El 25 de desembre és Nadal. Això no és notícia i si el lector considera que ho és, és perquè probablement es tracta d’un extraterrestre acabat d’arribar a la terra. El 25 de Desembre és el dia que va néixer Jesucrist i atesa la seva importància històrica més de dos mil milions de cristians, arreu del món, celebren el seu aniversari.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Ara bé, sabem què celebrem quan celebrem el Nadal? Tenen algun sentit les trobades familiars que ens ocupen durant aquests dies, així com els dinars i els regals? Per poder trobar una resposta, ni que sigui una aproximació de resposta, TarragonaDigital ha visitat el Museu Bíblic de Tarragona.
«És un dels cinc museus bíblics de tota Espanya»
«A tota Espanya», segons ens explica Andreu Muñoz, director del Museu, «hi ha cinc museus bíblics dels quals tres són a Catalunya. Estan a Santiago de Compostela; a León; el més conegut el tenim a Montserrat, el Museu Bíblic fundat pel pare Ubach, però ara està desvinculat de discurs de transferència bíblica ; Palma de Mallorca i Tarragona».
El Museu Bíblic de Tarragona té com a objectiu «arribar a la idea profunda del significat de la Bíblia i fer entendre a les persones no creients que la bíblia no només és un producte cultural, històric, arqueològic, literari, un element mort, sinó que és també una carta de navegació, en gran mesura, per tres grans religions monoteistes».
Porten fent aquesta tasca des de l’any 2006 a la seva seu actual, a la casa dels Concilis, al número 1 del carrer de les Coques però la història del museu se’n va molt més enrere, concretament fins als anys 30 del segle passat.
«Fundat l'any 1930 per un canonge de la Catedral»
El Museu Bíblic tarraconense és una institució, que forma part de l’arquebisbat de Tarragona, fundada l’any 1930 per un canonge de la Catedral especialista en sagrades escriptures. «El que pretenia», apunta Muñoz, «era transferir els valors espirituals i culturals de les sagrades escriptures als seminaristes que es formaven com a sacerdots però també obrir aquell museu socialment perquè la gent també pogués fruir de la cultura bíblica».
Ara bé, el projecte, tot i sobreviure a la Guerra Civil, veu com la mort del seu fundador, el canonge mossèn Josep Vallès, suposa la mort, «la desaparició», del Museu i és que mossèn Vallès «no havia creat escola».
«És a finals dels anys 80 que en un grup de persones, amants de la bíblia, decidim recuperar-lo i remuntar-lo. Comencem a les golfes del palau arquebisbal actual, amb una gran acceptació, i és en temps de l’arquebisbe Martínez Sistach que es veu que seria interessant ja poder projectar aquest museu dintre d’unes instal·lacions més adequades: que no ofereixin barreres arquitectòniques i un espai molt més ample» recorda l’actual responsable de la institució.
«Els voluntaris formen part del miracle que és el Museu»
El Museu tira endavant amb una plantilla de dos treballadors i un equip de 12 a 13 voluntaris que Andreu Muñoz defineix com a «part del miracle que és el Museu Bíblic Tarraconense, sense ells no existiria, com a mínim tal com el coneixem».
Els voluntaris són jubilats, «gent ben formada que s’estima aquest món», que aporten «les seves diferents capacitats per tirar endavant aquesta institució». Ara bé el que sí que manca, segons Muñoz, és «més sensibilitat i ajuda de les administracions a aquesta institució».
«Som conscients que no formem part de la xarxa de museus del territori, ni estem registrats com a tals, però som un dels museus més antics de la província i necessitem ajuda, no només pel contingut del nostre museu sinó pel continent» demana el director d’aquesta institució tarragonina.
El contingut està format per 1.000 peces al catàleg, alguna d’elles tan espectacular com la tauleta neobabilònica de Nabucodonosor però la favorita d’Andreu Muñoz n’és una altra: «la maqueta del temple de Jerusalem en alabastre de Sarral que data de l’any 1930».
«És una maqueta, avui en dia, desfasada, amb els coneixements científics que tenim del temple de Jerusalem però sempre l’he considerat un vaixell insígnia del museu. En el seu moment, als anys 30, a Roma en van dir que era la maqueta més bella, més bonica, de tot el món sobre el temple de Jerusalem i la vaig recollir llançada, literalment, a les golfes de la casa dels canonges» recorda Muñoz.
«Hi ha una emergència en formar en cultura bíblica»
Andreu Muñoz considera que «en un moment com l’actual, en el qual la història sagrada pràcticament és desconeguda quasi ben bé per tres generacions, es genera una mena d’emergència en intentar formar en aquest discurs, en aquesta cultura bíblica».
Per tirar endavant aquestes formacions, el Museu rep, cada dimarts i dijous visites d’escolars de la ciutat de Tarragona i, contràriament al que diu el tòpic, «ens vénen a veure més alumnes de l’escola pública, que de la concertada religiosa».
A més a més, el Museu Bíblic col·labora amb el màster d’arqueologia que imparteix l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica; rep alumnes de facultats d’art d’arreu el territori i forma, també, a professionals del patronat municipal de turisme de Tarragona sense deixar de banda «la formació cultural i espiritual dels creients».
Muñoz aspira a continuar fent créixer la institució i per això té un projecte al cap: «fer del Museu el centre d’interpretació de la Part Alta». Per aconseguir aquest objectiu cal recordar allò que explicava una mica més amunt, allò «del contingut i el continent del Museu».
La casa dels Concilis és un edifici «de factura medieval i renaixentista, on s’hi van ubicar els arxius del concili provincial de la Tarraconense. L’edifici és renaixentista però està assentat sobre tota una estructura romana i n’és una bona prova la cisterna subterrània que tenim a cinc metres de cota. El fet és que ara hem descobert que cinc metres per sota de la cota, excavades a la roca, s’hi troben les galeries d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola».
«És a dir», puntualitza entusiasmat Andreu Muñoz, «aquí mateix s’hi dóna la mà el renaixement, els romans i la guerra civil. Estem treballant perquè es pugui visitar però no serà possible fins al mes de març de l’any vinent aproximadament». També tenen al cap un jardí bíblic, amb plantes i vegetació que surten a la Bíblia, que estaria presidit per les estàtues «d’Abraham i Fructuós, qui va portar la Fe a Tarragona».
«La celebració del Nadal és la frontissa de tota la història de la salvació»
Començàvem aquest reportatge amb la idea de voler entendre què significa el Nadal avui en dia i per això la visita al Museu Bíblic; si el Nadal és l’aniversari de Jesús, qui millor per parlar del Nadal que experts en la vida de Jesús?
L’acabem sense una resposta concreta però amb tres opcions diferents sobre la taula. Totes tres ofertes per aquest tarragoní pou de coneixements que és Andreu Muñoz. «Pels cristians que vivim d’una forma plena, que som creients i practicants, el Nadal per nosaltres és un dels pols fonamentals de la història de la salvació, és l’instant en el qual Déu es manifesta com a persona i on s’inicia l’acompliment de les promeses que ha fet al seu poble, al poble de Déu».
«Jesucrist neix per redimir a l’home, és a dir, per morir a la creu i ressuscitar. Per mi aquest és el punt crucial que hi ha, la celebració del Nadal és la frontissa de tota la història de la salvació» assegura Muñoz. Ara bé, també hi ha el Nadal entès «com a expressió d’un seguit de valors, com els de la infància, els de la fraternitat, que han perdut aquesta connotació de salvació cristiana però que igualment beuen de la mateixa font».
Andreu Muñoz no defuig l’altre cantó del Nadal, el del consum, i diu que «el materialisme de l’època que estem vivint adultera tant els valors cristians com humans i han revestit de massa, d’excessiu consum, totes aquestes festes». En resum, el Nadal, «tal com el percebem, és la suma d’aquesta vivència cristiana; d’un Nadal que transcendeix aquesta dimensió cristiana a través d’aquests valors humans lligats a infància , solidaritat, fraternitat i, amb gran mesura, amb un intent d’adulteració generat pel materialisme de la nostra època».
Per últim, un desig avui que és Nadal: «que puguem veure en la sagrada família a tota la gent que viu en dificultats».