Que es prepari qui aquest dissabte, 25 d'agost, passi —o fins i tot es quedi— pel carrer del Cós del Bou de Tarragona, a la part més baixa de la Part Alta i a tocar de la plaça de la Font. L'Associació Gitana de Tarragona organitza la vuitena edició de la Festa Gitana de la ciutat i, com en les set anteriors, el dia es preveu llarg, intens i divertit.
El col·lectiu gitano va arribar a Tarragona fa segles. Es tracta d'una ètnia de la qual es tenia constància ja fa un mil·lenni, que prové originàriament de l'Índia i que ja fa 600 anys que van arribar a Catalunya. Històricament, els gitanos tarragonins tenien en la Part Alta la seva zona d'arrelament bàsica.
Des de fa algunes dècades, però, els barris de Ponent també n'ha acollit. En total, la xifra de gitanos tarragonins ronda els 3.000 o 4.000, segons Paquito Ferreres, el president de l'Associació Gitana de Tarragona.
La Festa Gitana de Tarragona atrau gent de tot Catalunya
Visitem Paquito Ferreres a poques hores de la Festa Gitana, enmig de la feinada organitzativa. Ens rep al local que, ja fa anys, l'entitat té a la Baixada de la Peixateria, a escassos metres de l'escenari que aquest dissabte es converteix en 'sancta sanctorum' de la celebració.
«La comunitat gitana està molt il·lusionada de poder ser partícips de les festes tarragonines», explica Ferreres, que reivindica el 'tarragonisme' del col·lectiu. «Ens sentim molt tarragonins i molta gent de la ciutat ens demana cada any que organitzem aquesta festa, que ja va per la vuitena edició», comenta. La participació és màxima, tant de gent gitana com de gent que no ho és.
Entre el col·lectiu ètnic, però, la Festa Gitana de Tarragona té un atractiu especial. «Ha guanyat una certa fama i som el referent de les festes gitanes a Catalunya», diu, sense embuts, un Ferreres que és també el vicepresident de la federació d'associacions gitanes a tot el país. «Venen famílies completes des de Barcelona, Mataró, Lleida, Girona... de tot arreu», explica amb orgull.
La rumba, la clau de la Festa Gitana de Tarragona
L'agenda de la diada és d'allò més intensa i arrenca a les nou del matí, amb un esmorzar popular que precedeix un dels campionats de botifarra més concorreguts de la ciutat. Un dels actes més potents, arriba al migdia, a dos quarts de dues. «El vermut rumbero, amb el grup Alma Barbera, és un dels actes en què la gent més participa i gaudeix», explica Paquito Ferreres.
A la tarda, hi ha activitats per a la canalla com la festa de l'escuma i un pintacares. Més entrat el vespre, a dos quarts de vuit, actua un grup cubà, 'Yawar', hi ha una fideuà popular i la rumba torna per una nit molt festiva amb el grup 'Arrels de Gràcia i els seus amics'. «La rumba és clau en qualsevol festa gitana», és el nostre tret identificatiu, explica Ferreres. «Els gitanos catalans en som els creadors i veure com s'ha estès més enllà del nostre col·lectiu ens omple d'orgull», diu.
«Els gitanos, patrimoni de Tarragona i de la Part Alta»
Paquito Ferreres es mostra orgullós de la Festa Gitana, però sobretot del col·lectiu humà que hi ha al darrere, i no perd l'oportunitat per destacar el profund arrelament dels gitanos a la ciutat i, especialment, a la Part Alta.
«Fa molts segles que som aquí ens sentim part de la ciutat i de la seva cultura», afirma, mentre recalca que «aquí vam néixer nosaltres, aquí van néixer els nostres avantpassats i aquí estem ben arrelats: sí, tenim arrels de molts llocs, però nosaltres formem part de Tarragona, cosa que potser molta gent no pot dir». Els gitanos tarragonins estan d'allò més involucrats amb les festes de la ciutat: de Sant Magí a Santa Tecla, passant per la Setmana Santa, entre moltes altres.
L'Associació Gitana de Tarragona és ara el referent del col·lectiu gitano de Tarragona. «Tothom participa a les festes que organitzem i estem molt contents d'haver-nos convertit en una entitat clau per a l'ètnia gitana a la nostra ciutat», comenta Ferreres. La seva tasca va molt més enllà d'organitzar la festa, i és que durant tot l'any munten moltes activitats. «Ens centrem en l'educació, la infància, l'empoderament de la dona gitana i la gent gran, els nostres savis, els que ens ensenyen», diu Ferreres.
I és que la jerarquia i la unió familiar és bàsica per entendre el 'modus vivendi' de les persones d'ètnia gitana. «Això és la nostra essència» manifesta Ferreres. Li preguntem si aquests valors s'han perdut a la societat 'paia'... «No hi entraré, però crec que no cal dir res més», respon, amb clarividència.
Els gitanos de Tarragona tenen, doncs, aquest dissabte, el seu dia gran. La festa grossa està servida al Cós del Bou... amb la rumba com a pal de paller.