El Museu Bíblic Tarraconense barreja en els seus murs més de 2.000 anys d'història de la ciutat. Es va construir a sobre de les fonamentacions d'una de les exedres del temple Romà d'August, que data del segle I dC. Al segle XII s'hi van instal·lar les oficines de l'administració eclesiàstica, per transformar-se 400 anys més tard en l'arxiu. Ja al segle XX, durant la Guerra Civil Espanyola, els tarragonins van utilitzar la cisterna romana per excavar-hi un refugi antiaeri, que va quedar amagat per l'escola que ocupà l'espai als anys 50. Ara, l'Arquebisbat té l'objectiu de museïtzar el refugi i obrir-lo al públic. A més, ja és possible fer-se una idea de la magnitud de l'exedra i el temple d'August gràcies a la tecnologia 3D.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
El Museu Bíblic Tarraconense, un bagul de 20 segles d'història
S'ubica al carrer de les Coques, al bell mig de la Part Alta tarragonina. Des de la porta d'entrada, s'observa la façana esquerra de la Catedral. «I aquí, abans, hi havia el temple romà d'August, el més important per ells. La seva planta coincideix plenament amb el centre de la Catedral i nosaltres ens trobem a una de les exedres, els temples perimetrals dedicats als déus», comença a explicar el director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz. «A partir d'ara veuràs paret romana, l'estructura medieval, la fonamentació renaixentista, la Casa dels Concilis i el refugi de la Guerra Civil», afegeix, per sentenciar: «És història viva».
Els fonaments de l'edifici són els mateixos que subjectaven l'exedra fa 2.000 anys. El temple d'August es va descobrir l'any 2010 i, des d'aleshores, els investigadors han constatat que part de les seves sales s’ubiquen en l’antic porticat del recinte de culte imperial de Tàrraco i que la sala dedicada a la Judea Romana és la fossilització d’una de les exedres. D’aquesta es conserva tota la seva fonamentació amb murs de 2,40 metres d’ample i fins a 5 metres d’alçada.
«El que van fer les civilitzacions posteriors va ser desmantellar i reciclar el que s'havien trobat», relata Muñoz. Per aquest motiu, l'edifici es troba alçat sobre les restes romanes a una distància de cinc metres.
La tecnologia 3D permet apreciar la magnitud de l'exedra romana
Setze anys després de la inauguració del museu —va obrir l'any 2003—, la tecnologia 3D ha fet acte de presència. L'estudiant de màster en Patrimoni Virtual, Sílvia Fibla, és l'autora d'una recreació en tres dimensions que permet al visitant «ubicar-se, orientar-se i descobrir la magnitud de l'exedra romana i el temple d'August des del Museu Bíblic». Fibla va endinsar-se en aquest projecte de la mà de Josep Maria Puche, membre de la unitat de documentació gràfica de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
La recreació de Fibla va presentar-se el 25 d'abril i va passar la «prova de foc» durant el festival Tàrraco Viva, quan el Museu Bíblic va acollir centenars de visitants. «El que s'ha intentat és representar amb exactitud i plasmar l'objecte», afirma Puche. El cert és que la tasca de Fibla va més enllà d'una creació en tres dimensions: ha hagut de revisar i analitzar les maquetes i els plànols, el pla arquitectònic i tots els estudis realitzats pels investigadors durant aquests anys. «He hagut de ser fidel a la realitat. La imaginació s'ha de frenar en el món del 3D, perquè si no representes una cosa que no és», detalla.
A partir d'una imatge a la televisió i un vídeo en 360 graus penjat a Internet, els visitants es fan una idea d'on es troben. Tot es complementarà, però, amb una gran maqueta que mostrarà com la planta de la Catedral coincideix plenament amb els vestigis del conjunt religiós dedicat a August.
Un refugi antiaeri de cent metres lineals amb capacitat per unes 200 persones
I si la fonamentació de l'exedra romana va servir per alçar l'edifici, la cisterna que abastia els ciutadans de l'antiga Tarraco es va transformar durant la Guerra Civil Espanyola en un refugi antiaeri. S'ubica a deu metres sota terra i compta amb fins a cinc entrades i sortides al carrer de les Coques o de Santa Tecla. Va entrar en funcionament a partir del 17 de juny de 1937, quan es van iniciar els bombardejos contra la ciutat. El març de 1938 Tarragona ja comptava amb una seixantena de refugis antiaeris, però el que s'amaga sota el Museu Bíblic és un dels millors conservats de la ciutat i també un dels més espectaculars.
A hores d'ara, l'Arquebisbat treballa per museïtzar-lo i poder obrir-lo al públic. Les taques d'oli dels llumins encara es poden veure al sostre, ennegrit, així com pintades a les parets que recorden el drama que s'hi va viure a l'interior dels túnels. Les galeries tenen més de cent metres lineals i capacitat per unes 200 persones. Caldrà esperar que l'Arquebisbat aconsegueixi els fons suficients per obrir les portes. «Ens agradaria rebre subvencions, però pel que volen som un ens privat i per altres coses som públics», critica Muñoz.
