El monument a la Sardana del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau es restaurarà amb 25.000 euros. L'escultura, obra de l'arquitecte reusenc Josep Piqué, es va inaugurar l'any 1973. Des d'aleshores només s'ha restaurat un cop, a finals de l'any 2000, però l'oxidació ha tornat a aparèixer. A més, han caigut diverses parts de la figura i el seu estat actual és molt dolent. Per tal d'aconseguir restaurar-la de manera fidel al model original, el consistori ha demanat la col·laboració dels veïns. No hi ha cap plànol que indiqui com era, per això es necessita el màxim de fotografies possibles.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
L'Ajuntament restaurarà la plaça de la Sardana de Sant Pere i Sant Pau
La plaça de la Sardana de Sant Pere i Sant Pau i el seu monument de ferro es restauraran 46 anys després d'haver-se inaugurat. L'espai vol retre homenatge a la cooperativa que gestionava els habitatges del barri, a més de recordar la icònica dansa catalana. El seu creador, l'arquitecte reusenc Josep Piqué (1911-2012), va escollir el ferro per a construir l'escultura.
El restaurador Pau Arroyo serà l'encarregat de retornar l'emblemàtic monument al barri. Des que es va presentar, només s'ha restaurat una vegada, a finals de l'any 2000. Des d'aleshores, l'òxid ha tornat a actuar en el material i s'han anat perdent peces a causa de la vellesa i també l'incivisme. Actualment, es troba en molt mal estat. «Estem satisfets, però ens hauria agradat que la restauració hagués arribat abans i no a dos mesos de les eleccions», manifesta el president de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau Sescelades, Luis Trinidad.
La col·laboració dels veïns, important per restaurar el monument
La restauració del monument a la Sardana no serà fàcil. L'any passat, membres del Museu d'Història i tècnics de Patrimoni van fer les primeres fotografies per analitzar l'estat de l'escultura i van començar una recerca de les peces que li faltaven. De fet, fins i tot es va fer una visita a Montserrat Piqué, filla de l'autor, per aconseguir informació documental.
Cal recordar que el monument el va impulsar la cooperativa del barri i el plànol del mateix no s'ha trobat mai, fet que dificulta una restauració fidel i acurada. «El que hem trobat és que la tècnica de treball de Piqué se centrava en la col·laboració directa amb el serraller. Ell només tenia la idea genèrica de com havia de ser», explica el director del Museu d'Història, Lluís Balart.
Amb la documentació aconseguida, els tècnics han elaborat un croquis a mà alçada de les peces a efecte d'identificar el màxim de figures possibles. També la Brigada de l'Ajuntament de Tarragona ha col·laborat, aconseguint set de les peces que han caigut al llarg dels anys. Tot i això, s'ha demanat la col·laboració del veïnat perquè faci arribar fotografies de la plaça de la Sardana. Així, el restaurador tindrà el camí més fàcil per aconseguir una recreació fidel a l'original.
La tècnica que s'utilitzarà per restaurar l'escultura és la de l'anastilosi, que consisteix en l'estudi metòdic de l'ajustament dels diferents elements que componen la seva arquitectura. Ara bé, aquelles peces que es restaurin es diferenciaran de les originals perquè estaran tallades amb làser. El projecte s'adjudicarà aviat i les obres començaran quan s'hagi redactat el dossier de restauració.