La Sala Trono Armanyà de Tarragona aviat complirà un any a la caixa escènica del Teatre Metropol. Després de setmanes d'incògnita sobre quin espai podria acollir a la companyia, una de les més reconegudes de Catalunya en el teatre de petit format, l'Ajuntament de Tarragona va informar que s'havia arribat a un acord. La Trono es va traslladar del petit local de la plaça de Dames i Vells a la part del darrere del Metropol, per on s'accedeix des del carrer Armanyà. «Ha estat un salt qualitatiu molt gran. Estem molt contents amb el nou emplaçament i hem crescut en públic», assegura el gestor de l'entitat, l'actor Joan Negrié.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
365 dies de l'etapa Sala Trono Armanyà
La Sala Trono complirà 365 dies a la caixa escènica del Metropol el 15 de febrer. La primera obra que es va poder veure d'aquesta nova etapa va ser «Fairfly», de la companyia La Calòrica. Des d'aleshores s'han programat 36 representacions —comptant les que arribaran els mesos de febrer, març, abril i maig de la nova temporada—, dues de les quals son produccions pròpies de la sala: «Al sostre» i «Les variacions Bildelberg», que s'estrenarà el maig d'enguany.
El canvi de la Part Alta al carrer Armanyà ha estat «molt notable», segons Negrié. El nombre d'espectadors ha passat d'una cinquantena al petit local del nucli antic als 135 que pot arribar a encabir a la caixa escènica del Metropol. L'escenari és més gran, les possibilitats de l'escenografia augmenten i «això ens ha permès portar companyies que, si abans volien venir, havien de retallar els seus muntatges».
Ara, les representacions que arriben a la Trono pugen a l'escenari «amb totes les de la llei». Això ha comportat un creixement del públic del 74% només en la primera temporada —entre els mesos de febrer i maig— i que es mantindrà o creixerà durant aquest 2019.
Una nova Sala Trono amb el mateix esperit de sempre
La Sala Trono de la plaça de Dames i Vells era un espai «únic i màgic». Així el recorda Negrié. El gestor de la Trono, però, és clar amb la valoració de la nova etapa de la companyia: «Hem superat les expectatives, potser perquè sempre pequem de modèstia. La valoració és súper positiva en tots els aspectes». A més, no dubta que «conservem l'esperit de la Trono Villegas —antic nom de la sala—, però en un teatre més gran i amb més possibilitats».
Amb l'objectiu de comprovar quines eren les sensacions al nou espai del públic fidel a la sala, la Trono va trucar a tots els socis per preguntar-los què en pensaven. «El 99,9% dels amics de la Trono van fer comentaris molt positius sobre la caixa escènica del Metropol. Al final, és un espai del teatre que no es coneixia i que nosaltres els hem descobert», explica Negrié.
La caixa escènica del Metropol, un espai amb data de caducitat
La Sala Trono va arribar a la caixa escènica del Metropol el gener de 2018. «Això és tot» va ser l'última funció de la companyia a la Part Alta, que va servir per acomiadar un local que els havia vist créixer. Després de mesos buscant un nou emplaçament, la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona va donar els seus fruits i la Trono va aconseguir instal·lar-se al teatre més emblemàtic de Tarragona.
Negrié assegura que des d'aleshores la relació amb el consistori «ha millorat». «Estem connectats i coordinats, i això és bo per tothom», diu el gestor. Les negociacions entre la Trono i l'Ajuntament van començar a través de l'exregidor de Cultura i portaveu d'Units per Avançar, Josep Maria Prats. Després dels fets de l'1 d'octubre, Prats va dimitir i l'actual regidora de Cultura, Begoña Floria (PSC), en va agafar el relleu. «Nosaltres no vam notar el canvi. És cert que els primers contactes van ser amb Prats, però amb Floria també està anant bé», revela Negrié.
Tot i això, el contracte de la Trono amb l'Ajuntament per ocupar la caixa escènica del Metropol és de tres anys. I ja n'han complert un. «Quan s'acabi, haurem de tornar a buscar. De fet, no hem deixat de buscar», explica Negrié. Tant al gestor com a la resta de la companyia els agradaria trobar una sala privada adient a les seves necessitats, però no amaguen que al Metropol «s'hi està molt bé».
