El 14 de novembre de 2016 la ciutat de Reus despertava consternada per la mort de la Rosa, una veïna a qui Gas Natural havia tallat la llum per un deute de 246 euros. Va morir a causa d’un incendi provocat per l’espelma que utilitzava per il·luminar-se. Aquell fatídic incident va despertar consciències, i va provocar que les administracions comencessin a plantar cara a un problema amb molta presència al nostre territori i amb nom propi: pobresa energètica. La majoria d’històries i notícies sobre aquesta qüestió ens arriben a l’hivern, quan aquesta pobresa impedeix a moltes famílies mantenir la casa a una temperatura adequada. Però la pobresa energètica no descansa a l’estiu, i els problemes per fer front als pagaments de subministrament d’energia són igual de greus durant aquests mesos.
Pobresa energètica a l’estiu
Brensa Boardman, catedràtica d’Oxford, va encunyar el terme pobresa energètica per diferenciar-lo d’altres tipus de pobresa o fins i tot per posar l’accent a un fenomen que afecta centenars de famílies vulnerables d’arreu d’Europa. Per entendre perquè la pobresa energètica és un fenomen que es pateix tot l’any cal entendre bé què és això de pobresa energètica.
No es tracta només de no poder pagar la llum o el gas. Pobresa energètica també és haver de limitar la quantitat de dutxes que et fas quan hi ha onades de calor fortes per no poder pagar l’aigua, no poder tenir ventiladors endollats, no tenir una casa ben aïllada, no poder cuinar el dinar als teus fills o passar els vespres amb les llums i la televisió apagats. Fins i tot és no conèixer que tens dret al bo social per disminuir el cost de les factures, no saber que tens més potència contractada de la que necessites o, en definitiva, no tenir accés a una cultura energètica que és clau per millorar l’estalvi.
Segons la Creu Roja un 11% de la ciutadania a Catalunya pateix pobresa energètica. El percentatge de persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada ha anat en augment segons aquesta entitat. La Rosa va morir el 2016 arran de l’incendi a casa seva, mesos abans, però, els consistoris de Tarragona i Reus ja eren conscients que això de la pobresa energètica era cada cop un problema més gran. Amb l’objectiu d’intercanviar percepcions van unir forces en la Taula de Pobresa Energètica Tarragona i Reus. Un punt de trobada entre les administracions i entitats del tercer sector per intercanviar percepcions.
La Creu Roja Tarragona té diversos programes per famílies vulnerables que, entre altres coses, pretenen pal·liar els problemes que tenen les famílies per fer front al pagament de subministraments. L’any passat l’entitat va realitzar el pagament de subministrament a 531 persones del territori, algunes d’elles formen part de la mateixa unitat familiar.
«La pobresa energètica no només afecta durant l’hivern, es tracta d’un problema més estructural», explica Eduard Martín, adjunt a la coordinació de la Creu Roja Tarragona. Segons aquest tècnic el perfil de famílies que pateixen aquesta situació és molt divers. Des de famílies que no poden fer front a les factures perquè estan en una situació de vulnerabilitat extrema, fins a treballadors pobres que han de prioritzar què paguen i què no en funció dels recursos. «A l’estiu també hi ha persones que no poden fer front a les seves necessitats bàsiques. Si la situació d’aquesta persona afectada no canvia, el problema persisteix tot l’any», explica Martín. El consum pot ser alt tot l'any, de fet, l'any 2016 el dia de màxim consum d’energia a tot l'estat segons Red Eléctrica va ser a l’estiu i no a l’hivern, el sis de setembre en mig d’una onada de calor.
Segons la Creu Roja les causes d’aquesta pobresa energètica són «múltiples» i convergeixen en molts casos. Per una banda trobem l’encariment del preu de l’energia. Per exemple, el segon semestre de 2016 el preu de la llum va pujar un 24,6%. També té a veure amb la situació de precarietat dels habitatges, que no garanteix un bon aïllament tèrmic o amb el baix nivell de renda de les famílies.
Tarragona i Reus contra la pobresa energètica
A la Rosa la companyia li va tallar l’electricitat per un deute de 246 euros. Gas Natural va justificar al seu moment que no tenia identificada a aquesta anciana a la seva llista de persones amb problemes per fer front als pagaments. Segons l’empresa, en aquell moment tenia 186 persones identificades gràcies a la col·laboració estreta amb l’Ajuntament, però la Rosa no es trobava entre aquestes persones.
La llei 24/2015 és la que emplaça a les administracions a col·laborar amb les empreses subministradores per tal de pal·liar els impagaments i evitar els talls d’energia a famílies vulnerables. De fet, l’empresa ha de notificar a l’administració corresponent els impagaments d’una persona abans de poder efectuar el tall, perquè en el cas que sigui identificada com a vulnerable no se la podrà deixar sense energia.
Quan es van començar a prendre mesures el més fàcil pels ajuntaments va ser començar pel subministrament de l’aigua, ja que es tracta tant a Reus com a Tarragona d’un servei municipal. En el cas de Tarragona el fons social d’Ematsa, l’empresa d’aigües de la ciutat, permet impedir que es talli el subministrament a persones per problemes econòmics.
La consellera de Benestar Social, Ana Santos, explica a TarragonaDigital.com que aquesta organització compta amb un fons d’uns 100.000 euros l’any per fer front a aquest problema. Pel que fa a Reus, la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, explica que les famílies amb problemes econòmics poden accedir a un preu més econòmic que es va revisant periòdicament en funció de si ha canviat la situació de la família. La companyia Aigües de Reus també compta amb un fons de solidaritat de 100.000 euros l’any per fer front als impagaments.
La cosa es complica quan es tracta de l’electricitat i el gas. Les dues responsables recorden que en cas que una família es trobi amb problemes per pagar les factures és necessari acudir als Serveis Socials o a l’administració per notificar-ho i així poden fer un informe positiu perquè siguin considerades famílies vulnerables i tinguin beneficis en el preu de les factures o no se’ls pugui tallar l’energia en cas d’impagament. «Si la gent no acudeix als Serveis Socials, no podem quantificar ni conèixer el problema», explica Santos. Així i tot, les empreses han d’avisar a les administracions abans de dur a terme els talls i les administracions han de fer arribar les llistes de veïns en situació vulnerable.
A Reus el 2017 es van emetre 718 informes positius de vulnerabilitat. Depenent de la problemàtica de cadascú l’Ajuntament posa a disposició diverses ajudes. Les famílies que menys dificultats tenen poden demanar una subvenció pels quatre mesos d'hivern, en aquest cas han de presentar les factures de subministrament ja pagades i el consistori, després d’estudiar el cas, pot retornar-los els diners.
En cas de no poder pagar es donen uns ajuts d’urgència que s’han de tramitar a través de Serveis Socials o directament amb l’Ajuntament. En el cas de Tarragona també es compta amb partides de fons d’urgència per ajudar a les famílies a fer front a les factures d’energia i gas. El primer trimestre de 2017 Tarragona va emetre més de 180 informes positius de vulnerabilitat. El 2016 l’Institut Municipal de Serveis Socials va donar 783 ajuts per llum, aigua i gas i durant el primer semestre de 2017 se’n van concedir 428.
Educació energètica
La Rosa tenia 81 anys el dia que va morir. La pobresa energètica afecta moltes vegades a les persones grans i en bona part perquè queden al marge de les iniciatives de les administracions per una falta de coneixement. La companyia no era conscient del cas de la Rosa, però ella, segurament, tampoc sabia a qui adreçar-se o com millorar la seva situació.
«Hi ha una manca de cultura energètica molt gran. No coneixem la realitat del mercat energètic», manifesta Eduard Martín, des de la Creu Roja Tarragona. Per aquest tècnic hi ha moltes coses que se’ns escapen i que ajudarien a combatre part del problema. Coses com la potència contractada, els preus de les diferents companyies i tarifes, la despesa energètica de cada electrodomèstic o tipus de bombeta, etc. Martín assegura que les empreses energètiques han estat poc ètiques fins ara i, fins i tot, s’han pogut beneficiar d’aquest desconeixement, cobrant per una potència alta que potser una família no necessitava. «Aquestes empreses han de ser més responsables socialment, més ètiques», reivindica.
Així i tot assegura que estan treballant conjuntament perquè així sigui. De fet, algunes d’elles ja tenen un fons social per fer reformes a cases de persones amb situació vulnerable i millorar l’eficiència energètica, amb el canvi de finestres o instal·lació de material aïllant o bombetes de baix consum. I a més duen a terme accions formatives de sensibilització.
A l’Ajuntament de Reus tenen molt clar que la desconeixença és una de les causes principals d’aquesta problemàtica i per això aquelles persones que tenen accés a una subvenció per pagar les seves factures se’ls requereix que passin per un punt d’assessorament habilitat per l’administració per ajudar-los a ser més eficients. «Vam detectar que moltes famílies tenien mal contractada l’energia, tenien o bé massa potència o bé una tarifa no avantatjosa», explica Vilella. També, diu que hi ha moltes famílies que desconeixen el bo social que permet una reducció en la tarifa a persones que no arriben a un mínim d’ingressos.
A Reus també es duen a terme auditories energètiques per comprovar que aquelles persones amb problemes tenen contractat el que els pertoca. El 2017 aquest consistori va oferir assessorament energètic a 800 famílies.
Vilella demana a les empreses que siguin més proactives en aquesta formació o en informar a les famílies sobre el dret al bo social i també els requereix que s’uneixin a les administracions per fer un front comú contra la pobresa energètica. Perquè sigui estiu o sigui hivern ningú hagi de patir a casa seva o en el cas extrem, ningú hagi de morir pel foc d’una espelma que l’il·lumina quan no hi ha res més que l’ajudi a mirar endavant. En definitiva, perquè casos com els de la Rosa no es tornin a repetir mai més.