Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L'estat de l'escola Mn Ramon Bergadà pocs dies abans que comenci el curs

Obres a contrarellotge per arreglar les esquerdes a l’Escola Mn. Ramon Bergadà de Constantí

El centre espera que les obres estiguin enllestides abans de l'inici del curs

L'estat de l'escola Mn Ramon Bergadà pocs dies abans que comenci el curs
L'estat de l'escola Mn Ramon Bergadà pocs dies abans que comenci el curs | Judit Sabaté

 

Falten pocs dies perquè comenci el curs escolar i l’escola Mossèn Ramon Bergadà de Constantí està immersa en unes obres fonamentals perquè el centre pugui reprendre el curs amb normalitat. Es tracta d’unes intervencions per solucionar el problema d’esquerdes que pateix l’escola des de fa una dècada i que són bàsiques per a la seguretat de professors i alumnes. 

«La primera observació de les esquerdes va ser fa aproximadament 10 anys» explica l’actual director del centre, Fernando Martos. La direcció de l’escola va donar llavors l’avís al Departament d’Educació de la Generalitat perquè iniciés la investigació pertinent. A partir d’aleshores, es van començar a dur a terme diferents actuacions centrades en pal·liar els problemes i en procurar que quedessin dissimulats a nivell estètic, conjuntament amb l’Ajuntament de Constantí. Tot i així, no es van iniciar millores per solucionar la problemàtica de les esquerdes. Malgrat que el manteniment per part de l’Ajuntament ha sigut efectiu, el director creu que «haurien pogut abocar-s’hi i buscar alguna solució».

En alguns dels despatxos s'ha hagut de canviar tot el terra i tapar les esquerdes
En alguns dels despatxos s'ha hagut de canviar tot el terra i tapar les esquerdes | Judit Sabaté

 

L’escola constantinenca ha anat sobrevivint a base de pedaços, les actuacions superficials no van evitar el creixement de les esquerdes, i fa tres anys es va detectar que el problema havia anat a més. Llavors es va iniciar un estudi geotècnic per estudiar la procedència de les esquerdes, així com un projecte arquitectònic per mirar d’arreglar el problema. L’estudi en qüestió va determinar que, afortunadament, les esquerdes no afecten les estructures principals dels edificis, sinó a aspectes secundaris i a la teulada.

Una preocupació de tota la comunitat educativa

«La seguretat és un tema que hem tingut molt clar. Sempre que hem observat una incidència, ho hem notificat ràpidament al Departament d'Educació perquè en tingués constància», afirma el director. Els nens es podien espantar en veure alguna esquerda amb més profunditat, però els professors s'encarregaven d'explicar-los-ho per tranquil·litzar-los. Les famílies també s’han adonat del problema que el centre ve arrossegant de fa anys. «Evidentment els pares, quan han vist l'estat de l'edifici, han mostrat queixes per l'estat en què es trobava», explica el director. Per això, algunes famílies han demostrat la seva preocupació vers l'estat en què estava l'escola i s'han adreçat personalment a l'Ajuntament per posar una queixa. «El curs passat vaig proposar una enquesta oberta a tota la comunitat educativa perquè proposessin millores per tal de poder-les incloure al projecte de millora», explica Martos.

A finals del passat mes de juliol van començar les obres
A finals del passat mes de juliol van començar les obres | Judit Sabaté

 

Les argiles expansives, l'origen i problema crònic de Constantí

L’origen de les esquerdes és el mateix que en la resta d’edificis i immobles constantinencs que pateixen aquesta patologia: les argiles expansives. Constantí està construït sobre aquest tipus de terreny, i quan la humitat del subsòl augmenta o disminueix, apareixen els moviments de terra, que acaben provocant les esquerdes. En el cas de l’Escola Mossèn Ramon Bergadà, el problema es veu agreujat a causa de la vegetació que envolta els edificis. Els pins del pati de l’escola busquen sempre la humitat, així que quan el terra és humit, les arrels es contrauen, però quan hi falta humitat, les arrels s’allarguen i es bifurquen, provocant que el terreny es deformi i acabi afectant els edificis.

S'ha urbanitzat el voltant de l'edifici d'educació infantil
S'ha urbanitzat el voltant de l'edifici d'educació infantil | Judit Sabaté

 

Actuacions a cuitacorrents

Amb unes setmanes de retard, a finals del passat mes de juliol van començar les obres. S’han tirat a terra parets i s’han aixecat terres per fer-los de nou, s’han arrencat els arbres del pati, s’ha renovat el paviment de l’exterior de l’escola —que abans era de terra— per tal que no absorbeixi l’aigua i no contribueixi a incrementar la humitat del sòl, s’han reparat esquerdes i s’han repintat les parets, entre d’altres actuacions. 

La fisonomia exterior de l’escola ha canviat per complet, ja que la imatge característica del centre eren els pins que envoltaven els dos edificis. Ara, s’han hagut d’arrencar gairebé tots i els arbres ja no faran ombra a les classes ni als nens a l’hora del pati. Aquest canvi ha repercutit de forma directa a l’interior de l’edifici i als alumnes i docents, ja que les aules no tindran l’ombra dels arbres que parava la calor més forta de principi i final de curs. Des d’Ensenyament es valorarà la possibilitat de renovar i millorar la ventilació dels edificis per evitar que la temperatura de les classes augmenti massa

Les arrels dels pins del pati afectaven directament a les esquerdes de l'escola
Les arrels dels pins del pati afectaven directament a les esquerdes de l'escola | Judit Sabaté

 

Tot plegat, amb un termini rècord —menys d'un mes i mig—que encara no ha finalitzat. «Es van retardar, havien de començar abans», afirma, preocupat, el director del centre. Tot l’equip docent està pendent que les intervencions puguin estar acabades just quan comenci el curs escolar i els alumnes tornin a escola. Tot i les presses, Fernando esclareix que «l’empresa ens ha assegurat que les obres estaran finalitzades».  El director espera que els darrers dies l'empresa s'hagi posat les piles i hagi accelerat les obres, tot perquè el dia 12 de setembre els nens puguin començar el curs escolar amb tota la normalitat i seguretat possibles.