Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Georgina Fa i Gerard Esquerre, davant la Bodega Enric, a la plaça del Fòrum

La Part Alta, a la recerca de joves que recuperin el comerç tradicional

La històrica Bodega Enric ha canviat de propietaris | Els veïns reclamen alternatives al «monocultiu econòmic de bars i restaurants»

La  Bodega Enric, ubicada al número 3 de la plaça del Fòrum, a la  Part Alta tarragonina, ha canviat  aquest mes de març de propietaris. El fet, en el context actual d'esfondrament econòmic, és notícia. Si a més a més, hi afegim que els nous titulars són una parella jove, en Gerard Esquerre i na Georgina Fa, i que volen mantenir el gruix de l'activitat del celler, la història genera encara més interès.

[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]

I per què és notícia? Doncs perquè que un comerç tradicional, al nucli antic de la ciutat, digui adéu al seu propietari – n'Enric es jubila- i no es transformi ni en un bar, ni en un restaurant, és tota una decisió a contracorrent en la història dels darrers anys a la Part Alta. El darrer equip de govern municipal, i així ho denuncien els veïns, va fomentar un «monocultiu econòmic donant llicències a tort i a dret» que han deixat el barri «totalment mort». Enmig d'aquesta anàlisi cru i realista, un bri d'esperança: la història d'en Gerard, la Georgina i la Bodega Enric.

Transformar una afició en un «mode de vida»

L'Enric Romeu va començar la Bodega Enric, com ell mateix explica, «l'any 90. Aleshores era la crisi dels 90 i això em va comportar haver-me d'espavilar, si volia tirar endavant». Per Romeu ara estem davant una crisi «molt diferent de la de fa 30 anys. Jo venia vi, gasoses, sifons, vi a gran i ara, tot això ja no existeix».

Romeu té clar que, després d'una crisi ve «la remuntada i la remuntada l'han de fer ells, han de treballar amb ganes». Ells són en Gerard Esquerre i na Georgina Fa, la parella que, des d'inicis de mes, porten la Bodega Enric. I com han arribat fins aquí? N'Enric coneix a na Georgina des de petita i això ha ajudat, però ells, com a parella, s'han animat a fer aquest pas endavant no només gràcies a l'ampolla de Chartreuse que va fer l'espenta final, com expliquen tots entre rialles, sinó perquè estan molt implicats en el  món del vi.

Gerard Esquerre: «Un amic meu, de tota la vida, té un celler  i és gràcies a ell que el món del vi m'ha despertat un seguit d'inquietuds. Gràcies a ell, ens endinsem dins el món del vi, primer com a hobby, anant a visitar bodegues  i després ens preguntem si no podríem provar d'anar una mica més enllà». En Gerard estarà sempre al celler, mentre que la Georgina ho compaginarà amb la seva feina de farmacèutica.

D'esquerra a dreta, Enric Romeu, Georgina Fa i Gerard Esquerre, a la Bodega Enric, a la plaça del Fòrum
D'esquerra a dreta, Enric Romeu, Georgina Fa i Gerard Esquerre a la Bodega Enric, a la plaça del Fòrum | Àngel Ullate

Per la Georgina, el seu pas endavant, «valent» com ho afirmen els veïns de la zona, pot servir d'espenta perquè altres emprenedors  apostin per la  Part Alta: «Sí, ens agradaria que féssim de motor perquè la gent de fora del barri que s'estigui pensant impulsar alguna cosa aquí, s'animi».

N'Enric, per la seva banda, s'afegeix a la visió optimista de la jove parella i creu que «a la Part Alta sempre hi ha hagut futur. Totes les Parts Altes de totes les ciutats tenen futur. Només cal que vagis a Girona, Lleida, Reus. Això sí, la zona viurà moments més alts i moments més baixos. No hem d'oblidar que aquí l'Ajuntament  ha permès molts bars, però sí no creies que hi ha futur ella, na Georgina, no estaria aquí». La Georgina i en Gerard somriuen, nerviosos però «il·lusionats», amb la voluntat de treballar al barri i pel barri, «sempre amb proximitat». Despatxen a un client, un conegut client, en Magí Seritjol, que no s'està de fer una broma a l'Enric.

— Magí Seritjol: «Pensava que et perdria de vista, noi!»

I tots riuen, en una escena d'altres temps al barri, on la confiança entre el botiguer  i el client  era màxima, era «familiar» i la Part Alta no s'havia transformat en un «parc temàtic», com lamenten alguns veïns de l'entorn amb arrels familiars de fa un segle al barri.

La Part Alta està morta?

Així ho creu Jordi Ferré, president de l'associació de veïns la Catedral, que recorda la campanya que van fer, fa un temps, en aquest sentit. Ferré lamenta que «l'estima que hi havia entre comerciants  i veïns  ha desaparegut». Per aquest històric líder veïnal, «la Part Alta ha sigut absorbida per pisos turístics i habitacions calentes».

En Gerard i la Georgina són, segons en Jordi, uns «valents». El professor de la Universitat Rovira i Virgili, i veí amb un segle d'arrelament familiar a la Part Alta, David Bea, preguntat a banda, sobre el relleu a la Bodega Enric, fa servir el mateix adjectiu: «Són gent realment valenta!»

La Part Alta «s'ha tornat un parc temàtic»

Imatge d'una terrassa a la Part Alta, a Tarragona
Els veïns lamenten com la desaparició del comerç tradicional ha provocat la multiplicació de bars i restaurants | Àngel Ullate

La família Bea veu la vida passar des d'una cantonada de la plaça del Fòrum des de fa un segle. En els darrers 20 anys, en David ha vist com el comerç  «tradicional, el de compra i venda, a la Part Alta ha desaparegut  pràcticament. Abans teníem botigues de roba, tenies sabateries, rellotgeries, botigues de queviures de tot estil, i ara, actualment ens queda una peixateria que és a la plaça de la Font, un parell de botigues a les quals es pot comprar carn i poca cosa més, la resta ha estat substituït  per bars i restaurants».

I per què s'ha arribat a aquesta situació? Segons en David, «els nostres ajuntaments han permès arribar a aquests extrems. El d'ara s'ho ha trobat fet, però els anteriors han repartit llicències a tort i a dret. Comerç que tancava, bar que obria i ara ens trobem amb places, com la de la Font, que són absolutament insostenibles. La desaparició del comerç tradicional ha provocat que ens quedem sense un servei bàsic i, també, la creació d'un  monocultiu econòmic que és l'oci, que s'ha sobredimensionat».

L'aposta per l'oci, pels bars i restaurants, així com, segons aquest professor universitari que també és 'sommelier de cervesa', «la pressió dels fons voltors, de bancs, i d'immobiliàries, sobre el veïnat, per transformar els pisos en pisos turístics, ha causat l'expulsió  forçada d'habitants de la Part Alta».

Una solució de futur per aturar aquest procés passaria, pensant en el pas endavant d'en Gerard i na Georgina, per aprofitar «la irrupció de gent jove amb ganes de convertir els baixos de la Part Alta de nou en  comerços tradicionals, en galeries d'art, d'escultura, de joieria, en botigues de roba, de disseny. Caldria que el nostre Ajuntament, i més si té ganes de donar aire fresc i nou, que és el que pretén aquest nou executiu, fomentés que la gent jove pogués invertir aquí dalt i, d'aquesta manera, revertir una situació a la qual s'ha arribat, i cal dir-ho, per males decisions d'estratègia econòmica i política dels darrers 20 anys».

Imatge de l'interior de la Bodega Enric, a la plaça del Fòrum, a la Part Alta, a Tarragona
L'arribada dels nous propietaris a la Bodega Enric ha estat molt ben rebuda per part dels veïns | Àngel Ullate