Lluny d'optar per unes vacances de sol, platja o oci, quatre tarragonins han triat, aquest juliol, dedicar deu dies del seu temps a un viatge que els ha canviat les vides. Almenys en part. «És un xoc emocional, molts dels nens amb qui hem estat en contacte aquests dies, no me'ls trauré del cap en molt temps». Són les paraules d'Héctor de la Salud, un dels pallassos que acaba de retornar d'Angola, al cor de l'Àfrica. Ho ha fet amb Eric Rieu, Marta Renyer i Núria Garcia. Tots quatre, tarragonins. Tots quatre, pallassos. I tots quatre, ara ja tornats a Tarragona, carregats amb una motxilla vital que ja no es podran treure.
Els quatre pallassos tarragonins, al cor de l'Àfrica
«L'organització Pallassos Sense Fronteres es va posar en contacte amb la delegació de l'ONG a Tarragona, que ens va oferir aquest viatge a Angola, durant deu dies, en una expedició per actuar amb canalla en aquest país», explica de la Salud en declaracions a TarragonaDigital.com. «I no ens ho vam pensar, vam acceptar amb il·lusió», comenta.
Angola és un dels països amb més ràtio de pobresa del planeta. Està situat a la costa sud-oest del continent, al límit amb el Congo,la República Democràtica del Congo, Zàmbia i Namíbia. L'arribada, ja va ser impactant per a ells. «A Luanda, la capital del país, de seguida et sobta la quantitat de gent als carrers i l'excés de trànsit, molt desordenat, pels carrers principals de la ciutat», relata el pallasso tarragoní. «Recordo qualsevol mirada de la gentada que hi havia, va ser una arribada que ens va impressionar moltíssim», descriu.
Però encara recorda amb més detall els carrers més secundaris, els de les zones més pobres de Luanda. «Així com a Rio de Janeiro hi ha les 'faveles', a Luanda aquestes barraques que actuen com a habitatge de milers de persones es diuen 'musekes'», relata Héctor de la Salud. «Evidentment no hi ha canalització d'aigua, la gent pixa pels carrers, està tot ple de pols... tampoc no hi ha recollida de brossa, ens va sobtar molt que en quilòmetres i quilòmetres no hi hagués contenidors i, per tant, les deixalles també es llencessin pelmig del carrer», narra de la Salud.
Els quatre pallassos tarragonins, actuant per a milers de nens
Però més enllà de l'impacte visual del país, els quatre pallassos tarragonins arribaven a l'Àfrica per actuar per a milers de nens en centres d'acollida de menors —molts d'ells són refugiats, procedents del Congo— i, fins i tot, en hospitals. Una experiència realment commovedora i un impacte emocional encara superior al visual de l'arribada a Luanda. Terriblement superior.
«El primer lloc on vam anar a actuar era un centre de recollida de menors sense sostre. Només entrar, 1.000 nens ens van rebre, molt emocionats, i cantant tots junts una cançó. L'impacte és bestial», explica Héctor de la Salud, encara emocionat amb un record tan colpidor. «Érem quatre pallassos, però ens van dedicar la cançó i entre ells s'empentaven per venir a abraçar-nos», diu emocionat. Si el relat ja posa la pell de gallina, viure-ho ha de ser, certament, un xoc d'emocions increïble.
A tots els punts on van actuar, sempre amb infants de molt curta edat, es van sorprendre pel profund agraïment i caràcter rialles de la canalla. «Reien tota l'estona, qualsevol cosa, qualsevol mínim gest que els pallassos fèiem, els encantava», diu de la Salud. Amb la barrera de l'idioma, però també la dels referents culturals —referències que aquí tothom entén, potser allà no les comprèn ningú—, els quatre pallassos de Tarragona van preparar un espectacle bàsicament gestual, incloent-hi malabars i acrobàcies, que van fer les delícies dels menuts.
Recorden especialment la seva actuació a dos centres d'acollida amb quaranta nens cadascun. «De seguida buscaven l'abraçada, el contacte directe amb nosaltres», diu Héctor de la Salud, que reviu en la conversa cada instant d'aquest viatge.
L'impacte absolut va ser la visita a un hospital infantil. «Va ser increïble. Hi havia 400 nens malalts ingressats, canalla amb desnutrició, alguns d'ells amb malformacions... era duríssim. I vam anar llit a llit, un per un, a oferir-los un petit espectacle. Quan ens apropàvem i ens somreien... senzillament ens queia el món a sobre», descriu, colpit pel record.
De Tarragona al cor de l'Àfrica
Els quatre pallassos van aconseguir el seu objectiu: en els nou dies d'expedició, repartir milers i milers de somriures a la canalla que es troba en una situació extraordinàriament complicada a l'Àfrica. Però què s'enduen, cap a Tarragona, els quatre 'clowns'?
«Moltíssimes emocions. No sé si et canvia la vida, però segur que te la fa veure des d'un altre punt de vista. I també sensacions negatives, evidentment perla situació dels nens amb què vam estar en contacte i pel fet de veure que en aquell país, ric en petroli, la riquesa se la queden alguns i no arriba al poble», detalla Héctor de la Salud. Dimecres passat aterraven a Tarragona amb una motxilla d'emocions i amb la satisfacció d'haver repartit milers de rialles al cor de l'Àfrica.