan en una fase molt positiva de la seva malaltia, molt autònoms, amb una vida molt normalitzada que donen la cara i, com que també estan molt formats, doncs participen en congressos; ponències; xerrades als instituts de sensibilització; jornades de sensibilització amb cossos de seguretat, com les que vam fer amb la guàrdia urbana de Reus. Aquesta tasca de sensibilització l’hem fet a través de la taula de salut mental de la província de Tarragona».

Aquestes xerrades als instituts es transformen en una pedrera de voluntaris, pedrera a la qual Paula Ulloa els agraeix «la seva tasca, ja que ens ajuden a tirar molta feina endavant i amb el dia a dia». Aquests voluntaris «s’ofereixen com acompanyants en sortides que fem; poden donar classes, els acompanyen en activitats esportives, com anar a jugar tenis que de fet hi van al club tenis Tarragona, amb qui tenim conveni...»

Paula Ulloa, directora del club social La Muralla
Paula Ulloa, directora del club social La Muralla | Angel Ullate

  

Sobre com es crea aquest «estigma», la directora té una opinió molt clara: «molta culpa la tenen els mitjans de comunicació, ja que davant d’una notícia de successos moltes vegades es titula per la malaltia mental i això fa que les persones que també la tinguin els hi faci vergonya i se n’amaguin. També les pel·lícules i la representació que es fa dels malalts mentals. Tanmateix s’ha millorat bastant però encara queda molt de camí per recórrer».

«Baixes positives»

Com hem explicat el club social és el darrer esgraó del procés. Quan s’ha superat aquest procés, «l’usuari» rep «una baixa positiva» mesura que indica ja pot tirar endavant de la manera més autònoma possible, ja es pot «integrar en un altre recurs».

Per aconseguir aquesta autonomia sempre és necessari disposar d’una feina i per poder tenir feina, «inserir laboralment», La Muralla treballa «amb l’associació Aurora, amb La Caixa, amb el grup Sifu. Nosaltres fem l’acompanyament i seleccionem qui pot encaixar millor en el perfil demanat».

Com a projectes de futur volen «ampliar i obrir un altre club social, perquè tenim el doble d’usuaris. «La Generalitat ens paga per 70 i en tenim 130. El nou local també seria a Tarragona ciutat. A més a més volem obrir un pis tutelat, ja que molts dels nostres usuaris tenen molta necessitat d’habitatge». «Per tots aquests altres projectes hem de trobar finançament» afirma Ulloa.